La darrera addició al cànon del compositor més volador va ser feta entre abans d'ahir i ahir. Feia temps que pensava que les meves velles cintes de 1992 "Dock'n'Doll!" i "Han matat en Johnny" (2 parts), durant entre les dues només vint-i-cinc minuts, es quedaven curtes per a fer-ne un CD, ni que fós un pels amics. I, d'altra banda, independentment del que se'n pensi, són prou importants pel meu propi desenvolupament com per a merèixer veure la llum del dia, ni que sigui només a Terrassa. Dimecres vaig decidir, com a una conseqüència de la reunió de velles pistes meves pel doble àlbum en gestació, unir una mica a l'atzar pistes "estranyes" noves i velles. En aquest estadi, la cosa no acabava d'anar, i vaig voler provar afegint-hi alguna pista més "musical" de nova gravació. I vaig acabar trobant, al migdia d'ahir dijous, tot d'efectes interessants amb el DX-7 passat per reverb i delay. Vaig muntar-los aleshores com una pista alternativa. La mescla final sincronitza les dues pistes, amb algun afegit i algun canvi de volum, i es titula "Les loups de Chandelier". Dura 15:41. No és cap obra mestra en si mateixa, però està bé perquè sona diferent de les cintes del '92 i es percep més polida. I permet muntar un CD de 41 minuts, més justificable.
Fi dels Bonds: Muere otro dia, molt divertida i millor que l'anterior en la sèrie, i així ja hauré vist tots els Bonds d'Eon. Però faltava l'episodi de TV del 54, i el vaig veure ahir a la nit. Molt fluix, envellit... i a més el so de l'arxiu de videu anava uns dotze segons endarrerit respecte de la imatge, amb el que sentia el so d'una seqüència amb la imatge de l'escena següent. Un caos.