Aquests dies no he avançat res del disc. Hi ha hagut tants aconteixements i tant caos en el que portem de curs, que no m'atrevia a fer res. I em sembla que no acabaré de sortir-me amb la meva de controlar i estabilitzar la situació, malgrat tenir clar què he de fer: horaris fixes, reduir les actuacions a un mínim, i buscar-me temps per a mi mateix. La gent està al·lucinada amb la de coses que he estat fent, però aquest no és el Lluís real. Vull estar a casa.
A Terrassa, almenys, novetats una mica més agradables: hem començat les sessions amb el Ferran Baucells (bé que en precari des d'un punt de vista de maquinari) i hi ha almenys un tema (gravat en plena improvisació) que només amb guitarra ja perfuma a glòria. Els altres també poden funcionar, tot i que tot plegat tendirà a ser tranquil. També, nou bateria a To Be Continued, el nostre vell amic Dani Machado, que fa dos dies es va estrenar en un assaig. El Ferran Valldeperas ho deixa i es prendrà uns mesos per a ell mateix, a la vegada que continua essent amic nostre i vindrà de públic als concerts.
L'òpera m'ha deixat en un cert estat de radicalitat sonora. Diguem que dissabte passat a la tarda em passí l'estona escoltant a Webern i a Berg (amb una mica de Bach, l'Ofrena Musical, al final), i a la vegada estic en una etapa Rolling Stones i una mica Pantera. Tot el contrari d'aquella òpera, tan sobada. Vull coses potents.
Parlem de "potílica": el 9-M votí RC, amb una ampliació al POSI al Senat. Estic entre els dos, encara que fermament independentista. No crec en els partits dinàstics, PSOE, PP i CiU. ERC s'ha fotut una castanya important (i merescuda) i avança el Congrés Nacional al juny (fins i tot així, encara és més lluny del que em pensava quan vaig abandonar el partit fa un any, i originàriament havia de ser a l'octubre). Vaig escapar-ne a temps. IC? Encara que algú es pugui ofendre, què se'n podia esperar? Pel que fa als partits amb representació al Parlament i al Congrés, estic de tornada de tot. ZP? Un mal menor respecte del PiPí, però trobo gros haver-lo d'anomenar així després del que ha fet amb Catalunya. Promet i promet, però després, "donde dije digo, digo Diego". I amb això, tenim un Principat que fot pena. Tot i que al País Valencià els va encara pitjor.
El Ferrol és bonic de nit.