Resumim: el 16 d'octubre de 2007, en sortir de Tallers d'Òpera, vaig passar pel Farràs per a avançar algun euro de la Fender ¡i me la vaig poder endur! Una Stratocaster American Series, made in USA. Olympic White, Maple Neck. L'he anomenada Antàrtica per aquest motiu, tan clara. Bona acció, pastilla del mig amb polaritat i connexions invertides, per a cancelar el soroll d'interferències en les posicions 2 i 4 del selector, i un so magnífic. Sobretot amb el botó d'aguts al tope i un cert grau moderat de distorsió. Quasi ha aconseguit eclipsar a la Califòrnia, tot i que són guitarres per a diferents usos i la Califòrnia també és bona.
I, també: "Sweet Après Dinner" de Tired Hippo està ja mesclat i pendent de masterització. Si tenim en compte que quan van començar a gravar-lo jo encara duia xumet, està clar que l'estrena del disc (el més important del cànon baucellià) serà una ocasió única per a la nostàlgia. Atenció a clàssics-a-ser com "Disillusion" o "Only Unhappy People Dance Bad"!