Ja està encarregada la Stratocaster, encara que no vol dir que arribi ràpid, n'hi ha per a algunes setmanes (que no és el mateix que "manes, set?"). Si se m'ha entès bé, l'he demanada amb diapasó d'auró (el clar, vaja. Dóna un so més brillant) i color Olympic White (per a tenir la Strato més clara possible). Una American Series. Vol dir que està feta als EUA amb pastilles American Strat (fora, doncs, el temut fantasma de les guitarres mexicanes), una mica sorolloses, però amb la del mig connectada de forma inversa per a aconseguir cancel·lació de soroll en les posicions intermitges del selector. NO porta ni el selector SF-1 que dobla les possibilitats de sel·lecció de pastilles, ni pastilles Bill Laurence sense soroll de fons, coses pròpies de la American DeLuxe. Què hi farem. Esperem que serveixi per a aproximar-me al so David Gilmour, encara que no toco ni una centèssima part de bé que ell (en la època bona dels Pink Floyd, vull dir).
Les noves sobre el disc-en-preparació són: 1) he fet una carpeta apart amb els temes menys aconseguits del projecte original, de moment només per a apartar-los de la vista, perquè no sé què fer-ne; 2) he deixat d'assignar uns pocs temes al "disc de vaixells" perquè, no marcant per si sols cap diferència, he pensat que més val emprar-los ara i que SÍ facin una diferència de qualitat respecte del material que ja estava al projecte; 3) continuarà existint un disc de vaixells? Potser un àlbum temàtic sobre els EUA? Sobre Catalunya? Tot queda obert, sobretot davant la presència d'un tema que mereix estar a l'àlbum per mèrits pròpis però que em fot enlaire tots tres projectes: "Vull ser lliure"; 4) mentrestant, ahir al matí vaig acondicionar dos temes, "1975" (he sol·lucionat un acord que contenia un error editant-hi un acord similar agafat de pocs segons després, i jo diria que a simple oïda no es detecta el malabarisme) i "Mr. Far Away" (vaig regravar i insertar en mescla l'últim acord, que al juliol havia quedat clipat), ambdós contendents potents amb títols provisionals; 5) un últim dubte: ara dec tenir uns 65 minuts de temes bons, acabats a nivell de pista base, i uns vuit o nou temes pendents de regravació o acondicionament. Val la pena intentar compondre més temes i anar a un doble, però ben fet? O potser tot plegat està destinat a no quallar i m'he de quedar amb un disc simple de transició? Ho dic perquè hi ha temes bons que encara sonen a Corrupció i temes que potser comencen a escapar-se d'aquest esquema, i encara no sé si em funcionarà la xefla. L'únic cert és que "Schönberg's Pizza House", que havia de ser la meva primera peça d'atonalitat serial, queda fora del disc perquè no hi encaixa i perquè, de tan ambiciosa com era, de moment s'ha quedat en foc d'encenalls.
I encara tinc el dubte de què fer amb "Automatic Day" (bé, sí, un videu) i "Andorra Dream". Quan acabi de retocar aquesta última, poden fer un single raonable, però no encaixen amb cap altra cosa meva i no vull perdre temps i energies amb un altre "Busco Feina". Però, d'altra banda, hi haurà ocellets que em xiuxiuejaran a l'orella que no puc deixar aquests dos temes així de penjats. Una aspirina, plís.