Fa un parell de dies que vaig descobrir que Rickenbacker havia pujat radicalment els preus de tots els seus articles i que en especial la guitarra que tenia pensada (i que d'entrada m'era ja molt difícil d'atènyer) està definitivament fora del meu abast. En fi, que abandono aquest camí. De fet, si un s'ho pensa, els preus són, de fet, prohibicions...
Ara estic escoltant "Embryo" dels Pink Floyd, en una versió en directe de 1970 millor que la versió d'estudi i on ja hi ha algun truc que després reapareixerà a "Echoes". M'encanta la guitarra d'en David Gilmour aquí (no tant quan es va posar a dirigir els Floyd el 1987, amb els fluixos resultats que tots sabem), i com tot plegat sona molt bé (encara que sigui cert que el tot és molt més que la suma de les seves senzilles parts i que qui busqui en Barrett hagi de mirar cap a una altra banda). La versió d'estudi és de l'època d'"Ummagumma" i comparteix amb el material que sí va entrar en la meitat d'estudi d'aquell doble àlbum aquella sensació de "no ens acabem de trobar". Com amb "Careful With That Axe, Eugene", les versions en directe són molt més importants que la d'estudi.
Pàgines
- Home
- "Corrupció"
- Feina 2.0
- Himnes
- Alt Bee's Rage
- 1964
- Biedroneczki estan en punts
- The Random Rain Intrigue
- Rainbow Harbingers in Teledysk
- Santuari
- Els Somnis...
- petit complot i watcher
- Els Duncan Drawings
- Les cintes de 1992
- A New Minimal Record
- Corrupció, els tempteigs
- Quan encara érem al 1963
- FAQ
- Biografia
- Els Visitants
- To Be Continued
- Nota sobre la Unitat Mòbil
- Notes de "Patinet"
- Notes al "Corrupció"
- Entrevistes 2005 - 2010
- Entrevistes 2011 - 2013
- Entrevistes 2014 - 2015
- English
- Castellano
- Adreces útils
Definició de música
La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada