Entrevistes 2013, 5.

Avui ens arriba l'entrevista, llargament planejada i molt pensada, de L'Exèrcit d'Islàndia, grup terrassenc creativament important que ens informaran, entre altres coses, del seu primer CD, "El Regne Mineral". Val la pena llegir-la. Enjoy!

1. Ja fa una mica més de tres anys que l'Exèrcit d'Islàndia es va constituir. Sobre quina base us vau organitzar?

Sobre la base de fer música junts els quatre, simplement. No creiem que hi hagués cap pla mestre preconcebut ni cap idea que hagués de definir el que volíem fer o hagués de guiar les nostres passes. De seguida ens vam posar a fer cançons, de fet en vam fer moltes en poc temps.

2. Quins records guardeu de la vostra participació al Sona 9 de 2010? Veure-us a l'escenari del BAM ens va deixar somniant, certament.

Doncs bons records. El Sona 9 ens va marcar una agenda i un calendari d’activitats (concerts, entrevistes, fins i tot el repte de treballar dues cançons pel concurs…) i, segurament, un cop va passar el concurs vam tenir una mica de síndrome post-part.

3. Teniu un directe certament sòlid. Com el plantegeu?

Darrerament hem fet arranjaments acústics per diverses cançons del nostre repertori, en certa manera el local on toquem condiciona el directe: podem portar tota la batería? Amplificadors o per línia? Guitarres elèctriques o acústiques? Hem après a assajar amb set-list, veient si la combinació de dues cançons funciona, si cal contrastar molt entre cançó rápida-cançó lenta, etc… Hem d’aprendre molt encara, els nostres directes no són sempre regulars, constants.

4. Tot just acabeu d'enregistrar el vostre CD de debut. A qui va dirigit?

Simplement a qui li agrada, com a nosaltres, tenir la música encapsulada en un suport físic, amb un disseny gràfic fet a mida i que escolta les cançons més d’una vegada, cercant capes de so, ambients, sensacions o significats que no copses en una única escolta (que és el que sí sembla que la industria musical vol que fem, com a oients). La gravació és un recull de cançons, esperem que el bo i millor del què hem fet en aquest temps. No és un álbum conceptual, és el resultat de veure què podem fer els quatre plegats, un primer tempteig.

5. Quins records teniu del procés de gravació? Quines diferències hi ha hagut, pels que vau passar per To Be Continued, amb les dues maquetes d'aquell grup?

El procés de gravació, mescla i masterització ha sigut molt més lent del que pensavem inicialment, cosa que no és estranya, val a dir. Records? El dia que vam gravar dos dels col·laboradors va ser un dia llarg i intens, fins i tot vam anar a dinar tots junts. Quant a les diferències, hem gravat en espais diferents, amb gent diferent i amb moltes més col·laboracions. No hem volgut fer quelcom massa produït, tampoc res cru. La gravació documenta una època, un periode del grup, i no vols allunyar-te massa del que has sigut, de com has sonat durant aquest temps. Suposem que ara tirarem per un altre lloc i segurament buscarem altres coses en les cançons, cosa que pot fer que alterem una mica el nostre so (o no).

6. Aquesta tardor passada heu participat a la filmació d'"Último peón de reina" sobre un text de Carlos Robles Lucena, i vau tocar en un estil experimental i lliure que potser havia faltat durant la trajectòria prèvia del grup. Teniu previst ampliar el vostre estil en aquest sentit?

“Último peón de reina” ha sigut un pas molt important per nosaltres. Hi vam dedicar uns quants mesos de 2012, un any que ens l’hem passat gravant i preparant la música del conte. Ara sabem que podem anar a altres llocs amb la música, provar altres coses, no quedar tan limitats pel concepte de cançó pop-rock.

7. Com abordeu la composició de les vostres cançons? I les lletres? Són un dels punts forts del grup, en la meva opinió.

Arrangem les cançons al local d’assaig, a partir d’idees (ja siguin seqüències d’acords, riffs…) que algú porta. Les lletres poden sortir d’una frase, d’una imatge, fins i tot d’un títol. De vegades ens han comentat que poden sonar pedants, creiem que és molt pitjor no dir res o encadenar tòpics un darrera de l’altre.

8. Què ens podeu explicar sobre l'apartat tècnic i instrumental? Fins a quin punt el valoreu o li treieu importància?

El so ens preocupa però tampoc d' una manera obsessiva. Hem tingut en compte que cada cançó necessita un tractament especial i individual, però tot i així el disc havia de sonar homogeni. En aquest punt el Juanma, com a productor, ha sigut molt important, i entre els cinc hem aconseguit sonar com volíem.

9. Quina gent destacaríeu del vostre entorn musical en aquests moments? Hi ha algú amb qui volgueu col·laborar?

No serem massa originals i escombrarem cap a casa: Ran Ran Ran, Shadowplay, The Big Head Troubled Boy, Algar, els xiquets aquests que comparteixen local amb nosaltres, com es diuen? Lluís Coloma i els Valencians?

10. I qui destacaríeu de l'escena més "professional", també en aquests moments?

Podríem donar desenes de noms, direm Pony Bravo per molts motius: ens agraden als quatre, ens identifiquem amb la seva filosofía de grup, acaben de treure disc (descarregable gratuïtament)…

11. Com veieu l'evolució d'Islàndia, el país, aquests darrers anys? I en una nota menys densa, és cert el rumor que el Jordi va viatjar allà per fer-se amb una bandera islandesa?

La bandera va ser la cirereta del viatge, certament. Tota la informació que rebem d’Islàndia (com pot passar amb Veneçuela, per posar un exemple d’actualitat) està molt esbiaixada o, fins i tot, se’ns oculten moltes coses del què va passar fa tres o quatre anys allà. La gent del país està molt ficada en el dia i a dia i sent que ja van fer molt fent fora polítics i banquers (realment quelcom utòpic a la resta d’Europa, esperem que deixi de ser-ho amb el temps) i negant-se a pagar el deute. La revolució que van fer encara és incompleta (i no sabem fins a quin punt tirarà endavant, perquè el país ara està creixent i hi ha feina i inversions) però són a anys llum del que tenim al sud d’Europa, si parlem de conscienciació i participación ciutadana. Des d’aquí se’ns diu que aquest exemple no és extrapolable, que Islàndia és un país on hi viu molt poca gent. És un argument discutible.

12. Segur que m'he oblidat de preguntar-vos alguna cosa molt important. Teniu via lliure.

Doncs si tenim via lliure, marxem. Gràcies, Lluís.

Lach

Aquest vespre (10-3-2013) l'he passat escoltant a Lach en concert a Ca La Samsona, Manresa, en un event organitzat per Trilogy Rock on a més han telonejat Sickbrain. Aquests darrers han anunciat a mode de disculpa que aquest era tot just el seu quart concert (el propi Edu Mató m'ha dit al final de tot que estaven una mica verds). Malgrat això, han fet una actuació prou interessant i amb bons moments, suplint amb idees i amb algunes bones cançons el que encara els hi falta instrumentalment. Tot i que hi ha un cert marge per créixer. I no dubto que ho faran. El millor toc: una TV vella amb pantalla verda i negra per on han passat tot d'imatges de video i que a més ha contribuït a l'actuació d'en Lach.

En Lach com a tal era un músic de Nova York, actualment resident a Edimburg, que jo desconeixia prèviament i que he anat a escoltar perquè estava avisat prèviament que era el pare de l'antifolk i clar, com a músic vinculat a l'antifolk i la outsider music a nivell de Catalunya he pensat que perdre'm la seva actuació era un crim irreparable. I no ha defraudat a ningú, ha estat una màquina de potència, energia i humor des del primer segon a l'últim. Poques vegades es veu una cosa tan intensa en un format de cantant + guitarra. Per això mateix, és només març i ja tinc clar que per a mi aquest és el concert de l'any. De fet, ja valia la pena anar-hi per a escoltar una cançó titulada "Stunned" (joc de paraules amb "col·locat"). Al final de tot li he comprat tres CDs, que intentaré escoltar i ressenyar aquí tan aviat com pugui. I ell té ara un exemplar del "Corrupció", espero que li agradi.

*****

En el moment d'escriure aquest post, estic escoltant (a la fi!) el CD que en Xavieruga em va vendre (i dedicar) quan va tocar al Rovell de l'Ou el passat 14 de febrer a la nit. El CD es titula "Jo que sé... es diuen tantes coses!" i va ser gravat a Audiobits en una data que no figura al llibret però que és de febrer a maig de 2012. En directe, en Xavieruga basa tot el seu "show" en explicar històries, algunes preparades, altres improvisades, sovint prou divertides. En disc, arriba a sonar com si el cantant de Manel cantés convidat en un disc d'Antònia Font, el qual no és en absolut negatiu, sobretot en un disc tan cuidat tècnicament com aquest. Sorprèn, sobretot perquè en Xavieruga no sembla guanyar-s'hi la vida, almenys no més que altres músics catalans sense contracte discogràfic, i aquest sona a disc car. L'única crítica que se li pot fer és que com a vocalista no té molta varietat de recursos. Però no és una crítica fatal. De fet, reconec que em sobta que ell no estigui trepitjant escenaris més potents, tot i que les actuacions les fa, de moment, amb poc pressupost i en format mínim (certament el beneficiaria rodejar-se de músics per a poder replicar en directe el seu so d'estudi; de moment resol les actuacions amb una acústica, una Telecaster, la seva cunyada fent cors, i unes bases pregravades -que al Rovell no va emprar, potser per una qüestió de format-). Un altre músic per descobrir (el seu bandcamp és: http://xavieruga.bandcamp.com/).

Entrevistes 2013, 4.

Avui ens arriba aquesta entrevista amb en Ferran "frn" Baucells, antiga ànima de Tired Hippo, nova ànima de Ran Ran Ran, que té moltíssimes coses noves a comentar-nos, en una entrevista que vé, com dirien a USA, "cram packed with info".

1. Aquest any passat els Tired Hippo se n'han anat a dormir, reemplaçats per Ran Ran Ran. Per què?

Penso que era el moment de fer un canvi, portàvem molts anys amb Tired Hippo, canvis en la formació, en l'idioma, sense voler dir que això sigui dolent sí necessitava donar-li un descans als Tired Hippo i donar forma a un nou repertori.

2. Defineix Ran Ran Ran.

Em costa ser jo el que ho defineixi, la veritat, prefereixo que sigui cadascú el que, si li ve de gust, escolti i opini.

3. El nou disc es dirà 'Més brots', algun motiu especial?

Bé, la veritat és que sí que hi ha motiu, i més d'un. És el segon tema del disc, que parla sobre un Baucells (germà del meu besavi) del segle XIX que va escriure llibres de poesia, a més de publicar revistes relacionades amb el moviment obrer de l'època. Ho vaig descobrir l'any passat i em va semblar interessant, un dels seus llibres es diu 'Brots' i d'aquí en va sortir la cançó, el títol i la idea del disseny del disc, treball del José Luis Algar. També em sembla bonica la idea de titular 'Més Brots' la nova col.lecció de cançons amb Ran Ran Ran.

4. Al concert inicial de Ran Ran Ran al Rovell de l'Ou us vam veure experimentant amb un munt d'electrònica avançada i fins i tot una "sortida percussiva de l'escenari" per part del Jordi. Això contrasta força amb l'estil "despullat i bàsic" característic de Tired Hippo. Què ens pots dir al respecte?

Va ser un molt bon concert, pel lloc i els que ens hi vam reunir, el debut de Ran Ran Ran! Per primer cop vaig utilitzar un pedal looper i un ipad des d'on llençar sons i bases. Ens agradaria continuar aquest camí, tot i que em costa trobar temps per buscar concerts. És una sort tocar amb el Jordi Farreras perquè és molt receptiu en aquest aspecte, va ser molt divertit el que comentes del concert del Rovell a la cançó 'Gernació'. Definitivament, intentarem seguir per aquesta via.

5. Per a gravar el primer disc de Ran Ran Ran has visitat un cop més l'estudi dels Gúdar. Què hi buscaves? Ho has trobat?

Hem gravat a l'estudi dels Gúdar amb l'Albert perquè volia una primera gravació de Ran Ran Ran en estudi i allunyar-me de l'autoproducció dels darrers dos anys de Tired Hippo, a més, m'atrau molt la forma de composar de Gúdar, fugint dels cànons del pop per crear uns temes que em semblen molt vius. Només enviar-li les demos dels temes em va fer unes suggerències sobre les cançons que li van donar molt més sentit al conjunt i posar una mica més de distància del que havia fet anteriorment. Així que, ara escolta 'L'altra cançó del miratge' per exemple i penso que vaig encertar plenament en la decisió.

6. Quines coses hi has provat? N'hi ha alguna que pensis que pot definir "d'una vegada per totes" l'estil de Ran Ran Ran o que almenys sembli marcar un possible rumb?

La novetat principal és l'utilització de sintes i programes per generar sons, la guitarra segueix sent l'eix principal dels temes, però aquest intent d'aprofitar una mica més la tecnologia podria ser el tret distintiu, sobre tot respecte els meus treballs anteriors, això i treballar l'estructura dels temes com mai havia fet amb l'ajuda de l'Albert.

7. Hi haurà gravacions de Ran Ran Ran "produïdes per Ferran Baucells" en un futur?

Està genial comptar amb l'Albert com a productor i col.laborador, m'agradaria treure algun treball més aquest any i si pot ser amb ell millor!

8. Sóc "punyetero": amb el canvi de grup, veus alguna possible via o manera per a donar a la música de Ferran Baucells la difusió pública que personalment penso que es mereix?

Merci Lluis! Espero que els nous temes no et decepcionin. Llàstima que no hi hagi més gent que pensi com tu. Segur que amb Ran Ran Ran m'agradaria arribar a més gent, però també entenc que potser exigeix una dedicació tant a nivell de composició com de promoció que la veritat em sembla molt difícil d'aconseguir. Per tant, treurem els temes i intentarem fer el màxim de promo que puguem!

9. Quina és la teva actitud davant d'internet? I de la música en suport físic?

És innegable que ho ha canviat tot i m'entristeix una mica la decadència que viu el suport físic, més pel vinil que pel cd, però sobretot pel concepte de disc com a obra, ja el cd li va donar el primer cop al perdre les 'cares', abans hi havia un inici de la cara A i s'havia de treballar un final per aquella cara i girar el disc i normalment sempre trobaves algun tema especial a l'inici de la segona i no diguem al final del disc per tancar-lo, això és el que s'ha perdut. Respecte a la pregunta afegiria que hi ha eines molt interessants per internet i es tracta d'intentar aprofitar-les.

10. Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?

Afortunadament, molts noms! L'ep de Tirana de l'any passat és una petita joia. Tinc ganes de sentir els nous treballs de Algar, L'exèrcit d'Islàndia (que ja ha sortit i destacaria 'El millor de cada casa') i Gúdar (que amb cada tema nou creixen moltíssim). Destacar també l'energia de Le clotet avec garces o The Missing Leech i també espero més concerts i temes de Lluis Paloma & els visitants.

11. I qui destacaries de l'escena més "professional" (o dels teus "titos"), també en aquests moments?

Estic una mica desconectat de l'escena professional, l'any passat vaig descobrir The low anthem i encara estic enganxat als dos discos que tinc d'ells i a més et recomenaria els darrers treballs del tito dylan i dels yo la tengo, els meus clàssics!

12. Tornant a TH, curiosament van quedar alguns projectes al calaix, gravacions que per algun motiu no van passar el sedàs i que certament ja no té massa sentit editar. Ens les pots comentar? Teva és l'última paraula.

Bàsicament van quedar dos projectes al calaix com tú dius, una col.lecció d'outtakes i versions que vam fer amb tú i un disc, 'Bedroom tapes' que vam gravar amb el Miguel Ballester. La veritat és que potser aviat hi haurà novetats en els dos projectes, veurem, veurem...

13. El que sí que va sortir va ser "Friends Of Tired Hippo", un disc de tribut que en general va sorprendre pel bon nivell exhibit per totes les propostes incloses, un bon final per a TH. Què ens en pots comentar?

Puc dir que va ser una feina molt gratificant. Va ser una sort que el Jordi Ibàńez i tú em convencessiu de engegar el disc, i la resposta dels músics aŀlucinant, no en voldria destacar cap especialment per destacar-los a tots! El resultat, un disc variat d'escolta plenament recomenable.

14. Quins projectes tens entre mans per al futur més immediat? I quins noms propis hi "sonen " més?

Arrodonir el debut de Ran Ran Ran, fer-ne una mica de promo (un video estaria genial) i buscar alguns concerts per presentar-lo són els plans més immediats. A més, seguir escivint temes nous. I no estaria gens malament engegar el projecte de Paloma, Ibañez & Baucells (PIB) que hem començat a esbossar.

Entrevistes 2013, 3.

Arriba el torn d'en Dino Ratso. Dues coses el poden definir pels que no el conegueu: les seves lletres (no sempre són políticament incorrectes, allà està "Elvis ha dejado el edificio", però si vol dir una cosa no es talla) i l'alta quantitat de presentacions en directe que fa. Val la pena dedicar-li uns minuts.

1. La teva darrera obra és el CD "Álbum blanco". Com el vas plantejar inicialment?

Inicialmente no había intención de hacer un disco. Todo surgió después de grabar una canción que optaba a aparecer en la banda sonora de una película de animación española sobre Copito de Nieve. Un amigo había escrito el guión y me animó a presentar un tema. Al parecer ni se lo escucharon. Bueno, no me importó aunque la canción era lo suficientemente buena como para haber merecido la pena que los niños hubieran podido escucharla al final o principio de la “peli”. Seguro que habrían sido tremendamente felices, ja, ja, ja. El caso es que escogieron una que presentó una “ex” de Operación Triunfo. La suya duraba dos minutos y medio y la mía, algo más de siete minutos. Pero, vamos, creo que apenas sonó en la radio o...yo almenos sólo la oí una vez y porque me la puso el colega que escribió el guión. Volviendo a tu pregunta, lo que ocurrió fue que me entró el gusanillo y me ví con ganas, fuerzas y ayuda por parte de algunos colegas para seguir grabando. Mi única intención era compilar todos los mejores temas que tuviera en ese momento y grabarlos en las mejores condiciones posibles. Estoy contento. Obviamente, con la perspectiva que da el paso del tiempo, pues habría cambiado unas pocas cosas, no tanto en sonido pero sí la duración de alguna canción.

2. Vam ser quatre els productors d'aquest disc, cada un amb el seu lot de cançons. Què et va aportar cada un? Ha sonat el disc final com l'imaginaves?

Bueno, no había ningún tipo de planificación así que tampoco sabía quién iba a grabar qué exactamente. Eso se fue clarificando un poco a medida que surgía la oportunidad de grabar con tal o cuál y era entonces cuando decidía que canción le vendría bien a esa persona que se había ofrecido a echarme una mano. Lo importante, siempre, siempre, siempre, son las canciones. Si no tienes un buen tema, difícilmente la persona con la que trabajes para darle forma podrá hacer milagros. En el disco hay temas muy rock o pop y otros más... digamos que ambientales. Por ejemplo, “Antes de acostarnos juntos” o “La noria” ví claro que podía grabarlos contigo, darles un sonido más etéreo y que rompieran un poco con la sonoridad de los otros temas y también para ayudar a oxigenar el disco. No hay nada malo en la heterogeneidad sí todo tiene una razón de ser. “Hay que matar a un cantautor” empecé a hacerla con Dani Parker pero como andaba liado con su grupo pues la acabé con J.Oskuro del grupo punk Eyaculación Postmortem, así que, ya ves, hay canciones trabajadas con varias personas. Lo único malo de grabar con amigos es que estos también tienen sus cosas por hacer y todo el proceso de grabación se acabó dilatando un poco más de la cuenta, pero no importa porque hacer las cosas bien lleva tiempo.

3. Tens fama de fer lletres "potents". Què t'inspira per fer-les? Quina és la teva favorita?

Pues...no sé...no creo en la inspiración...eso es una falacia, ya sabes, que si las musas y bla, bla, bla. Romanticismo barato. Más que inspiración, lo que uno necesita son ideas y ganas de hablar claro. Hoy en día hay mucho falso poeta escribiendo canciones. No me gustan las letras pretenciosas así que, las escribo de la forma más clara e inteligible posible. La mayoría de letras...no sé...tienes una idea y le vas dando forma hasta que la melodía se transforma en palabras. Me tomo mi tiempo porque a veces se me ocurren un par de versos y al cantarlos digo; puf, menuda mierda, y vuelta a empezar. Mi tema favorito...pues no sabría decirte...quizás el que más rabia puede darle a algunos como “Hay que matar a un cantautor”, aunque “Loco por el fútbol” también me gusta mucho.

4. Normalment, en directe, toques només tu acompanyat d'una guitarra elèctrica. T'afavoreix d'alguna manera? Tens previst explorar més formats?

No sé si me favorece. Creo que con la guitarra tengo muy buena pinta, ja, ja. A la hora de tocar en directo procuro que los temas se aguanten sólo con guitarra y voz y que sean muy diferentes unos de otros. No tanto al tempo o sonoridad pero sí en cuanto a dinámicas. No quiero que la gente piense que estoy tocando la misma canción todo el tiempo. Busco siempre variedad en los ritmos.

Obviamente me gustaría poder tocar con acompañamiento pero a veces el espacio y, muchas veces, la cuestión económica son un impedimento. He estado hablando con un compañero guitarrista para que, cuando las condiciones sean favorables, me acompañe en algunos conciertos. Pero si te soy sincero me gusta mucho tocar solo. Para tocar en directo sólo mi determinación puede ser un problema. Si tocas con más gente ya cuesta un poco coordinar agendas, ¿no? Además, a veces cambio el repertorio porque incorporas algún tema nuevo y, si tocas con más gente, no puedes pedirles que se queden quietos porque vas a tocar una nueva canción.

5. I per què una Mustang (que sona molt bé, per cert)?

La compré en una tienda de Gràcia hace unos siete años. Pasé por delante del escaparate y la ví. Me dije: “Anda, una Fender Mustang como la de Kurt Cobain.” Siempre me gustó el color (Sonic Blue). Originariamente era una guitarra para niños pero a los grupos de surf y garage de los 60’s y a bandas noise de los 90’s les entusiasmaba. No tiene un sonido muy “gordo” pero eso se soluciona poniendo una doble pastilla. Bueno, como decía, creo que al cabo de un año volví a pasar por la misma tienda y como estaba trabajando me la pude comprar. Había utilizado una guitarra Maison Standard durante nueve años y la verdad es que ya no daba más de sí. Algunos acordes no podía hacerlos porque sonaban mal, ja, ja, ja, y claro, tocar así es algo tedioso. Pensé que sería buena idea comprar una guitarra que pudiera durarme toda la vida. Estoy contento con ella. Creo que, junto con la guitarra española que me regalaron mis padres a los 16 años, es la mejor compra que he hecho. Me gustan las guitarras, me gusta verlas pero no soy de esos que tienen una y enseguida están pensando en comprarse otra. Más que nada, es que sólo puedes tocar una, así que da igual tener una, tres o veinte. 

6. A partir de la teva experiència, quins locals recomanaries per a actuar als nostres lectors?

¡Puf! No sé, tio. Me gustaría poder recomendar alguno donde pagaran muy bien y la gente escuchara un poco pero a veces creo que ese lugar no existe...al menos no lo he encontrado todavía, ja, ja, ja.

7. Quan tens previst tornar a entrar a l'estudi de gravació?

Es probable que en los próximos meses grabe un EP con cinco canciones. Sólo con voz y guitarra porque creo que son lo suficientemente buenas para no necesitar nada más. Tengo que acabar de hablarlo con J.Oskuro de Eyaculación Postmortem para arreglar los últimos flecos de la planificación. Las canciones...hay alguna nueva pero el resto... creo que alguna he llegado a tocarla en directo pero... casi puedo decir que todas son nuevas porque casi nadie las ha escuchado. Lo hago... por darme el gustazo, supongo. No tengo necesidad de publicar nada nuevo. De hecho, no creo ni que haga copias físicas, se podrá escuchar por internet y eso será todo.

8. Continuant amb la pregunta anterior, tens ja noves cançons que puguin entrar en un hipotètic nou àlbum?

Lo de componer me lo tomo con calma. De cara a un futurible LP ya tengo seis canciones listas. Las toco en directo desde hace algún tiempo. Quizás a finales del año que viene me ponga a grabar de nuevo pero todavía queda lejos. La verdad es que grabar me aburre bastante. Prefiero tocar en directo. 

9. Has pensat a filmar algun video?

Pues la verdad es que no...

10. Quina és la teva actitud davant d'internet? I de la música en suport físic?

Creo que internet es un gran contenedor y tienes que sumergirte y pasarte horas y horas buscando, leyendo y escuchando mierda hasta encontrar un poco de oro. Internet no deja de ser una proyección humana, así que te encuentras todas las miserias humanas que hay en el mundo real. A mi me gusta el soporte físico de la música, sea vinilo, cd o cassette. Creo que hoy en día la música se graba mejor que nunca pero la gente la escucha en unas condiciones de mierda. Ya sabes, la escucha a través de los altavoces del portàtil, del móvil o qué se yo. A mi me gusta poner el disco en el tocadiscos o el cd en la cadena y escuchar la música con auriculares mirando la portada o la carpeta del disco. Durante ese rato no hago nada más. Sólo escuchar. Nunca me pongo música de fondo mientras limpio mi habitación.

11. Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?

Cualquier formato es válido. Tengo un reproductor de mp3 y lo uso por las noches cuando me voy a dormir. Ahí meto cualquier cosa que me baje de internet cuando busco cosas nuevas. El vinilo me gusta mucho y compro cuando puedo pero sólo cosas que no tenga en cd. El CD lo uso mucho porque la cadena de mi habitación tiene reproductor de CD, ahora están muy baratos y compro discos en CD. La verdad es que tampoco soy muy purista del sonido.

12. Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?

Hace unas semanas ví a un grupo que me gustó un poco, se llaman Gerard Civat i els Civets. Los ví en el centro cívico La Fontana. No llevan guitarrista, la banda está formada por teclado, bajo y batería. Cantan en catalán. Me sonaron bastante diferentes a todos los grupos aburridotes de la escena folk establecida de Catalunya. También escucho cosas que hacen otros compañeros de gremio como puedes ser tu, Corleone Soul System, etc.

13. I qui destacaries de l'escena més "professional", també en aquests moments?

La verdad es que no estoy muy puesto en grupos actuales. Ahora mismo lo que suena en mi equipo es un concierto de Ron Wood y Keith Richards del año 1974 en Kilburn. En la cadena de la habitación también tengo un directo de The Rolling Stones; “Got live if you want it!”. Últimamente también he estado escuchando un disco de Jeff Buckley “Live At Sin-e” en el que interpreta temas propios y varias versiones sólo con guitarra y voz. Me gusta más que su disco “Grace”, sinceramente. También he disfrutado mucho con el único disco del grupo punk inglés X-Ray Spex, cuyo título es “Germ Free Adolescents”.

14. Quins projectes tens entre mans per al futur més immediat? I quins noms propis hi "sonen " més, si n'hi ha algun?

Bueno, lo único que quiero es tocar en directo lo más a menudo posible. Buscar conciertos es algo que requiere tiempo y suerte. Siempre digo que me gustaría tener a alguien que me hiciera el trabajo sucio y es verdad. A veces es tedioso tratar con los dueños de algunos establecimientos, ja, ja, ja.

15. Segur que m'he oblidat de preguntar-te alguna cosa molt important. Tens via lliure.

Gracias por darme la oportunidad de presentar mi música a los lectores de tu blog. Un abrazo.

Entrevistes 2013, 2.

En 24 hores ens ha arribat també l'entrevista a en Maurici Ribera, "The Missing Leech". En Maurici és molt important perquè és un dels pals de paller de l'escena independent catalana, tant com a músic en actiu com pel seu programa de ràdio i per haver aconseguit que molta gent ens coneguéssim. Llegim-lo:

1. Aparentment, parlar d'antifolk a Catalunya és parlar de tu. Et sents còmode amb l'etiqueta?

- Crec que en el fons gent tan important com el Sisa o el Pau Riba ja estaven fent aquest tipus de música als anys 60s, però no n’eren conscients i l’anomenaven d’una altra manera.

Em sento còmode amb aquesta etiqueta però no voldria encasellar-me en un sol estil. Encara he d’aprendre molt i tot i que som pocs els que estem batallant per a promoure l’antifolk al nostre país, poc a poc fem que tingui el seu lloc.

2. Com vas idear el teu nom artístic, "the missing leech"?

- Volia quelcom irònic i veient l’existència de forces formacions que es deien The Missing Link, algunes ja amb èxit, no em va voler repetir i així que vaig buscar un animal certament irònic i la “sangonella” crec que n’és un clar exemple. Vaig posar-me The Missing Leech, per aquest punt associatiu d’idees. No pots faltar si estàs a l’escenari – contradiccions de l’ofici.

3. A través de El mamut traçut portes ja tres discos autoeditats. Què penses que defineix a cada un d'ells?

- Els discos van de més naïve a més “currat” , però el nexe és el DIY i el fet d’intentar expressar allò que portes dins i procurar ser el més honest possible. Caldria millorar moltes coses de cadascun, però n’estic content igualment i formen part del que he volgut mostrar a la gent.

4. Una demostració que et saps moure és que has actuat a mig món, que aviat és dit. Recordes tots els llocs?

- Sí crec que ho tinc tot força clar, però sempre hi ha alguna sala que el nom et balla una mica abans de recordar-ne el detall complet. Han estat molts països i tot tipus d’experiències; la majoria de les quals molt positives.

5. Quin consell donaries a la gent que no tenim aquesta llibertat de moviments, o que l'hem d'aprendre?

- Què facis el que facis, ni que no sigui extraordinari, arreu hi ha un espai musical pel que vols fer i mostrar. Què val la pena buscar, persistir i poc a poc anar-te guanyant el públic un a un. Sovint tenim por, però no hauria de ser així; mostrem-nos com som i que oferim i continuem insistint sense perdre mai l’esperança, per molt mal moments que s’apropin. 

6. Si no recordo malament, portes 16 anys emetent el programa "Trilogy Rock" a Ràdio Sant Joan, amb en Ferran Sarrió als controls. Quin és el seu objectiu?

- Ara estem en plena feina de la temporada 17, al setembre farà 17 anys en antena de Trilogy Rock. No tenim massa parròquia d’oients, però ho passem molt bé. Veiem que tot i que no canviarem el món, poc a poc si que hem omplert el nostre i programa rere programa continuem gaudint de moments esplèndids i coneixent magnífics músics i fent nous amics. Ja ens agradaria veure un dia la gent mostrant més interès per la música o altres disciplines culturals; però sona a utopia.

7. De la molta gent que has entrevistat al programa, a qui destacaries?

- És una pregunta molt complicada de contestar. Posaria a tothom al mateix sac i mateix nivell. Especial il·lusió van ser els Alice Donut i els Toy Dolls, ja que són els meus 2 grups preferits.

8. I quins especials del programa t'han deixat més content?

- Suposo que la marató de 24 hores de música del Bages, l’especial de bateries discapacitats i l’especial del Mersey Beat.

9. Arran del recopilatori "Hola, com estàs?" vas aconseguir telonejar a Daniel Johnston. Què ens en pots explicar?

- Va ser una molt bona experiència fer-li de teloner i alhora participar, tocant dins dels actes de l’exposició de la seva obra a Barcelona. Ell va felicitar-me per l’actuació i jo vaig entrar en un núvol. Cal veure que aquell va ser un gran dia per mi, però alhora entendre de que l’endemà tornaria a no sé ningú i que hauria de continuar picant pedra.

Sembla ser que les còpies que li havíem enviat s’havien perdut i li vam fer entrega en mà, estava molt il·lusionat.

10. Quina és la teva actitud davant d’Internet? I de la música en suport físic?

- Internet dóna molt bon suport i eines complementàries al que fas i ho pots estendre molt més fàcilment a diferents indrets. Cal fer-ne bon us, no repetir-te, no fer-te pesat i administra-ho bé.  Personalment em va molt bé per a buscar actuacions arreu i amb cost 0.

11. Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?

- El vinil pel plaer, el CD pel cotxe i mp3 per comoditat.

12. Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?

- Tot i cadascun d’ells. Totes aquelles persones que estan fent música i s’esforcen per a millorar i moure-ho.

13. I qui destacaries de l'escena més "professional", també en aquests moments?

- La paraula professional sovint va mal empleada ja que per mi que algú no es pugui dedicar a la música integrament no el fa menys professional que aquell que si que ho fa. Per tant tornaria a dir el mateix que a la pregunta anterior.

14. Quins projectes tens entre mans per al futur més immediat? I quins noms propis hi "sonen "

més, si n'hi ha algun?

- Ara estic lligant gires per Rússia i Japó i estic preparant un compartit en vinil amb en Tim Holehouse del Regne Unit. 

15. Segur que m'he oblidat de preguntar-te alguna cosa molt important. Tens via lliure.

- No he tocat encara a la lluna, però sovint hi passo a omplir el dipòsit.