Personatges importants, 2. TonyNoise.

En TonyNoise és guitarra rítmica i teclista del recomanable grup Ménage. També ha produït, entre altres gravacions, la primera maqueta de To Be Continued (maqueta que ha d'estar al caure en el moment d'escriure aquestes línies) al seu estudi de gravació, el Laboratorio Mágico.

1. En primer lloc, per la proximitat, parla'ns del teu treball de producció a la primera maqueta de To Be Continued.

Vaig agafar el projecte de To Be Continued amb moltissima ilusió fa tot just un any, ja que sempre he sigut un fan d’ells i la idea de produïr-los m’atreia molt. He de confessar que ha estat un treball lent donat el ritme de vida que tots portem a sobre, però del qual me’n sento molt orgullós (i espero que ells també). La meva part de feina ha estat bàsicament tècnica (grabar i mesclar), però he fet de tot (recomposar línies de baix, gravar diferents instruments, fer veus, palmes, tranquil.litzar el personal, etc…). No m’agrada dictar una producció concreta, sempre escolto als músics a l’hora de produïr treballs. Crec que es bò escoltar-se i aprendre coses noves mutuament. Les meves cançons preferides del CD són: Andrea Doria (la millor per a mi) i Lullaby (trobo que és una cançó preciosa).

2. Alguna anècdota que te n'hagi quedat?

Mai oblidaré el día que vam quedar amb el Lluís d’una manera una mica informal per gravar algunes guitarres acústiques i va apareixer al Laboratorio Mágico amb tot un munt d’instruments… (guitarra de 12 cordes, violí, sitar, triangle, congas?...). Vam gravar fins i tot el soroll d’una camèra de fotos. :D

3. Com a membre de Ménage, com valores el treball que heu fet durant aquests anys? I les maquetes que heu fet? (I el videu!)

Ménage és un grup que va néixer fa 5 anys i al llarg de tot aquest temps s’ha anat transformant d’una manera força clara. Al principi era un grup que buscava un sò més fosc, sota les influències de Joy Division o Sonic Youth. Jo vaig entrar-hi a l’estiu del 2003 (de manera provisional) en substitució d’un guitarra que havia deixat la banda just abans de 2 concerts força importants, així que en només dues setmanes vaig haver d’aprendre'm el repertori i tocar en 2 festivals d’estiu de la comarca. Des de la meva entrada al grup s’ha anat notant un canvi d’estil una mica més proper al pop, però sense abandonar el sò característic de Ménage. La meva entrada a Ménage va coincidir amb el neixement del Laboratório Mágico i la meva vocació de productor, fet que facilità la gravació de la primera maqueta de Ménage, un treball amb els primers temes més foscos on s’hi veu reflexat (tot i que no al 100%) cóm sonaven Ménage originalment.

Ménage és una banda amb moltes hores d’assaig a l’esquena i això es nota quan sents al grup en directe, sona molt compacte. En el darrer any Ménage s’ha dedicat a preparar la seva segona maqueta i a enrregistrar el primer videoclip, “The Way Back”, amb un sò molt més garagero i un pop rock de més fàcil digestió. En aquests moments s’està acabant de mesclar el segón treball del grup, “Lazy Days”.

4. Una pregunta de fan: aquells finals de concert... quin secret tenen? Com poden ser, tres minuts de soroll canviant sense tocar ni una corda?

No t’ho sabria dir. És una combinació de factors i de pedals. Cada final de concert es nou, diferent i inesperat, i això és potser el que ho fa màgic.

5. Què valores com a més important a l'hora de gravar, sigui sobre el "factor humà" o relacionat amb la teva maquinària?

El factor humà és importantíssim. He après que sense pressió es traballa molt millor, i aquesta tranquilitat és el que intento transmetre als músics quan venen a gravar. M’agrada escoltar als músics i que m’escoltin perque és una forma d’aprendre mutuament. Dono bastanta llibertat a les produccions i m’agrada que la pròpia banda s’involucri en el treball i no es limiti a gravar i marxar. La maquinària és força important també. En definitiva, una bona producció és fruit d’una bona combinació de factors, tant tècnics com humans.

6. I en què et fixes, quan sents les produccions d'altra gent?

Uff, en moltíssimes coses. Sobretot en la mescla i en com sona cada instrument. Els arranjaments també són importants però potser m’hi fixo una mica menys. M’agraden les mescles clares, entenedores, on cada cosa està al seu lloc i la pots discriminar mentalment mentres l’escoltes sense problemes. M’agrada molt escoltar cóm estàn gravades i com sonen les guitarres, potser perque soc guitarrista, no ho sé. Les produccións que més m’agraden són les de: George Martin, Stephen Street, William Orbit, Guille Milkyway, Carlos Hernández, …

7. Ets un apassionat del rock fet a Espanya. Quina cançó (o quin àlbum) és el que més t'ha impactat dels/ de les molts/es que has sentit? Quins mites creus que han de caure sobre el tema? I què diries als que et diguin que realment aquí no hi ha res?

El millor álbum per mí en espanyol es sens dubte “Una Semana en el Motor de un Autobús” (RCA, 1998) de Los Planetas. És un disc que et transmet moltíssim tant a nivell de lletres com a nivell de música i producció. Va ser produït per Kurt Ralske i enregistrat a Nova York. Jo l’anomeno el “disc teràpia” perquè és el millor remei pels pitjors moments.

Els mites que han de caure sobre el tema són moltíssims. Crec que el 99% de la gent de OT, per exemple, tenen un éxit generat per la publicitat televisiva creada pel programa, i ón el físic i la veu és l’únic que compta, deixant de banda, composicions, produccions, etc… La resta de gent que ha arribat a dalt pels seus propis mèrits mereixen el meu respecte tant si m’agrada el que fan com si no.

Aquí si hi ha res. El que passa, es que no s’ha de buscar a los 40 principales, ni a la tele, sinó que requereix un esforç de recerca que la gent (la majoria) no està disposada a assolir. Ara és quan més música hi ha, quan més discogràfiques hi ha. Tenim internet, emisores locals, concerts, etc. Hi ha bona música per donar i vendre, el que pasa es que l’has de buscar, perque la gran indústria no te la portarà a casa.

8. Sorprèn una web tan professional com la que li has dedicat a la Marisol. Què té d'important ella, per a tu o per a algú que no la conegui a fons?

Buenu, diguem que en aquest aspecte sóc bastant freaky. M’encanten les pel.lícules (dolentes a més no poder) espanyoles dels 60. Tot lo retro m’agrada molt, i em crida d’una manera força especial. Suposo que Marisol engloba d’alguna manera tot allò, i el fet de com va anar la seva vida, i les seves ideologies posteriors, totalment contraries al que va viure de petita la fan més especial. La web ja no existeix perquè no es podia mantenir per falta de temps, pero va ser una època maca la de la febre sesentero-rancia.

9. Què diries a algú que et vingui amb que els Beatles estan sobrevalorats? Què te n'impacta més? I què en penses, d'en George Martin, en Geoff Emerick, en Chris Thomas...?

El gran tema. Jo no diré que els Beatles són la millor banda de tota l’història perque aixo és força subjectiu. Pero subjetivament si que ho puc afirmar. Per mi sí que ho són. Parlo de sensacions personals que m’han transmès les seves cançons i la seva imatge. Els escolto desde sempre i desde sempre han sigut un referent per mi. Les produccions dels seus albums (sobretot l’epoca 65-66-67) em semblen excepcionals i super innovadores per l’època. En George Martin i companyia em semblen uns genis, tant a nivel de producció com a nivell tècnic. Amb els medis de l’època van aconseguir fer uns discos increíbles, que es continuen venent com a xurrus avui en dia.

10. El tema de les arts gràfiques, com el portes? El cap t'hi porta, o et porta de cap?

Bé, el cap m’hi porta i també em porta de cap. Però de moment ho porto que és el que compta. Un món nou molt interessant en el que estic aprenent un munt de coses.

11. El teu germà, en Dani, com el veus com a fotògraf? I com a bateria?

El meu germà Dani és un crack en moltes coses (sobretot en dones). Molt bon fotògraf i no menys bon batería. Porta molts anys darrere del bombo i és el batería perfecte per un grup de música més aviat dura.

12. Com el veus, el mullader de l'Estatut? Com està el pati?

El tema de l’Estatut cansa una miqueta ja. El que em sap greu és l’odi que s’està generant a la resta de l’Estat envers Catalunya i els catalans. Ja veurem com acaba tot això. (Espero que bé)