Aquesta
és una entrevista important. I ho és tot menys usual. Le Clotêt
Avec Garcés està experimentant molts canvis a la seva vida, tants
que la seva situació biogràfica pot canviar radicalment en 24 hores
i tornar a canviar igual de radicalment en 24 hores més. De fet,
aquesta entrevista ha estat essent redactada per ell a través del
xat de Facebook a quarts de sis de la matinada, un moment en què ell
ha pogut parar i posar-se a escriure. Tot plegat és un reflexe
fidedigne d'on es troba ara, abans del proper canvi. I aquesta
qualitat de fotograma és la que la fa important.
1.
Defineix el folk-grunge.
El
folk-grunge es una aptitud dins de la meva vida, relacionada amb dos
estils de música que reuneixen molts matisos musicals, el Folk per
la tendresa melòdica descomunal com riquesa instrumental,
senzillesa, i el Grunge per la seva força i sinceritat emocional o
piconadora amb el seu so contundent. I Degut a les tèrboles
experiències Familiars , aquests dos pals musicals em van salvar la
vida als 12 anys. Anys després vaig decidir mesclar-los i assolir un
so i estil propis, però no em quedo sempre fent el mateix, és
important com a músic morir constantment en cada tema o actuació.
Així
també el so acústic amb distorsions que vaig elaborar arriscadament
fa que tingui un gran què com a compositor, l'exemple és el tema
que vaig fer per TIRED HIPPO, MONTSERRAT, vaig per aquest camí,
folk-grunge és ser tu mateix sortint de les idees premeditades que
ens han imposat.
2. Com
planteges les teves actuacions en directe?
Les
actuacions per mi són un ritual on hi aboco tota la meva experiència
vital viscuda en aquell moment i he après sobre les persones que
venen a veure'm, cosa que no s'ho esperen, llavors els hi resulta un
xoc com moltes vegades m'ho han dit, per tant cada concert es
diferent i no m'agrada repetir el mateix, sempre i quan amb un patró
mínim d estructura i adaptant el contingut a l'instant, de per si
resumint diria que me'ls plantejo com un funeral vital per mi i on
moro per les persones presents per donar-ho tot per elles i que
captin el missatge de que demà no existeix o entre altres missatges
que tenen les cançons ,que es replantegin les coses dins de la
societat satànica que vivim per exemple. Despertar seria la paraula
clau, unida amb unió personal per créixer amb la música i com
ésser conscient.
3.
Sols col·laborar amb molta gent. Com sols abordar aquestes
col·laboracions?
Les
col·laboracions últimament no les busco, abans si, com norma
general era jo el que buscava, ara m'ha sorprès el caire de fora de
Catalunya, que em demanen per col·laborar i ho faig encantat per no
estancar-me, el cas de OME Acústic de Juan Crek component De
Macromassa n'és l'exemple a seguir (OME acústic- orquestra música
experimental de Barcelona) però he d'afegir que tinc col·laboracions
a USA , Argentina i Colòmbia fruit d'un treball previ que em vaig
buscar i també de sorpresa al escoltar les temes penjats a YouTube i
Bandcamp.
4. Com
treballes en estudi? I quina importància li dónes?
L'estudi
per mi és un món apart, com si fos un registre diferent, fent una
metàfora esportiva seria ser ciclista de Tour que seria el músic
contemporani, i el ciclista de velòdrom que seria el músic
d'estudi, precís meticulós i quadrat per un guany sonor, crec que
has de ser conscient d'això, perquè he vist gent gravar i he
escoltat discs que els/les intèrprets creien estar a Wembley gravant
davant 100.000 persones quan realment és tot lo contrari, ja que no
pensen que la senyora que té 50 anys abans d'anar al mercat vol
escoltar la cançó en els volums naturals de la mescla, no un
concert de Freddie Mercury a tot gas trencant vidres, i això passa
molt sovint per error de no saber els seus límits musicals, ja que
son els que et fan diferents als altres, cosa molt important. Pel que
fa a maneres de treball segueixo una estructura sempre, però a
partir d'aquí també improviso segons la meva intuïció, seria un
50 i 50 equilibri, B/ per mi es molt important l'estudi ja que has de
saber gravar-te i escoltar-te, si no com pots saber si sones bé o
pots transcendir en una línia superior?
5. Com
abordes la composició de les teves cançons? I les lletres?
Pel que
fa compondre tinc un gran problema, que composo sense cap mena de
dificultat i per desgracia amb una facilitat que m'espanta a mi
mateix, en un mes trec 100 idees sense voler-les treure, les endreço
en un banc de melodies, com també lletres, estructures musicals,
sense pensar-les em venen , ho passo molt malament, i això es degut
a la reprimenda del meu pare que em trencava guitarres, cremava
discos, i els llençava si no era música Arab, degut a això em
passa això, abans no tenia res per gravar-me , i que feia? trucava
al contestador del telèfon de casa de la meva iaia per gravar
melodies d'amagat per quan pogués marxar de casa tenir-les i fer
cançons , o una altra cosa que feia era trucar al 609 i cantar-li a
la operadora de Movistar la melodia per saber si era bona per
guardar-la o no, mes tard guardava les melodies trucant a la meva
bústia de veu, allà en tenia, era una obsessió, avui en dia
aquestes melodies les tinc guardades i algun dia les faré servir,
pel que fa a estructures m'agrada fer-les o plantejar-les com cada
cara o fase com una canço nova, però amb un enllaç melòdic i
tonal a nivell de acords o frases musicals, basant-me en les
matemàtiques i la meva intuïció, llavors els acords quan més
senzill millor, ja que el cervell si hi poses notes disminuïdes per
exemple o etc. com fan molts no capta l'atenció per ser poc usuals i
no els reconeix com a patró d'una línia melòdica, en canvi si les
mescles amb un percentatge molt fàcil d'arribar tens resultats molt
bons, les millors cançons estan fetes amb tres acords o dos, i
personalment quantes menys notes millor, malgrat sigui més difícil
per a més gent , per mi és més fàcil, menys el dia que em vull
complicar la vida, llavors és diferent, les lletres son experiències
viscudes, i últimament faig critiques constructives amb força dosis
d ironia, degut a l'educació de la meva mare i el seu fort accent
d'humor, la gent dona massa importància a les lletres i no se'n
recorden que la música en si ja té un llenguatge, les lletres per
mi són una eina per utilitzar un so i un missatge, però per mi la
musica va per davant.
6.
T'han demanat algun tema pel cinema?
Si, un
per una banda sonora d argentina del direcor català Gerard Normal,
amb vistes a entrar a pel·lícules de sèrie independent amb les
meves cançons o de noves, per tant puc dir que obro un repte.
7. Com
t'edites?
M'autoedito
i ara he estrenat segell nou al disc amb Otomo Records pero realment
el segon disc serà Llenties de Seatle Recs, on aniran entrant
artistes que vegi que tenen més que un tant de treball lligat amb
talent natural, com és el cas de Lluís Paloma sincerament.
8. Ets
un apassionat de les guitarres acústiques. Què hi busques? Ha
satisfet la teva nova Martin les esperances que hi vas dipositar?
Si, sóc
un fanàtic religiós del so acústic natural, i de les guitarres
encara més, tocar acústica i que soni requereix més tècnica que
tocar una elèctrica per exemple, el que busco és tenir un segon
registre trencat en ocasions per embolcallar la meva veu, com el
ritme també, per tal de crear un so conjunt o com una màquina
d'envair oïdes ,per tal de ser sols un so contundent, i alhora
fràgil i desprotegit. Doncs la Martin per mi és més que una
guitarra, abans era fan de GUILD i un bon amic, l'Albert, em va
demostrar que les Martin, sobretot la D-28, eren micro-déus als teus
dits, llavors em vaig vendre tot i fins i tot vaig passar gana per
tenir-la, és una inversió de futur i de present, amb ella vaig
composar 15 temes en 6 dies sense dormir, de l'últim disc i primer
en banda amb Shonen Bat del que més tard us parlaré.
9. Sé
que ho he d'abordar amb tacte: què va passar a Barakaldo? Em consta
que també en vas treure coses en positiu.
A
Barakaldo la historia, avui en dia, t'he de dir que va
ser molt “hardcore”, si em permets la paraula
anglosaxona, Sr. Paloma. Em van trucar del País Basc perquè una
alumna havia escoltat les meves cançons pel soundcloud.com
i va demanar la meva contractació al Conservatori, es van posar en
contacte amb mi a traves d'una representant que feia temps que estava
movent material a Biscaia,
llavors em van proposar tocar les meves cançons amb orquestra
clàssica, vaig tenir el consentiment de la directora i el mestre de
percussió, al que li va agradar la meva música. L'estança allà va
ser amb les despeses pagades, vaig voler difondre-ho a diverses
plataformes de la llengua Euskera per fer-ne un agermanament de
cultures en l'acte del concert.
Vaig
composar un tema anomenat "EL ARRENDATARIO DE PUEBLOS"
on narro l'estat de l'àliga negra com a llogater de petites nacions
quan realment no son seves, més tard al fer tota aquesta feina i
entrar a assajar allà al Conservatori, ja amb tots els alumnes de
percussió, durant una setmana, vaig sol·licitar aixi una entrevista
a TV7 de Barakaldo per parlar de l'acte a Biscaia , me la van donar
de primeres a l'escoltar un tema, “Satanic Society”, després de
tot això i content, tot es va torçar cap a que la directora va
trucar la meva representant per dir-li que havíem de parlar, i que
portés un altre CD de música, que li havien agradat les primeres
cançons i volia saber més, li vaig entregar el tema SATANIC SOCIETY
que narra la historia de dues persones que s'estimen però no poden
perquè degut als iluminati i la societat satànica on
vivim es impossible tenir amor sense consumir. Llavors em va dir que
"tu aqui no tocas lo siento", li vaig
comentar que canviava el tema i ja està, em va dir que no, que
tindria repercussions amb l'Opus i allà vaig
al·lucinar figues amb overdrive, vaig entendre que era
censurat i arran d'aquí, un Dissabte vaig publicar al Twitter “HELP
CENSURA”, em van demanar de “Barakaldo digital” per publicar
allò succeït, i és el que vaig voler fer fins que la meva
representant em va dir que no ho fes, li vaig dir que si , però no
ho vaig fer perquè teníem l'opció de presentar el projecte en un
altre conservatori, cosa que vaig fer i vam fer, però no va donar
resultat, degut als mals tractes rebuts finals per la meva
representant que es va negar i m'extorsionava emocionalment cada nit
amb xantatges, vaig quedar fet pols, però el dilluns següent tenia
l'entrevista a la TV del milió de dòlars, vaig explicar amb detalls
a la presentadora que conduïa el programa què havia passat i vam
acordar de no dir res. Aixi va ser.
Vaig
fer entrevista i una de les millors, cosa per
la que la felicito, i l'entrevista
esta penjada a YouTube
(http://www.youtube.com/watch?v=5ubVkWD7yQI),
cosa que vaig suar sang perquè
me la donessin físicament,
i costa molt essent
de fora que et donin una entrevista, és molt molt difícil
si no ets basc,
ja que ells són molt tancats pero bona gent, al sortir vaig rebre un
missatge al mòbil amb amenaces
de ”pobre de ti que digas algo”,
allà vaig petar
i em va sortir LA VENA MES DELS 90 S
que mai més m'havia
passat.
L'entrevista
havia d'esperar tres dies per tenir-la físicament, la vaig fer
Dilluns i vaig recollir-la Dimecres, cosa que marxava cap a Barcelona
el bus, doncs al trobar-nos em comença a cridar la meva representant
del cotxe amb amenaces, físiques i emocionals molt bèsties, vaig
descobrir que tenia esquizofrènia i estava descontrolada, no per
tenir esquizofrènia si no perquè no estava bé, aquella persona
tenia malicia, arrel d'això em va fotre fora de casa amb les natges
pelades.
Què
vaig fer?
Per
protegir-me, vaig trucar l'Ertzainza, policia nacional del País Basc
i que em fessin de taxista fins a Barakaldo. aixi va ser,
estava a PLENTZIA DE NIT PLOVENT , TIRAT, ABANDONAT EN UN POBLE
COSTER AMB UN TEMPORAL BRUTAL sense poder dormir enlloc, i jo
alla esperant la policía, perquè al final em registressin la
bossa, em diguessin “manos arriba que llevas en la bolsa?” vaig
dir” pedales de distorsion, cables de jack i puas más
mi guitarra”, em van registrar, parlar i al final em van venir
a buscar altres policies, allà vaig veure la força d'estat o sigui
els policies d'estat que protegeixen l'estat en amagat, em van fer
pujar al cotxe, em van fer 50 preguntes en 7 minuts i les vaig
passar, al final vam acabar parlant de ciclisme i de la meva música
com si res, eren bona gent.
Arrel de
tot aixo crec que la vaig liar una mica , perquè tot aixo va sortir
a la TV nacional del País Basc com a noticia (a la ETB, TV Basca),
AH, I DIR
QUE DE TOT AIXÒ TINC TOTS ELS MOMENTS DIFÍCILS GRABATS, ESTIC FENT
UN DOCUMENTAL D'ALLÒ SUCCEÏT més una autobiografia del perquè
vaig iniciar el Folk-grunge a casa nostra o més aviat posar aquesta
antietiqueta per desmarcar-me de la industria musical.
10. A
partir de la teva experiència, quins locals recomanaries per a
actuar als nostres lectors?
Espais
poc corrents però amb una afluència fidel. I moure's molt.
11.
Quina és la teva actitud davant d'internet? I de la música en
suport físic?
Gràcies
a internet he aconseguit establir seguidors a indrets molt llunyans
com Indonèsia i Turquia, per exemple, per tant internet ha sigut en
un any de 14 hores diàries des del febrer la meva eina per
expandir-me. La música de suport físic per mi es molt important, no
s'ha de perdre, ja que si passa el proper pas serà el no físic i
podria ser el principi del desinterès en la nostra feina.
12.
Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?
CD, mp3 i
vinil per aquest ordre. Un vinil es una mica esnob, penso, quina
necessitat tens de donar un vinil? El que fas es encarir la teva
feina al teu company, crec que tu has de dir “escolta'm amb cinta o
amb mp3 perquè ets l'autor, si vas a un restaurant i no tenen
llenties què faràs? o ho agafes o ho deixes.” Doncs una mica el
mateix. Sóc partidari que si ho fas que sigui una vegada en edició
limitada i perquè t'ho pots permetre, però com a norma general aixo
es una moda, crec.
13.
Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?
Els
cantautors avorrits, que fan sectes entre ells i de ment tancada però
amb mascares de tot “guai”, fent tot el dia versions i no tenir
nassos de fer temes propis perquè no saben ser ells mateixos, és
difícil captar l'atenció del public, però si ho fas que sigui amb
temes propis i amb histories teves, no imatges buides del MTV que
després acaben essent enganys per al public, i després diuen que
són musics, cosa que no ho son, son gent hipòcrita. A aquests els
hi desitjo un concert de la Nena Daconte i que no s'acabi mai, perquè
la copiaran i faran versions d'ella super “guai”, si us plau! No
embruteu la música!! Sigueu honestos!
14. I
qui destacaries de l'escena més "professional", també en
aquests moments?
Ulises
Lima, de carrer la millor banda d'Espanya, i després Shonen bat, que
fan 1000 cançons l'any amb 4 projectes diferents, i estan reconeguts
pels governs de diferents comunitats com a reclam a les seves
biblioteques, com musica de culte. I a Catalunya l'Hereu Escampa
apunta maneres.
15.
Quins projectes tens entre mans per al futur més immediat? I quins
noms propis hi "sonen " més?
1 OME
ACUSTIC.
2
NOARDEBUSCACLOTET.
3 GIRA
AMB SNOWBALL37 PER USA I FER UN EP AMB ELLS, JA ESTÀ PARLAT.
4 ESTIC
RECOLLINT DIFERENTS MÚSICS EUROPEUS PER FER UN DISC ON ELLS TOCARAN
LES CANÇONS QUE JO COMPOSI.
5 PARO
PERQUÈ NO TINC FRÈ.
6 QUEDEN
10 PROJECTES més, un d'ells es fer un disc sense lletres i sols
sons.
7 Creure
en mi sempre, sense mirar a ningú, si es millor o pitjor aixo és
absurd, falta de maduresa, crec.
16.
Precisament, et volia preguntar: tens previst organitzar-te per a fer
un àlbum oficial de Le Clotêt Àvec Garcés?
Doncs si.
Ja hi estava treballant però el que ha passat és que no m'ho
esperava, i SHONEN BAT va veure un vídeo al YouTube i em va convidar
a fer un EP, però la cosa es va posar seriosa i vaig compondre15
cançons per ells, amb només dues notes a cada cançó, i una
d'elles fent homenatge a Albert Palomar per ser una
persona amb un cor enorme, i al Xavi, que tots tres formem un aplec
ciclista àcrata, llavors totes elles estan fetes per SHONEN Bat
perquè les instrumentessin com a homenatge a ells per haver-me
fitxat per OTOMO RECS, i a més era el primer de la
llista en ser gravat i anar a casa seva durant 8 dies amb totes les
despeses pagades. Aixo no passa cada dia, grups d'Andalusia que no
coneixia m'han felicitat, per una altra banda el MONDO SONORO
vol publicar-ho amb l'ajuda de la Cristina Jiménez, què esta
interessada molt amb el meu projecte, arran d'això, tot això al
final no van ser els 4 temes preestablerts abans d'agafar avió, sinó
que en el mateix dia de donar els 4 temes em van dir que en volien
més i que faríem un disc de 8`, que son les que realment em vaig
portar de més però que no les tenia preparades com a tals, ja que
les vaig haver de composar sobre la marxa com els grups de jazz en
els anys 1920, remenat estructures i acords com ritmes sobre la marxa
o canviant lletres alhora i tocant. O sigui, que no m'esperava aquest
disc. Se'n faran 100 unitats i ja en tinc demanades per diferents
països, com a Espanya també. No m ho esperava realment, l'edició
es feta a mà per SHONEN BAT, qualitat màxima de col·leccionista.
17.
Segur que m'he oblidat de preguntar-te alguna cosa molt important.
Tens via lliure.
Doncs dir
que a la gent que fa cançons , que realment això és el més
important. Que es deixin de Primavera Sounds, i histories, ja que es
un negoci, la fama o el reclam no el faràs en un Primavera, el faràs
girant per sales petites, bars i sobretot essent un mateix tal qual.
Em molesta molt la vanitat de voler aparentar quelcom que no s'és.
D'altra banda, crec que haurien d'haver bandes que en comptes de fer
música fessin silencis per netejar el panorama o contrarestar les
propostes escombraries que hi ha a casa nostra, per desgracia. Això
és degut a voler vendre CDs com xurros i maltractar la música. El
so amb ordre pot ser un microones a 440hz, i tu de fons apliques una
lletra i una melodia. Si tens un gran tema, la gent es basa per sort
no tota a copiar lo que esta sucarrimat, la meva proposta es sols un
gra de sorra en el desert, però sé que sóc un petit gra de sorra
que s'arrossega per arribar sobre la duna, i veure la meva feina com
sentir-me ple per agafar nous rumbs en solitari o en grup, o per
exemple fer gires amb bicicleta que des de els 18 anys sempre ho
havia pensat.
“Sigueu
vosaltres per sempre més i el dia que no ho sigueu el destí us ho
cobrarà sempre amb un mal dia!”
Després
d'uns mesos de pausa, informo que torno
a estar a Tourdates... amb "Shelby Avenue Bridge"! (#19):
http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/14-apr-2013.
És
curiós, perquè això segurament s'hagi originat en què vaig fer
algunes reformes al meu perfil d'allà, però per a promocionar "300
anys", que després de tota la fullaraca que hi vaig muntar,
sembla haver-se estancat en la cinquantena de visionats a YouTube (i
el meu "cover" dels Beatles no arriba ni a la trentena: no
és el millor començament pel meu nou so de 2013).
