Acabo de veure la peli amb cançons del Beatles. L'argument (quan hi és) és ensucrat a més no poder, el típic viatge pels '60 en què es veu tot ràpid (tot i que ¿com muntes un argument amb cançons dels Beatles?), però les versions són bones i visualment és espectacular, molt més imaginatiu del que solen ser els musicals ara. Com a entreteniment funciona.
Continuant amb la cosa cultural, dissabte passat aní a l'Auditori a sentir el Rèquiem Alemany de Brahms, un dels meus favorits. El cor va ser la canya. Molt bé també els músics i la soprano. El baix una miqueta dur potser, i la direcció va ser correcta però amb un parell de punts dèbils (tocar la melodia de violins del segon moviment com a notes separades ho trinxava tot, amb permís). I una setmana abans, la Novena de Mahler, que a primera vista va sonar bé (tot i que l'Octava sona millor, "Veni Creator Spiritu" i tot això). I, enmig, vaig pillar un tros de la Desena per la ràdio, Schönberg no hagués estàt l'únic.
Continuo encallat amb les lletres del segon disc. En tinc quinze de dinou, els morts de Santa María de Iquique poden ser la setzena, però hi ha indecisió amb les altres tres: volia parlar del Vaticà però m'ha sortit fatal, i també he de dir que és molt trist adonar-te que no acabaries de parlar de desgràcies i que n'hauràs de deixar algunes fora per qüestions d'espai. Falta poc, però serà el més difícil. Dintre d'això, una escena divertida: jo escoltant a YouTube el discurs del Martin Luther King del 63 sense subtítols i no entenent gairebé res. La informació sobre Steve Biko l'he de tornar a baixar, es va perdre amb el disc dur avariat fa deu dies. Perquè a més la setmana passada vaig tenir avaria. I un exàmen de Francès. I una audició de Cant caòtica, havent de cantar de memòria en frankfurt i en francès sense entendre ni brot dels textos (i estant a punt de fotre'm baix a cada pas; se'n va ressentir la interpretació -que absurd: fas música al Conservatori i interpretes. Res a veure amb gravar en estudi i moure faders. Prefereixo el Rock'n'roll-).
Vull fer Rock'n'roll.
Pàgines
- Home
- "Corrupció"
- Feina 2.0
- Himnes
- Alt Bee's Rage
- 1964
- Biedroneczki estan en punts
- The Random Rain Intrigue
- Rainbow Harbingers in Teledysk
- Santuari
- Els Somnis...
- petit complot i watcher
- Els Duncan Drawings
- Les cintes de 1992
- A New Minimal Record
- Corrupció, els tempteigs
- Quan encara érem al 1963
- FAQ
- Biografia
- Els Visitants
- To Be Continued
- Nota sobre la Unitat Mòbil
- Notes de "Patinet"
- Notes al "Corrupció"
- Entrevistes 2005 - 2010
- Entrevistes 2011 - 2013
- Entrevistes 2014 - 2015
- English
- Castellano
- Adreces útils
Definició de música
La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.
1 comentari:
let's rock!
Publica un comentari a l'entrada