El disc continua encallat... o quasi. Ahir vaig fer un machambrat amb la intro d'aquella òpera abortada (ja fa un any, recordeu? Era primavera, el cel era blau, els rossinyols cantaven temes dels Beatles...) i uns solos de guitarra que havia gravat en caset el 1997, quan encara n'estava aprenent i no podia gravar de manera digna. Serà el nou tema, "Armènia", a posar en el lloc núm. 10 del llistat de, ara, 21 cançons. Encara estic treballant en la lletra. El que no sé és quan podré completar el projecte. Primer vaig dir "pel desembre!", molt alegrement. Aleshores va començar el Conservatori, i amb ell el Caos Universal, tercer asteroide a l'esquerra. I ara sembla que hi ha una mica de pausa... però no ens enganyem. He de continuar a Tallers... i jo tenia la sana intenció d'abandonar una cosa sossa que ja tenia assignada per a entretenir una miqueta més amb un trosset de Wozzeck. La cosa ha acabat en que cantaré el Wozzeck i no sé quantes coses més, no massa estimulants. Hauré d'anar a posar un ciri a Sant Marx i a Sant Bakunin, per a sortir-me'n. Així que... deixem-ho per a l'agost?
El que sí està anant lleuger, prometedor i ple de roses i clavells és "Febrer", el disc d'en Ferran Baucells als Kanga Sound Studios. Malgrat que l'estic gravant com puc, n'està sortint un festival d'idees. Atenció a dos temes, "Nigatsu" (creat a l'estudi, vaig poder-lo gravar a temps, poesia pura) i "Potser... després", que ha agafat una via molt obscura i interessant. Ara falta veure si algun membre més del grup vol provar a gravar instruments o aportar idees (que també), i aleshores, amb la pintura completa, faria els tres arranjaments que falten (i que són la justificació a gravar en un lloc tan precari com Kanga). En tot cas, si surt bé pot ser l'inici d'una nova direcció per a Tired i per a mi. Crec que serà molt interessant.
I, finalment, tinc un petit complot entre mans per a redactar un text sobre com van gravar els Beach Boys. Sé que poques persones hauran analitzat tan a fons les tècniques de Brian Wilson com un servidor de vostès, i parts del Corrupció en són la prova. Una altra cosa és que quan acabi el "Partisà" tinc clar que he d'agafar una nova direcció, i tinc una lleugera sensació sobre on puc començar el camí.
En tot cas, he après que l'us massiu de reverb, més les tècniques de fusió de timbres sonors que he après de Steve Reich i Brian Wilson, pot donar lloc a l'aparició de fenòmens psicoacústics com l'audició de pedals que ningú no toca (descobert per Philip Glass el 1970), o l'audició d'instruments que no són en el multipista (una vegada, una determinada disposició errònia dels faders durant una mescla d'Orpheum va donar lloc a una nota de trompa claríssima; llàstima que no vaig gravar el resultat). Per a mi, l'important és sempre saber com ho he de fer per a obtenir un determinat resultat. Sense això tant elemental, és impossible tirar endavant. En el meu temps lliure no he fet altra cosa que llegir llibres sobre com van gravar altres músics, i escoltar molts discos, de manera molt analítica. Jo treballo amb un fenòmen físic que els humans percebem com a so, i amb les seves lleis. I ho grabo. Hi pot haver tot un món dins d'un acord continu, o fins i tot d'un unisò.