Carta oberta

Aquest vespre certa persona m'ha preguntat si podia anar a un acte a Terrassa on es parlaria de cultura a Catalunya. Insegur de si el meu punt de vista li serviria, li he estat franc:

"No sé què dir-te. [...] Tinc bastant grau de connexió amb la cultura, però et reconec que els missatges que tinc per a dir no són massa comercials i no sé si [et] serviran. Bàsicament tinc connexió amb l'escena musical independent del Principat, no exclusivament en català, i sóc molt crític tant amb la indústria musical establerta (amb l'excepció d'Antònia Font i els Pets Madurs, potser també Manel però no els estan guiant correctament, et puc dir que no s'està publicant a ningú d'entre els importants i en canvi semblen publicar al primer que passa, no han sabut mai on era el nord) com amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat en general (la síndrome de "han de ser coneguts" s'ha originat allà, i només s'ajuda a grans patums que sovint ja no estan en prou forma mentre la gent que no hem tingut la sort de poder començar topem sempre amb una paret i no li podem arribar a importar a ningú). Pel que el meu missatge és que en una Catalunya independent el primer que s'hauria de fer en matèria cultural és una regeneració completa, en tots els àmbits de la cultura. Cal que els mitjans de difusió de la cultura es democratitzin, hi ha una creativitat al·lucinant al nostre país però no hi ha manera que el públic generalista se'n pugui assabentar. I a la indústria i la política establertes aquest missatge no els farà ni mica de gràcia. Creus aquest punt de vista defensable? Tot es redueix a això."

De moment no m'ha contestat, pel que intueixo que el meu punt de vista no li serveix. El que passa és que mentrestant li he ensenyat el meu text a dues o tres persones i han pensat que jo tenia tota la raó del món. Per això el trec a la llum aquí. Especialment a la vista que és una situació que ens té blocats a molta gent i en pot blocar encara més.

Avui el José Luís Algar ha acabat el seu disc després de mesos i mesos de treballar-hi dur. Un disc excel·lent si atenem al que n'he pogut sentir, cançons perfectament pensades i executades, amb molt ganxo comercial. Però en la meva experiència els executius de discogràfica del Principat i de l'estat tenen els cables creuats i veuen tot allò positiu en clau negativa, i em fa por que el pobre José Luís se l'hagi de guardar al calaix, precisament per tenir el producte perfecte per a aquest espai i temps.

Al qual he d'afegir que el frn ha hagut de canviar de nom artístic a Ran Ran Ran perquè a Tired Hippo ja no se li obrien portes, i que en alguna ocasió el Maurici Ribera m'ha comentat la seva frustració perquè podia publicar a Nova Zelanda però no aquí.

I jo mateix no acabo de saber on més trucar. Admeteu-m'ho, tot plegat podria ser millor. Molt millor.

Tarda-vespre cultural

Dissabte vaig assistir com a espectador a un experiment artístic, "Último peón de reina", consistent en la lectura del text del mateix títol escrit per Carlos Robles Lucena, amb actors, imatges projectades, música en directe de l'Exèrcit d'Islàndia i una càmera filmant. L'inconvenient era que tot això anava a ocórrer a la Ciutat de la Imatge (a la V forca, per entendre'ns). Això va significar per a mi una llarga caminada des de la Plaça de l'Àigua (o de les Bruixes) fins a l'Hospital del Tòrax (el fotògraf de la sessió em va salvar els últims cinc minuts de caminada deixant-me pujar al seu cotxe, gràcies infinites). Arribem, i ja hi ha el frn, la Carola i tot de gent esperant a dins de l'edifici. Uns minuts després entrem a un espai delimitat amb panells. La filmació ocorre amb nosaltres de públic i tot en directe, sense possibilitat d'error. Resultat: bona música dels islandesos (a la fi van experimentar), bons actors, i algun petit problema (no greu) de sincronització de projeccions. És a dir, un bon resultat final. Això sí, calia molta atenció perquè costava de seguir la història, almenys pels que no l'havíem llegida en el seu moment. Almenys l'experiència em va servir per a fer una primera visita a l'edifici, que sempre havia estat una mena d'incògnita per a mi (tot i que la part petita que en vaig veure estava tan reformada que ja no tenia en caràcter original).

*****

El mateix dissabte a les 21 h. em plantí a Faktoria. Tocava l'Albert Bonnin amb l'altre grup on toca (recordem que és un Visitant) i vaig anar a donar-li suport. Va ser una nit irregular. Cada grup tocava en un estil relativament diferent, el que potser va fer menys llarg escoltar 3 hores de concert. Malgrat tot, un punt dèbil de tots els grups va ser el no presentar propostes molt originals, cosa que dic d'entrada per a no sonar reiteratiu.

Van començar els Putas y videntes. Punts bons: una cançó criticant al Juanca, i es creien el que deien, cosa que ajudava. Punts dolents: feien una proposta punk sense cap mena d'autonomia creativa, es notava certa poca destresa instrumental (no cometien errors però això era perquè es limitaven a fer unes poques maniobres anant sobre segur) i el so patia perquè els instruments eren de nivell principiant (un baix Squier JB, una guitarra Aria i una Epiphone LP). A veure, no els ho tinguem molt en compte, eren molt joves, potser 19 o 20 anys d'edat, i encara poden créixer musicalment. No penso que fossin pas el pitjor de la nit, i d'alguna manera em podia identificar amb ells.

Seguiren els Maine, el grup on tocava l'Albert. Una proposta de hard-rock una mica tirant cap al metal sense radicalitzar-se, i jugant sobre segur compositivament. Però van ser el millor de la nit sens dubte, per una simple raó: des dels primers compassos amb un baix prominent van fer una vulgar demostració de poder instrumental. El guitarrista en particular era un fiera, fent una sèrie de solos ràpids i excel·lentment tocats. L'únic que no sobresortia tant era el cantant, més discret, amb una veu rasposa per no cantar amb tècnica, però almenys amb prou actitud de rock'n'roll (gran part de l'actuació la va fer amb el tors nu i jugant amb el peu del micro) com per mantenir les coses en un nivell interessant.

Després d'això, reconec que ja esperava una tralla màxima del següent grup i cap de cartell. Enlloc d'això, reconec una certa decepció amb els Dark Bild. Tractaré d'explicar-me. Aparentment assagen força perquè el seu so bàsic era conjuntat i força polit d'entrada. S'havien assegurat de tenir una sèrie de sons bons a la seva disposició dalt de l'escenari, incroent una electroacústica que van tocar en un total de tres cançons. Quin era el problema, llavors? Falta de matisos. Només un aspecte, però crucial. Hi havia poca imaginació en general. El so era pla, sense dinàmiques, una mica com en aquells singles sobrecomprimits que sonen a la ràdio i on la forma d'ona és completament recta. També hi havia una notable tendència a repetir seqüències breus d'acords durant molta estona. Quasi no hi va haver solos. Almenys una versió d'un tema que van fer i que fa anys jo ja havia sentit a tocar per uns patates va ser força més digne, ja que no espectacular. No diré que fossin un desastre perquè no ho crec, però em va costar escoltar l'actuació fins al final. I no sé si van arribar a fer bis.

*****

El final de nit el vaig passar escoltant vells cha-cha-chàs. No sé què en treuré, però alguna cosa bona hi és. Llàstima que me n'hagi d'anar tan enrera per a no sentir aquesta música comercialitzada.

Entre un restaurant i una salsa

Ahir el tercer concert-de-dijous del Rovell de l'Ou va ser protagonitzat pel Ferran "frn" Baucells en el seu nou projecte Ran Ran Ran, acompanyat pel Jordi a la percussió. Era un duo ben arrelat dels seus dies de Tired Hippo, i va ser prou efectiu. Però no ens confonguem: malgrat ser el primer concert de Ran Ran Ran i la presència d'uns pocs temes TH, la diferència entre TH (so bàsic i minimalista) i Ran Ran Ran (presència d'un iPad i de pedals d'efectes com, per exemple, un looper) es va fer patent, sovint amb bon efecte. Especialment en un tema, quasi al final del concert, en què el Ferran va extreure uns sons "tipus balenes" de l'iPad mentre el Jordi es situava entre el públic per a fer percussions amb el parquet del restaurant. Únics problemes, que el looper emprat era senzillot i difícil de comandar (una cançó va quedar amb problemes de ritme per això), i que el públic va ser relativament reduït (quinze persones, de les quals dotze érem "els de sempre"; no la pitjor assistència possible, però de moment el canvi de marca i de so encara no ha fet efecte). Malgrat tot, el material presentat era prou interessant com per a que valgui la pena esperar una eventual primera gravació que concreti el so de Ran Ran Ran, gravació que bé podria autoproduir-se el mateix Ferran amb l'experiència acumulada en el darrer any i mig de TH. Idees no n'hi falten.

*****

Aquesta tarda he encarregat a una botiga d'Oregon el CD, potser ja descatalogat, "Ben E. King Anthology One", que recull el seu primer àlbum en solitari, "Spanish Harlem", més una sèrie de bonus tracks que no he vist enlloc més (pensava que serien d'altres àlbums d'aquest ex-Drifter, però la minicaixa amb els seus primers cinc discos que hi ha a Amazon no les inclou). De moment ho he sentit en mp3 de baixa qualitat, i una cosa m'ha intrigat: sabia que a certes cançons dels Drifters produïdes per Leiber i Stoller hi havia influències de música llatina, però l'àlbum "Spanish Harlem", gravat per a capitalitzar l'èxit de la cançó titular, és un disc temàtic amb estàndards mexicans gravats amb ritmes llatins d'una manera molt més oberta que en els discos dels Drifters, malgrat que el concepte de "R&B amb strings novayorquès" del grup original no es perd del tot. Sentir aquestes cançons en anglès és una experiència estranya, especialment quan els cors femenins intenten cantar la lletra original de manera fonètica, però moltes de les relectures són excel·lents, i l'únic demèrit és que totes aquestes cançons (la del títol apart) tenien un cert vintage ja el 1961 i no eren cap sorpresa.

Dels bonus tracks, dos ("Too Bad" i "Walking In The Footsteps Of A Fool") són excel·lents. En canvi, un duo amb la cantant Lavern Baker no acaba de quallar. La resta se situa enmig. Igualment volia tenir aquests bonus, malgrat que potser més endavant acabi adquirint la caixa de cinc discos que he mencionat abans (no és molt cara, i conté "Stand By Me", arxiconeguda per a tothom excepte per a mi però igualment un clàssic).

*****

El que em deixa amb un dubte. A primera vista, la idea d'intentar compondre unes poques cançons en aquesta vena per a evitar que el "1964" sigui només un mur de so és temptadora, i encaixa amb el fet que començo a ser un "connoiseur" d'un determinat procés històrico-musical situat entre 1959 i 1966. El problema és: no conec les fonts originals. No només alguns dels estàndards abans comentats no els coneixia amb antel·lació, tampoc no sóc precisament un especialista en ritmes llatins, potser perquè l'únic que he sentit fins ara eren gravacions comercialotes tipus Glória Estefan i lògicament no m'han cridat. Si de cas, hi ha d'haver alguna cosa més autèntica en algun lloc, però ni idea d'on. Recordem que fins ara l'única experiència que tinc amb aquesta música és un arranjament per a piano i bongos que vaig fer per a acompanyar una vella cançó de salsa que fèiem amb una de les corals i que (l'arranjament) no s'ha arribat a fer servir mai. Admetem-ho, és una experiència insuficient. Sóc conscient dels meus límits. No vull fer el préssec.

No vull que sigui un impossible

Avui m'he assabentat que certa dona que jo havia estimat molt a l'època de cant i que no em va deixar ni acostar-m'hi ha tingut un fill amb un altre. Crec que ha arribat l'hora d'enterrar-la. Ho porto intentant tots aquests anys, i potser el fet que em creia que ella havia fracassat amb tots els seus nòvios m'havia fet mantenir una espurna d'esperança. Ara ja no. Definitivament no em vol, ni m'ha volgut mai. Toca, doncs, fer-li els funerals i trobar-ne una altra.

El problema és: a qui puc trobar? En els meus 37 anys de vida no recordo ni a una sola noia que se m'hagi acostat. He tingut sempre al davant un mur de formigó de molts metres de gruix i ningú no m'ha dit mai "aquest és el detonador de l'explosiu i funciona així". Sempre, el missatge que he rebut és el de "ni pensis en acostar-t'hi", com si no tingués mai dret a reconstruir la meva vida.

Reconec que no em puc fer molta publicitat. No sóc ric. Reconec que ni puc ni vull fer-les mares, cosa que en el meu cas potser sigui el més convenient, però que les que vulguin ser mares trobaran insuportable, i en són moltes. Reconec que tampoc no m'agraden els animals domèstics (les plantes tampoc, però potser no són tan conflictives).

I no obstant veig a homes molt més lletjos i molt més impresentables que jo trobar parella amb molta facilitat. No sóc el millor home, però tampoc el pitjor ni de bon tros, i la gent que em coneix en altres àmbits sap que com a mínim tinc bon fons. I la pregunta és: en què fallo? Quin és el meu error? Voldria saber-lo per a poder-lo corregir. Si ningú no me'l diu no podré detectar-lo per mi mateix.

En realitat busco una dona per ella mateixa, pel que em pot aportar a mi i potser jo a ella. No estic buscant a cap supermodel, només una dona normal, mentre m'estimi (miraré de correspondre-li, s'ho mereixerà). Simplement vull saber que allò que busco no és una quimera, que un dia podré ser un home normal amb una parella, com fa tothom.

No hi ha res més trist que estar sol quan tu no ho has triat així.

II III

Per tercera setmana sóc al núm. 2 de TourDates, a la Gran Bretanya: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/21-oct-2012. Hi ha una altra cançó que porta tot aquest temps barrant-me el pas al núm. 1, però igualment el que estic aconseguint és importantíssim. Pot ser que els Pets facin un concert a Londres després de tants anys publicant en català, però que jo sàpigui no han col·locat cap cançó a cap llista britànica com acabo de fer jo per segona vegada. I, diguem-ho clar, una cançó que és un èxit a la Gran Bretanya també mereix ser un èxit a Catalunya. A veure si algú desperta.

*****

Dijous passat, concert d'Ayala al Rovell de l'Ou. Interpretativament va ser magnífic, ella va cantar molt bé i el seu guitarrista sabia com tocar l'instrument. Si hi va haver una pega, dintre de ser una molt bona nit, va ser que només hi va haver una cançó original d'ella, essent la resta versions entre l'homentage a músics locals i un grup de cançons força conegudes. Però puc dir que van fer una exhibició de bon gust. El següent, aquest dijous que vé a les 22 h., serà el Ferran Baucells "frn", en el seu primer concert des que va enterrar la marca "Tired Hippo". Pot estar molt bé saber on pensa anar a partir d'ara.

*****

Esperant també a veure què passa amb el "banco malo" que s'ha de fer càrrec dels actius immobiliaris dels bancs "ejpañolej". Vaig llegir aquest article: http://es.finance.yahoo.com/blogs/finlaotracaradelamoneda/llega-el-banco-malo-llegan-viviendas-desde-20-111000206.html, on es comenta l'espectacular rebaixa dels preus dels pisos que comportarà aquest banc dolent, també al mercat lliure. Repercutirà en què a la fi els pobres com jo puguin accedir a una vivenda sense haver de demanar almoina pel carrer? No ho veig clar, ara per ara. Però si arribés a ser, li donaria prioritat. Necessito una vivenda, i una que estigui en bon estat i pugui pagar. No sóc un millonetis. Com el 99% de la població.

*****

I, per tant, si hi ha vivenda no hi ha Rickenbacker. Tinc clar que només disposo de la pensió i la dependència, i amb això no puc fer dues coses a la vegada.

New Jukebox Hits

Per segona setmana sóc al núm. 2 de TourDates: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/14-oct-2012 Encara no sé si hi haurà pietat per a mi i "Amsterdam" arribarà al núm. 1 en algun moment. En tot cas, que una cançó en català que aquí havia estat rebutjada per més o menys tots els segells arribi a la Gran Bretanya i hi entri per la porta gran apunta a les possibilitats que s'estan obrint, per a mi i per a la música en català. Potser el viatge que vaig emprendre des del "Corrupció" haurà valgut la pena.

*****

Apunteu-vos els propers concerts de Lluís Paloma & Els Visitants: 10 de novembre a La Goleta de Sant Feliu de Guíxols (en elèctric, compartint cartell amb Vaivé) i 13 de desembre al Rovell de l'Ou de Terrassa (acústic o semielèctric, en tot cas en clau suau). Un concert a Manresa per a aquest octubre no s'ha materialitzat. Almenys, als assaigs estan sortint idees interessants, tot i estar treballant de moment amb material ja existent. Diguem que el Cool Cat Vibe donarà la seva màgia a un parell de cançons.

*****

Aquests mesos he estat seguint fragmentàriament la gravació i mescla del primer àlbum de José Luís Algar. En primer lloc li he d'agrair que em deixés escriure als mateixos llocs on a ell li han concedit entrevistes o li han publicat ressenyes. A mi no m'ha funcionat molt però m'ha fet adonar que sobre el paper hi ha tot de llocs on adreçar-se si un no té accés als grans mitjans (on és molt poc probable que un desconegut sense contracte discogràfic com jo rebi ni un mínim d'atenció). Almenys a ell sí que li ha funcionat i el cert és que ha rebut molta atenció fins i tot encara que el disc encara no està acabat de mesclar i quasi ningú no l'ha pogut sentir. Jo n'he sentit algun fragment i puc confirmar que el disc serà a la vegada bo i comercial, la combinació perfecta. Espero que pugui arribar a publicar-lo comercialment, ja seria hora de veure algun dels meus amics triomfar.

*****

Una mesura de com he estat desconnectat de la realitat amb tant cant coral és que ahir Wilco van tocar al Liceu i jo me'n vaig assabentar durant l'assaig dels Visitants. Wilco són una gran banda de directe. Potser el misteri de l'entrada perduda del Palau fa prop d'un any em va desanimar. Però crec que és més que el seu darrer àlbum fins al moment, "The Whole Love", em va decebre monumentalment. Hi ha "Art Of Almost" que és genial, i un parell de temes ràpids que enganxen ("Dawned On Me" i "I Might"), però la resta fa aigües per tot arreu. No sé, mai no m'havia passat amb un disc de Wilco (fins i tot "A.M." m'agrada). És que no entenc per què la crítica el va deixar tan bé. Espero que el proper sigui el que aquest podia haver estat i no va ser.

Masteritzat i Filipinki

Abans que res, "Amsterdam" ja ha arribat al núm. 2 de l'Unsigned Top 40 de Tourdates: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/07-oct-2012, la meva posició més alta fins al moment. Algú a la Gran Bretanya m'està escoltant...

Aquesta tarda he tingut visita: el frn ha vingut amb un parell d'mp3 al pen-drive i hem masteritzat el disc de tribut a Tired Hippo que posa fi oficialment a la carrera d'aquest grup terrassenc-barceloní-d'arreu. Hi ha nivell. Tant, que em fa una mica de respecte haver-hi participat amb una gravació que em podria haver sortit millor. Espero que no desmereixi el que en essència és un bon disc. També hi ha estat present el Jordi Ibañez, i al final de la sessió hem escoltat a Filipinki, a The Flamingos, i fragments dels discos-en-progrés "1964" i "1980". "1980" ha agradat força. "1964" ha generat més disparitat de criteris. En conjunt, una bona tarda.

Sobre Filipinki, he localitzat i comprat un CD que diría que era l'última còpia que quedava a la venda a tot el món. Si l'he encertat, hi ha "Tarap-tarap", una cançó prou digna. Quan arribi, ja al novembre, faré una entrada comentant una mica més en profunditat aquest i els tres CDs que ja en tinc. És un grup menor en termes del mercat internacional però tenen alguna cosa, almenys en els seus millors moments.

Ahir a la nit vaig assistir al primer acústic al Rovell de l'Ou, en aquest cas de l'Exèrcit d'Islàndia. Sense ser l'event més increïble de la temporada (bàsicament va consistir en el Jordi i el Rubèn tocant amb una amplificació mínima, més el Raül en un tema), el cert és que tenen un cançoner prou solvent, amb el que va ser una bona nit. Al final del concert vaig sentir el meu nom i vam acabar tocant amb el Jordi dos temes meus dels de sempre, jo amb la guitarra del Rubèn (sempre és una ocasió de luxe quan me la deixa i toco, gràcies!).

Aquesta tardor em posaré a treballar en les lletres del 1980 (ja en tinc una en marxa), amb una certa idea d'acabar el disc durant les vacances de Nadal. Crec que és factible fer-ho, malgrat tornar a tenir una agenda plenota: és ja un projecte tancat des del punt de vista de cançons, amb el que ja veig la llum al final del túnel.

I el 1964 serà el següent, ja de cara a l'hivern. Com que vaig tenint idees, segurament intentaré portar-lo al reialme del doble CD. Simplement, és un projecte on m'hi començo a trobar prou còmode i que "veig" com portar-lo a territoris interessants. I, dintre de l'homenatge a certa època musical, he estat descobrint noves influències que vull incloure en aquest concepte. No és un simple exercici d'estil, hi aprendré tècniques que després podré implementar en altres obres potser encara més ambicioses. Fora d'època? Segur. Però aquest cop he decidit que al primer que li ha d'agradar és a mi. Si, mentrestant, trobo temps per a gravar cançons sueltes i posar-les al Bandcamp, oli en un llum. Simplement, aquest cop trigaré perquè vull fer la feina ben feta. La bona notícia és que tant al 80 com al 64 hi ha cançons pop. No perdo el nord, simplement uns discos i altres són aspectes d'una mateixa obra. I m'han servit per a aprendre.

També, amb els Visitants hem començat a mirar els "Marcianitos", he trobat la manera de tocar-la en directe i en un sol assaig que portem amb ella ja sona força bé. També (aquí ho he de preparar una mica) m'han dit de preparar "Granollers" i "Andrea" (i "Vol de nit", tot i que aquesta em suposaria un repte). Seguirem informant.

Nova entrega dual

Política:

1. Ja sé que aquí cadascú vota el que vol, però deixeu-m'ho dir: no voteu CiU. No només s'han passat anys i panys votant coses completament contraposades al Parlament i al Congreso, resulta que el famós Pacte Fiscal En La Línia Del Concert Econòmic va ser rebutjat d'entrada pel govern del PP, com Mr. Mas havia d'haver sabut d'entrada. Però ara resulta que perquè ha dit quatre ambigüitats a redós de la manifestació de l'ANC (que per cert no va convocar ell) resulta que ara és Déu i tothom el votarà, malgrat que la paraula "independència" no surt enlloc en el programa electoral de CiU. Fins i tot algú tan espanyolista com en Duran i Lleida s'està adherint sospitosament al que digui el Mas (mentre deixa fora de la llista d'Unió al Vila D'Abadal). Hem d'estar preparats per una nova aixecada de camisa. Em fa por el futur.
2. Com em decep que ERC, SI, RCat i DC hagin fallat per enèssim cop a crear una coalició. Per separat, per la Llei d'Hont, no treuran tants diputats, i hi haurà gent que no votarà a cap d'ells (anant a CiU) perquè han ofert una imatge de desunió, de defensar les pròpies cadires. Només queda la incògnita de l'EI (CUP, etc.): arribaran a presentar-se? Jo encara no sé a qui votaré. Hauré de votar a algú per a no regalar-li el meu vot a CiU per omissió. Toca anar a votar, i votar independentista, és només que no tinc clar quins seran els més eficaços (i sincers).
3. Em declaro moralment exclòs d'en Pere Navarro, sort que aviat ja no serà l'alcalde de Terrassa. Tot i que sembla que el seu recanvi és algú de perfil molt baix. Crec que no sóc l'únic a pensar que l'alcaldia de Terrassa sembla ser per al PSC un simple trampolí cap a càrrecs molt més potents de la política catalana. Els terrassencs ens mereixem molt més que això.
4. Almenys a Madrid estan nerviosos (sobretot els militars). Aprofitem-ho. La independència és a prop si els catalans volem. Votem amb intel·ligència. I mantenim-nos informats. Ben informats.

Música:

1. "Amsterdam" és al núm. 4 del Top 40 de TourDates a UK: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/30-sep-2012. També ha sortit un breu (però agraït) text sobre mi a Cara B: http://barcelonacultura.bcn.cat/carab/lluis-paloma. Mentre, m'he creat http://lluispalomapatinet.bandcamp.com/ per a ajudar-me en les tasques de promoció d'"Himnes".
2. Precisament sobre "Himnes" (i seria l'última vegada que en parlaria abans de passar pàgina), no n'he tingut molta resposta, però els pocs que s'ho han escoltat n'estan contents. Sobretot dels dos primers moviments. Pot ser que hagi fet música clàssica sense adonar-me'n, perquè és des d'aquest sector que m'han arribat la major part de respostes positives. Falta que surti algun concert, que jo considero que forma part del mateix concepte de l'obra. Però ja no depèn de mi, o almenys poca cosa hi puc fer ja des de la meva posició actual. He tret un disc que almenys penso que és superior al "Feina 2.0" però que aparentment no resulta tan comercial i que ha tingut un recorregut força curt.
3. Mentre, vaig donant voltes a com acabar el "1980". Les bases estan acabades des de fa temps (i, el que és millor, em va visitar en frn fa pocs dies i segons ell les dues primeres pistes són hits), només falten les lletres. I tinc algunes idees de temàtiques a tractar. Només em falta calma. La tindré?
4. Acabant de concretar concerts pels Visitants. 10 de novembre a La Goleta de Sant Feliu de Guíxols, confirmada. 13 de desembre al Rovell de l'Ou, quasi confirmada. Falta una data per confirmar a Manresa, però de moment no tinc resposta. També, si entre els meravellosos lectors d'aquest blog hi ha algun teclista sense grup, als Visitants ens en faria falta un. Dilluns posaré un anunci a la Casa Baumann, a veure si hi ha sort.

Bona notícia

M'alegro que en almenys un cas des de l'article d'aquesta matinada hi hagi, sobtadament, una resposta positiva: Cara B, de la web de Barcelona Cultura, s'han posat en contacte amb mi. Gràcies infinites.
Mentre, he descobert el bé que sona "Immortal Love" d'"Himnes" quan l'accelero set semitons. Sempre faig aquesta mena d'experiments quan acabo una gravació que m'agrada. Un altre experiment sol ser passar-ho a l'inrevés. Hi ha ganes de descobrir sons i variants interessants. I de vegades algun d'aquests experiments acaba al disc (com per exemple, en un parell de bases del futur "Santuari").
Les notícies sobre la reunió Rajoy-Mas són que la web de Moncloa ha passat olímpicament de la reunió (ni tan sols ho diuen a Twitter). No hi hauria d'haver canvis sobre el que vaig escriure fa tres posts, i per tant ja s'hauria produït el xoc de trens. Mr. Mas encara ha de fer la valoració de la reunió (el govern espanyol del PP deixa la seva valoració per a l'Alícia Sánchez Camacho).

Fallada

Admeto la derrota. Fa unes setmanes vaig demanar a un amic si podia recollir les dades de tot de webs on l'havien entrevistat. Doncs bé, ahir al migdia vaig fer servir la llista per a intentar promocionar "Himnes". I resulta que només han contestat d'un sol blog, i per a dir-me:

"¡Hola, Lluís! Admiramos tu esfuerzo y tu trabajo con tu proyecto, pero lamentamos que no te publicaremos en la web porque... tu música no es del estilo del que publicamos.

"¡Mucho suerte con tu trabajo!

"Un saludo."

Clar, se suposava que aquestes webs existien per a ajudar els músics desconeguts. I de moment aquest blog ha actuat com una discogràfica.

La resta de webs i blogs no s'han pronunciat, ni han publicat res. Us admeto el meu desànim. Què he fet malament? O què he fet massa bé? De veritat estic innovant tant, en aquest el meu disc més conservador? Per què ningú que estigui a càrrec d'una web o un segell no m'ajuda? I per què hi ha tanta disparitat en aquest punt entre "els que decideixen" i el carrer? No em puc passar tota la vida esperant una oportunitat que no arriba. Perdoneu-me, és que no sé en què fallo, o què o qui falla.

Tríptic del dia abans.

1. Demà, el Rajoy dirà no al Pacte Fiscal i el Mas convocarà eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. No és que ja sigui oficial, però com voleu que vagi d'una altra manera? Mr. Rajoy ja ha posat a parir el Pacte Fiscal al Congreso de los Diputados aquest matí. Almenys m'alegra que la manifestació de l'11 de Setembre estigui tenint conseqüències. El dia de les eleccions recordeu-vos de votar independentista. I a veure si d'una vegada el Parlament de Catalunya proclama la independència i passem a dependre de la legislació internacional i no de l'espanyola. Reconec que no votaré CiU malgrat els darrers esdeveniments. Raó: l'euro per recepta.
2. Porto tot el dia fent còpies del CD d'"Himnes", preparant sobres acolxats i papers i enviant a la mare a dipositar cartes a la bústia (tinc pupa i no puc sortir de casa). Quasi tota la feina està feta. Tota, excepte dues cartes. Les més crucials. De la feina d'ahir i avui me'n depenen concerts, citacions a blogs, entrevistes i potser parlar amb alguna discogràfica. Però no una de Catalunya: malgrat que per la resta ho donaré tot pel meu país, reconec estar desenganyat amb les discogràfiques de Catalunya. Sobretot amb les més potents. No havia vist mai una tal falta d'ambició i d'olfacte, artístic i comercial. Mentre segueixin així no anirem enlloc. Alguns dels millors músics que conec ho deixen per manca d'atenció. És un luxe que com a país no ens podem permetre. Cal ambició. Conquerir els Estats Units, si cal. Vendre milions de discos i omplir estadis a tot el món. Els anglosaxons, si se'm permet, ho saben fer molt millor que els executius d'aquí. Jo almenys ho tinc clar: toca trucar a la porta del mercat important que tinc més a prop: el Regne Unit. I si toca fer discos en anglès, es fa.
3. Com a part de la promoció d'"Himnes", tinc nou Bandcamp: http://lluispalomapatinet.bandcamp.com/. Hi he posat cinc "àlbums": el "Corrupció", el "Feina 2.0", "Himnes", una sel·lecció de tres temes meus del "petit complot" amb Tired Hippo (hi ha un enllaç per a escoltar tot l'àlbum a Last.FM), i un "single" amb "Buy Guitars" i el "Sanctus". Això cobreix tota la meva obra publicada, excepte rareses. Rareses que fa un mes vaig recollir en un DVD d'edició limitada pels més íntims, "L'àlbum de les peixateres de poble", contenint videos diversos i audios com les cintes magnetofòniques de 1992 o els diversos "covers" que he fet en punts concrets de la meva carrera. Res que es pugui editar comercialment però que volia tenir reunit en un sol punt per a qui tingués curiositat.

"Himnes", a la fi!

"Himnes" ja quasi és aquí. L'obra és acabada, masteritzat inclòs (em va costar una mica de fer, al final vaig trobar com no comprimir tant, però el cert és que odio la compressió digital). En total, un any de composició i gravació. Podia haver estat menys d'haver tingut una agenda més relaxada. Però la gravació és ja completa, la portada (dissenyada per José Luís Algar) és impresa, i ja només falta fer les còpies físiques en CD i fer trameses postals (i potser alguna per internet).

Les raons per a cantar aquesta obra en anglès han estat: 1) hi havia poquíssimes traduccions al català, totes molt més curtes que els respectius originals anglesos, i possiblement amb els drets d'autor vigents; 2) reconec que havent aconseguit colar "Buy Guitars" al #7 de Tourdates l'1 de juliol passat (i veient que el públic anglès vol sentir cançons en anglès), vull provar a veure si algun d'aquests moviments rep una oportunitat; i 3) que estigui provant què tal em va a UK es deu a les raons exposades en aquesta recentíssima entrevista (redactada dilluns passat a la nit): http://www.misspreferida.blogspot.com.es/2012/09/entrevista-lluis-paloma-patinet.html, en essència que aquí ningú de la indústria em fa ni cas i n'estic fart de parlar amb una paret.

I caldrà que trobi algú que no sigui una paret si vull que la segona part del concepte d'aquesta obra existeixi: fer-ne un concert, no necessàriament cantat per mi. Algú del Conservatori ha rebut un zip amb totes les partitures de l'obra i un any o altre pot ser que ho mogui, però de moment no és factible. I el lloc on originalment volia fer el concert sembla ser una paret, no de pedra, però una paret. Toca trucar a portes. I no em tanco a res. Sé que l'obra, almenys musicalment, és bona i pot interessar a un públic relativament nombrós si aquest té l'oportunitat d'escoltar-la. Una altra cosa és si a més he pogut crear una obra amb atractiu pop, que no sé si és el cas: les influències són de rock progressiu, però si una cosa falla (des de la meva perspectiva de músic amb un cert interès per les avantguardes) és que és la meva obra més conservadora, tant pel tema com perquè torna deliberadament a terrenys que jo ja havia explorat fa anys. Però es tractava d'oferir melodia i acompanyament a un públic concret que havia patit de valent certa llunyana nit, i no vaig tenir cap vergonya d'oferir una obra decididament dolceta si amb això aconseguia el meu bondadós objectiu. I crec que m'ha sortit una obra prou digna, sempre que no es mirin els textos amb lupa (tot i que curiosament em van interessar quan només els llegia sobre paper; no sospitava que cantats no funcionarien tan bé).

En fi, moviment per moviment:

1. How Sweet The Name Of Jesus Sounds. Té una de les melodies més aconseguides del conjunt, sobre arpes i vibràfon. Un caramelet per començar.

2. Enthroned On High, Almighty Lord. Amb un ritme sincopat i maraques, és bastant proper a un ballable. És una fórmula que em té intrigat.

3. Sometimes A Light Surprises. Suavet.

4. Blessèd Savior, Thee I Love. Millor que l'anterior, encara que la melodia es nota treballadota.

5. Lord God the Holy Ghost. Amb una tal muralla de pizzicatos, costa endevinar que a l'inici només hi ha un sintetitzador operatiu.

6. Immortal Love, Forever Full. Per a mi és el millor moviment, encara que vaig estar a punt de carregar-me'l durant el masteritzat. Per un cop, a l'alçada del "Corrupció".

7. One Sweetly Solemn Thought. Tornen els pizzicatos. "Mansions"? Què deu voler dir?

8. Take Me, O My Father, Take Me. Maraques donant un toc diferent a un altre moviment lent. Les vaig posar per a que el percussionista tingués alguna cosa a fer entre els moviments 2 i 14.

9. Holy Ghost, Dispel Our Sadness. La base de pianos queda una mica tapada per la veu. Sona a mono.

10. Spirit Of God, Descend Upon My Heart. Un dels millors moviments. Tres "pianos"!

11. Come, O Creator Spirit Blest. Torna el to progressiu. Interessant.

12. Our Blest Redeemer, Ere He Breathed. Orgues "glassians". Millor la base que la melodia.

13. Hail, Thou Once Despised Jesus! Influït pel Slash. M'agrada la mescla de piano i clavicèmbal.

14. In The Hour Of Trial. Maraques de nou.

15. Nearer, My God, To Thee. Millor la composició que com sona. La veu aguanta prou bé per ser que vaig gravar totes les veus en una sola sessió de set hores i aquesta va ser la darrera en gravar-se (vaig anar per ordre).

Breu nota en II parts

Part I (política): tot s'està movent amb molta velocitat a la política catalana, pel que això que escric ara es pot veure superat en 24 hores. La mani de l'ANC (a la que aniré) està agafant tanta volada que fins i tot la CUP ha hagut de rectificar i donar-hi suport, encara que no deixin de fer la seva pròpia (sobretot, no ens mostrem dividits, ens hi juguem el nostre futur). I el que és més, fins i tot un Artur Mas que ahir mateix semblava entestar-se amb el pacte fiscal (malgrat que el govern espanyol no ha fet sinó fer-s'hi un bon tip de riure i dir-hi que no des del principi) semblaria estar considerant participar a la mani de l'ANC. Això és una arma de doble fil: si hi participa com a president de la Generalitat i respectant la vocació independentista de la manifestació estaríem parlant d'un fet d'una trascendència política importantíssima, però si volgués "reenfocar-la" al pacte fiscal o anar-hi només a títol individual no faria sinó confirmar el divorci entre el poble de Catalunya i la seva classe política. I això ha de canviar, tenim el cronòmetre en contra i ja no queda més temps. Almenys, ERC, RCat i SI comencen a parlar, ni que sigui en una fase de primers tempteigs, de negociar per a constituir una coalició per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, coalició que des d'aquesta modesta tribuna demano que es miri d'assolir, necessitem una alternativa clara als partits de sempre, almenys dos dels quals han fet un gir encara més espanyolista del que ja eren. I en un altre pla, no menys important, no deixem de seguir els preparatius pel "setge del Congreso" el proper 25 de setembre, ho dic des de la meva posició d'independentista que ho és per a poder eliminar de la seva vida la variable (nefasta) PPSOE (i dreta espanyola encara més dura) i que veu com a interessant qualsevulla iniciativa que apunti en el mateix sentit, encara que no es vinculi pròpiament a l'independentisme català.

Part II (més personal): només apuntar que: 1) "Himnes" està gravada en la seva integritat (correcció d'errors a la partitura inclosa, les veus van ser gravades en una sessió maratoniana de 7h30min l'11 d'agost passat) però pendent de la mescla final i un mínim masteritzat (que és quasi segur que faré a principis de setembre; una altra cosa és si se n'arribarà a fer concert, no veig gaire clima i també reconec que no m'acabo de sentir còmode amb els textos, per la seva temàtica i per com queden un cop cantats); 2) "1964" ha d'entrar en una "tercera fase" consistent en la gravació en overdub de diferents pistes de percussió i bateria per a moltes de les cançons, en un intent de donar més "punch" a l'obra, i de moment una primera decisió ha estat treure del llistat de cançons la "Sintonia X-1", que simplement no hi acabava d'encaixar (cosa que m'obligarà a redefinir l'ordre de cançons d'aquest projecte, però això pot ser bo); i 3) no hi ha hagut canvis a "1980" de moment, però pel "field test" que porto fet no acabo de veure molta resposta al que a principis d'estiu veia com una possible obra major (no sé si perquè, com em va dir algú, podria sonar més a anys 80), pel que no descarto provar a afegir-hi dos o tres temes més deliberadament vuitanteros (miraria de no tocar, o fer-ho només un mínim, les bases ja fetes; almenys començo a veure més clar la part literària, dintre de ser el que més em costa en qualsevol projecte).

Unclear

Continua la saga de les Rick, de la que ja vaig ressenyar un primer estat de comptes en aquest blog l'abril passat, a http://lluispaloma.blogspot.com.es/2012/04/el-meu-amor.html. Ja vaig dir que aparentment ja només es podien trobar Ricks a certes botigues per internet... però fa uns dies, per curiositat, vaig mirar aquest enllaç, http://www.rickenbacker.com/distributors.asp, i quina va ser la meva sorpresa en veure que, efectivament, a l'estat espanyol no hi ha efectivament cap distribuidor... però sí que n'hi ha a llocs com França, Itàlia, Anglaterra o Dinamarca. I essent la web oficial de Rickenbacker no crec que la tinguin endarrerida (al cap i a la fi, també indiquen que certs models com el 370 normal de sis cordes estan discontinuats). De sobte, tot plegat sonava estrany. El que he fet ha estat imprimir la llista de distribuidors i portar-la, a títol merament informatiu, al meu comerç de proximitat, on sembla que ha estat ben rebuda. Clar, ara pot resultar que les dades amb les que treballo no siguin prou acurades i llavors oferiré les meves disculpes per un post inútil, però tot plegat em sorprèn. Seguirem informant.

********************

El passat dissabte 7 de juliol vaig actuar a La Goleta, a Sant Feliu de Guíxols, en un concert "late at night" compartit amb un pletòric Le Clotêt àvec Garcés. La meva part del concert va ser senzilla, prou agradable de tocar... i la Strato XII va fer sensació. Espero poder-hi tornar pel novembre.

El dia anterior, Tired Hippo oferien el seu darrer concert, al Crossroads. Molts amics, i bon ambient. Jo vaig participar en dues cançons: "Potser... després..." (on no la vaig acabar d'encertar amb la melòdica) i "Vilatristesa" (on sembla que la meva guitarra slide va sortir bé).

********************

I reconec un cert interès en la Les Paul Studio, tot i que el quan i el com se m'escapen. Almenys no hauria de resultar tan difícil d'aconseguir com la Rick... Ja ho sentirem a dir.

Somniem?

Fa tot just unes poques hores que he acabat la partitura (format i pdf inclosos) d'"Himnes", l'obra que en teoria hauria de suposar el meu retorn després de dos anys de no aconseguir acabar res. Com vaig dir al meu anterior post, les bases ja estan enregistrades. Ara, a més, lletra i melodia estan sincronitzades... sobre el paper. Reconec que m'imposa una mica gravar tantes pistes vocals de cop. Sobretot perquè les hauré de gravar en un sol dia, per a evitar un problema gros que tenia amb les poques pistes de veu que tenia gravades: terribles salts en la forma i coloració de veu, que feien que el disc sonés completament desintegrat, absurd. He de recomençar la feina en aquest punt concret. Però com a mínim aquí sí que puc assegurar que l'obra seria perfectament reproduïble en directe: encara que en el disc les bases s'han gravat disparant midis des del meu ordinador, la fase de recerca d'idees va ser feta tocant manualment diverses pistes en el seqüenciador d'a bord de l'mm6, i m'he atès a les idees originals durant tot el procés de composició i passada en net. De fet, la idea original era que l'obra s'havia d'estrenar en concert, i en una església protestant, d'aquí el format i el tema. No va ser fins que el concert es va frustrar que vaig pensar en convertir-ho tot en un disc, i admeto que la idea de fer-ne una audició pública no ha estat massa lluny del meu caparró durant tot el procés. De manera que, si l'estètica del disc és molt "Corrupció" deliberadament, l'ètica dels dos treballs no podria ser més oposada ("Corru", disc només d'estudi i orgullós de ser-ho; "Himnes", obra de concert que acabarà essent disc per casualitat). Almenys, "Himnes" té molt de retorn a la forma després del caos i la dispersió del "1964", un disc que potser necessitaria reformes molt més en profunditat abans de poder ser considerat viable. Pega d'"Himnes": és un disc molt conservador. Jo mateix m'he passat tota la composició de les parts vocals ratllat amb aquella entelèquia anomenada déu. Suposo que se m'han creuat els cables, de tant cantar en misses o interpretar repertori religiós. Se suposa que sóc ateu, no per res. Estic començant a pensar en canviar de rumb a l'altre disc que vull intentar acabar aquest estiu: el "1980". Tinc un repte molt fort al davant: demostrar que es pot fer cançó independentista i de protesta sense necessitat de fer mala música ni de fer el ridícul amb les lletres. I obtenint èxits de públic i crítica. Sé que per a això hauré d'aconseguir publicar a l'estranger (aquí simplement no hi ha clima), i almenys aquí hi ha una bona notícia: "Buy Guitars" (en la gravació de To Be Continued) ha arribat a ser top 7 al chart de Tourdates, a UK: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/01-jul-2012. I encara roman prou alt en aquests moments: al número 12, http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/15-jul-2012, no gens malament per a ser un perfecte desconegut (incidentalment, Terrassa hi té una presència potent perquè també hi ha la Vanesa París, aquesta setmana al número 3 amb l'excel·lent "Till You Fly"). En fi, que tinc un alicient per acabar ràpid nou material de qualitat. Totes les possibilitats estan obertes. Somniem?

Aquest mateix vespre he acabat, ara sí, les bases instrumentals d'Himnes". He substituït dos moviments, els 10 i 13, i he regravat dos moviments més, els 8 i 12, que tenien petits errors. He esbossat les melodies de tots els moviments, excepte els 1,2,14 i 15 que ja en tenien, en un quadern, a mà. Les lletres estan totes triades i en ordre, i he fet també el croquis general de com he de disposar els instruments a la partitura. Ara el que queda és acabar les partitures (seran uns tres dies de feina), gravar veus i mesclar. Espero que en un mes... També, després d'un primer intent meu que no va acabar de quallar, en Jose Luís Algar em va oferir dissenyar una portada pel disc, i la veritat és que li està sortint rodó. Moltíssimes gràcies des d'aquí.

********************

Els altres treballs estan com estaven. Simplement canviar la primera peça de "Santuari" (i crec que ja ho vaig comentar). "1980" té també bases i ordre definits. A tots dos els falten les lletres, espero poder-m'hi posar a l'agost. Pel setembre em liaran amb el Psalm 42 de Mendelssohn-Bartholdy (que ja vaig cantar) i no és una perspectiva que m'atragui molt (almenys he localitzat la partitura d'orquestra, m'agrada molt més treballar així).

De moment el disc més confús és el "1964", he estat regravant algunes bases (sobretot "Bum! Said The Bell", ara en mi major) i variant la velocitat d'algun tros més. No acaba de quallar. És una obra que em deurà perseguir mentre no l'acabi, però si tinc una obra problemàtica des de 1998, aquesta és el "1964".

********************

"Automatic Day" té 12249 visites a YouTube, degut a certa publicitat no sol·licitada.

********************

I només queda afegir un parell de peticions per a aquest any:

1. Dimissió en bloc del govern del PP i eleccions estatals anticipades.
2. Dimissió en bloc del govern de CiU i eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, seguides de la proclamació de la independència del nostre país.
3. Dimissió de l'Angela Merkel i el·laboració d'un pla econòmic que estimuli el creixement econòmic enlloc de blocar-lo.
4. Que en Rodrigo Rato i Cia. vagin a la presó.
5. Aprovació de la dació en pagament.

El concert del dissabte passat, 26 de maig de 2012, a la Plaça del Triomf, va anar molt bé. Va ser l'estrena de la nova formació de Lluís Paloma & Els Visitants (Mario Clares, Bateria; Marc Casulleras, guitarra solista; Albert Bonnin, baix; i jo, guitarra rítmica i veu) i el nostre primer concert elèctric. Per ser un grup desconegut vam aplegar força gent, i el bon rotllo va imperar tant a l'escenari com entre el públic. També vam comptar amb dos convidats, en Jordi Ibañez (L'Exèrcit d'Islàndia) a la guitarra rítmica i als cors, i en Ferran Baucells (Tired Hippo) a la guitarra solista i l'armònica. Moltes gràcies a ells, i també a l'AVV Sant Pere, que va possibilitar el concert en el marc de la XXXV Festa Major del barri de Sant Pere, a Terrassa.
*********************************
He fet algunes millores en les pistes de base del 1964. Les pistes 10, 12, 14, 17, 19, 20 i 21 han estat sotmeses a reformes que van des d'accelerar una pista dos tons (Steal) fins a regravar de cap i de nou la majoria de les bases (Bum! n'és el millor exemple). Pizzicato correspon a l'antiga Drifting Low, sotmesa a canvis majors. Bé, crec que ja no puc millorar més el disc per aquest cantó. Potser la pega és que no està clar que 1964 pugui competir amb els altres projectes que estic duent, en qualitat i en potencial comercial. L'acabaré, però no tinc clar quan. Almenys, la llista actual de bases, amb noms de treball, és:

1. Base3 Mar comp
2. Sintonia X-1+
3. La creu d'en Sigmund+
4. Show - Carregar un camió+
5. Brand New Car
6. 112 base III
7. Frosty
8. Gear VI
9. El perseguit+
10. Bla II
11. Bla llarg
12. Bingo!
13. Estroboscopi+
14. Bingo II base
15. Grogui
16. Aftermaths
17. Around A Bee
18. Moe Meo
19. Pizzicato Strings
20. I's a Steal
21. Bum! Said The Bell
22. Quorum
23. La nit dels aminoàcids+

(+ = acabada).
D'altra banda, estic començant a pensar tant en acabar Himnes com en intentar fer-ne un concert. Hi ha alguna base que hauré de replantejar, però la major part de la feina feta la dóno ja per vàlida. Fonamentalment falta crear les melodies de veu i gravar-les. Aquest estiu tinc esperances de poder acabar tot de feina.
I potser em pugui relaxar prou (època de piscines!) com per a sortir d'un cert blocatge creatiu pel que fa a les lletres. No una cosa molt greu, però no estic concentrat.
**********************************
Per acabar, només una pregunta: per què el Sr. Mas no avança d'una vegada les eleccions? El seu mandat ens està resultant traumàtic. Votem d'una vegada a partits independentistes i escapem ja d'aquesta trampa anomenada Espanya!

Estat del "1980" i altres

El "1980" promet. Aquesta darrera quinzena he fet les bases de sis cançons. Si a això afegim que ja tenia set bases vàlides pel disc (una de les quals, "King Kong", va rebre overdubs) i que he mogut al projecte dues bases inusades que tenia, surt un disc que musicalment s'aguanta força més bé que el "Feina 2.0" o el problemàtic "1964". Com a molt, se'm pot assenyalar que té regust a "Corrupció", però ara em sembla una virtut, en un moment en què el més important era agafar seguretat en mi mateix. I inclou cançons amb potencial per a ser "singles", cosa molt important pel que serà el meu darrer intent de publicar. Ara només falta crear lletres, això és el que em costarà. De moment he renunciat a fer un disc conceptual sobre Polònia, en adonar-me que la lletra principal, "Solidarnosc", hauria de defensar un moviment extremadament catòlic. I jo respecto les idees d'altres, però el catolicisme comença a ratllar-me. En fi, que crec que fer un disc compost de subtemes literaris em pot rendir més. Un cop dit això, la llista de bases del "1980" (amb noms de treball, però definitiva) queda així:

1. Yupiiii!!!
2. TechnoPiece
3. Celtic
4. Andorra Piano
5. Barret
6. Gafas
7. King Kong
8. Glass So Fast
9. Aung
10. Korg Float
11. Middleeat
12. Moogie Moogie
13. Wawel-gaita
14. Monroe
15. Jazzy

Les lletres intentaré fer-les la primera setmana de maig.

"Himnes" em fa dubtar més. No per la música (puc fer algun retoc, però essencialment és de la mateixa qualitat que la del "1980"), sinó per les lletres. Tot i que no he esgotat del tot les portes on trucar pel projectat concert (pura manca de temps), el cert és que no poder-lo fer al lloc on jo havia volgut m'ha desencantat. I no m'acabo de veure subscrivint lletres tan religioses sense un motiu potent. Com a molt, m'ofereixen l'avantatge d'estar ja escrites, que no és poc. No sé què fer.

El "1964" acabarà sortint, m'ha portat massa feina i preocupacions com per abandonar-lo, però no hi estic massa entusiasmat. Almenys ofereix un sabor diferent del de la resta de la meva obra, però reconec que les cançons que tinc més ullades com a "singles" no han acabat de sortir bé, tal com estan ara. No és un projecte prioritari.

I em falta trobar un nou inici per a "Santuari", un cop he mogut "Aung" al "1980" (on encaixa força més bé). Paciència. Almenys, tot plegat m'ha decidit a buscar encàrrecs de composició. Tinc clar que jo sóc bàsicament compositor, no cantant, i que el que realment sé fer és compondre i produir. No sé si innovo, però és una idea que hi ha darrera de la meva música. Penso que és possible ser comercial i fer bona música al mateix temps. I el "1980" n'és la prova més evident.

Per acabar, dir que estic treballant en un DVD de rareses, que ha d'incloure coses com les meves primeres cintes magnetofòniques experimentals, cançons descartades del "Feina 2.0", "covers" fets amb quatre trastos per a entrenar-me a gravar l'any 2000, i videos d'actuacions meves diverses. No és material molt brillant, la veritat, però penso que està bé tenir-lo reunit en un sol lloc. En tot cas, tinc previst fer-ne pocs exemplars, només per a qui de veritat hi estigui interessat.

VIATGE A CRACÒVIA

30 març de 2012

Ens n'hem anat de casa a les 5:30 amb taxi. Controls usuals, etc. A l'avió ens han donat uns entrepans força correctes en termes del que se sol servir en avions, i un suc de tomàquet (de taronja per a la mare). Escala a Munich. Quan hem arribat a l'aeroport de Cracòvia (escala HO) hem agafat un taxi que ens ha costat 77 zlotis i que ens ha deixat a l'hotel Royal. Hem recorregut 3 km de passadissos fins a l'habitació 205, molt espaiosa. L'hotel semblava datar de l'època comunista (tot i haver estat fundat el 1898). Hem deixat els equipatges i, en sortir, hem començat a preguntar per l'òpera. Quasi ningú ho sabia. De fet, la gent era molt sossa, una sensació que tindrem regularment durant tot el viatge. D'alguna manera hi arribem i comprem entrades per Rigoletto. També fan el Requiem de Verdi però està “sold out”. Sortint, desfem camí i ens mirem l'estació de tren. Davant hi ha la Galeria Krakowska, on entrem. Molta roba, suficient com per equipar a tot Polònia. Veiem una llibreria/tenda de discos, però no trobo els discos que vull. Retornant ja a l'hotel, creuem part del centre, que sembla estar prou bé. Triguen a encendre l'enllumenat fins que quasi és de nit.

31 de març

En sortir al matí, hem buscat la “i” (informació) i després ens hem posat a caminar pel centre. Hem trobat una plaça enorme, la plaça del mercat, on hem mirat restaurants i hem sentit música folklòrica en directe, amb pluja abundant. Hem dinat a un restaurant on les cambreres anaven amb uns vestits curts incongruents amb el fred regnant. Jo he dinat spaghetti a la carbonara. La mare, un pollastre amb formatge tot curiós. Hem quedat quadrats. Hem anat al Carrefour a comprar pomes i iogurts, i cap a dormir a l'hotel. A les sis i una mica hem sortit a explorar el barri, hem vist una esglesia davant mateix de l'hotel i ens hi hem ficat. Bufona. Preparaven un concert. Quan anàvem a sortir, arriben uns i ens diuen que el concert es farà a les 19:30 i que tocaran la Sant Joan de Bach. Comprem entrades, sortim, descobrim un petit comerç on anar a comprar menjar, passem un moment per l'hotel, cap a l'església... i estava plena. Hem segut de miracle, i només hem pogut sentir el concert, no veure'l.

1 d'abril

Al matí, missa a la catedral. Semblen de fa 70 anys, de veritat. Sobretot quan s'agenollen tots de cop. I hi ha molts joves. M'he preguntat què hi feia allà. En sortir, hewm seguit una corrúa d'estudiants que anaven a peu... a una altra esglesia. A la plaça major hi havia passacarrers catòlics, i també hem assistit a una sessió de cant coral a l'escenari, molt desafinat. Hem dinat al restaurant de l'hotel. La mare ha demanat una cosa típica i no li ha agradat. Jo m'he menjat mig pollastre, força més bo. A la tarda hem hagut d'anar a l'òpera a peu, els tramvies són una merda. Especialment les màquines de bitllets, només en polonès. Resum del Rigoletto: l'orquestra ha estat correcta, els cantants han estat justets (la soprano ens ha fet patir una mica)... i el muntatge ha estat el més horrorós que hagi vist en un escenari d'òpera. El Bieito sembla un gran geni neoclàssic en comparació. Bidons sobre palets, planxes de color plata barat, vestits mig estripats, un home que cantava dins d'un bidó, elements que distreien de l'acció principal... No hi tornarem. Hem tornat a l'hotel en taxi.

2 d'abril

Hem anat amb un tren destartalat a Oswiecim, on hem agafat un taxi cap a Auschwitz. L'entrada era molt cara, és un dels punts pesseteros de Polònia. La visita ha estat interessant, malgrat tot, i l'hem suportada bé, malgrat tenir continguts molt dramàtics. Hem tornat en bus. He comprat dos discos de Czeslaw Niemen, un d'original i un altre de grans èxits. Una de les dependentes de la botiga era molt tanoca: li he preguntat si podia encarregar uns àlbums i ella s'entestava a dir que eren cançons individuals.També hem comprat menjar al Carrefour. La dependenta era molt antipàtica. Duiem les pomes sense pesar, per pura ignorància, però el que ha fet la interfecta ha estat retirar-nos les pomes bruscament i sense oferir-nos cap explicació. Jo m'he emprenyat molt. I hem decidit que no hi tornarem més.

3 d'abril

Hem visitat el barri jueu. Queda molt poca cosa, una antiga sinagoga convertida en museu i un museu jueu pròpiament dit. Hem dinat al restaurant de davant de l'hotel (ànec, molt bo). Després hem dormit. Al vespre, concert a l'esglesieta de la plaça major amb un quartet de corda. El repertori era conegut però hi ha hagut molt virtuosisme, especialment per part del violí.

4 d'abril

Hem sortit de l'hotel decidits a explorar el Wawel. Hem visitat la catedral i la sala d'armes del castell. Hi ha hagut caos amb les entrades. Eren prou estúpids com per a fer-nos esperar una hora de rellotge per a visitar les cambres reials... amb una guia obligatòria en anglès! Ho hem deixat córrer i ens n'hem anat al casc antic, en part a veure esglésies (a totes deien missa), en part de compres (no hem trobat res per a Apoll però jo he trobat tres discos més del Niemen, entre ells “Enigmatic”). I hem trobat un museu de pintura, només per a trobar que estava en obres. També hem trobat agència de viatges, però anar a les mines de sal pinta negre. Enmig de tot això, hem dinat carn a la plaça major. Hem tornat a l'hotel. La mare ha dormit. Jo només he dormitat, però estic fet pols. En llevar-nos hem decidit gastar unes targetes de cortesia pel bar (mitzvah) de l'hotel. a) s'hi estava fent una festa privada d'alt nivell; b) amb les targetes només ens servirien vodka amb seven up. Ho hem deixat córrer i hem sopat una miqueta a l'habitació.

5 d'abril

Avui hem visitat el santuari de Częstochowa, una mena de Lourdes a la polonesa. Ens han recollit a l'hotel. Una furgoneta per nosaltres sols, tot i que el conductor estava molt callat. En arribar a lloc (150 minuts de trajecte) ens ha aconseguit una guia en castellà. La visita ha estat molt interessant (hem vist l'orgue!), però és un altre món. En tornar hem dinat a la plaça major (carn un altre cop) i hem comprat una samarreta per a Apoll. Jo he renunciat a comprar més CDs de música d'aquí perquè no tenia cap referència. Al final del dia ens hem acostat a l'estació del tren i la dels busos per a mirar horaris i prendre decisions. Ja no hem entrat a la Galeria Krakowska, ja no hi havíem de fer res.

6 d'abril

Avui hem anat a Zakopane. Hi hem arribat amb bus. Una francesa ens ha indicat el camí (amb alguna petita inconcreció, no pas per culpa seva). Hem acabat veient una fira on he comprat alguns CDs. I al final hem aconseguit l'objectiu: veure el cementiri amb làpides de fusta, prou bonic (l'esglesia que l'acompanyava també era de fusta, un edifici acollidor on no obstant hem vist una cua fenomenal per a confessar-se). Hem dinat carn (en raccions molt justes) i hem voltat pel carrer principal abans de buscar la carretera, arribar just a l'estació d'autobusos i cap a Cracòvia de nou. En arribar, he anat pel meu compte a mirar discos a la plaça major... però per alguna raó no m'han atret, semblaven contenir qualsevol cosa. Ho he deixat córrer. I cap a l'hotel. No sabem on dar-la.

7 d'abril

Avui hem anat a Wielicszka, prop de Cracòvia, a veure les mines de sal. Hem agafat el tren... que parava als afores de Kraków, per raons que no ens han quedat clares. I ens ha tocat esperar un bus llançadora. Hem pagat una altra entrada costosa i hem baixat a la mina, molt fonda i plena d'estàtues de sal, quasi totes religioses. El millor, un temple excavat a la roca, enorme. Quan hem sortit d'allà dins ens hem, dirigit a la parada d'autobusos. Ens ha tocat esperar, una mica venuts perquè els conductors no s'explicaven. Finalment hem pogut agafar el bus de l'anada, i cap al tren. Hem dinat, no massa bé, a un restaurant davant de l'estació de tren. Almenys ha estat barat. Hem passat una estona a l'hotel i hem sortit a passejar a la plaça major. Plovia. La botiga de discos era tancada, així que no he pogut fer la darrera compra. Sopar a l'hotel.

8 d'abril

Dia de perdre el temps. Pel matí hem sortit a voltar sense rumb, parant a veure el Vístula. Nevava. Hem recorregut carrers que no coneixíem però hem acabat anant a raure a un cafè a la plaça major, on es hem refugiat del fred i hi hem pres cafè amb llet (la mare) i llet (jo). Hem dinat a l'hotel, molt bo. I dormir fins les 6. Hem comprat entrades pel Chopin a l'hotel... i eren per a un lloc diferent, però el concert ha estat bo. Això sí, a la mitja part un home del personal ha obert la finestra “per a ventilar” i el que era una temperatura força agradable s'ha transformat en un taro de marca major en no més de 20 segons. I a menjar pomes a l'hotel.

9 d'abril

Bàsicament, tornar. Aquest cop (paf! Aiiii!!!) l'escala l'hem feta a Frankfurt. Ja la podíem haver fet a Hamburguesa, pel preu.

El meu amor... impossible?

Confusió absoluta. Encara no sé si hi ha una possibilitat llunyana d'obtenir la Rick algun dia o si definitivament me la pintaré a l'oli. De fet, com mostra la foto, me l'estic pintant a l'oli per si de cas. La història és així: quan em vaig comprar la Strato XII (que, tot s'ha de dir, m'ha ajudat a fer la feina amb dignitat) la meva idea era comprar-me una Rickenbacker 370/12. Però, ai!, a la botiga em van dir que era impossible, que el distribuidor en portava poques i no sempre era el que es demanava, i que sortia molt car. En aquell moment ho vaig haver de deixar córrer i per sort vaig detectar la Strato XII. Però sempre m'ha quedat la cosa. Sobretot pel so. Durant aquests anys he anat acumulant informació: el distribuidor semblava dirigir els seus esforços només a dues botigues de Bilbo, i a la resta de l'estat era efectivament impossible aconseguir res. A Barcelona hi havia certa botiga que oferia Ricks de segona mà, sovint en bon estat, tot i que per a mi el problema era com reunir els diners i que el model concret que busco no l'han arribat a tenir, que jo sàpigui. Fins i tot així, una vegada vaig arribar a veure-hi una 330/12, i si hagués tingut 1800 € me l'hagués emportat immediatament. Hi ha certa botiga alemanya de venda per internet que semblava tenir, com a mínim, 360/12 de diferents colors, però el problema de com pagar-ho persistia. El mateix passava amb cert comerç especialitzat d'Anglaterra.
En aquestes, fa dos o tres mesos vaig tornar a passar per la botiga que he esmentat en primer lloc, en principi per una altra cosa, però se'm va acudir preguntar si encara era impossible obtenir una Rick. El noi va trucar al distribuidor... i em va dir el que li havien dit: que Rickenbacker havia deixat d'exportar a Europa. Jo havia vist a la botiga alemanya que tenien un parell de 360/12, però ben bé podien ser les últimes. Així que vaig quedar molt fet pols. Indecisió total. Havia d'anar a Nova York a comprar-la com se'm suggeria? Segurament això estava fora de les meves possibilitats. Això em va deixar molt parat... fins que fa uns tres dies vaig tornar a mirar la web alemanya per si ja havien venut les darreres Ricks, i de sobte veig que els han arribat noves Ricks, i a més entre elles hi ha tres 370/12. Avui ho he comentat a la botiga "en primer lloc", i el que hem de mirar és si simplement Rickenbacker ha canviat de distribuidor a l'estat. Això darrer seria fantàstic. De moment encara no puc fer l'encàrrec, però per poc que pugui estic decididíssim a intentar-ho tan aviat com pugui pagar un termini.

Addenda 24/4/2012

Doncs me la pintaré a l'oli. M'han confirmat que no es troben Ricks en botiga a tota la Unió Europea i que només es pot comprar per internet. Clar, sense les facilitats de crèdit d'una botiga ho tinc molt pelut. Estic mosca.

Ahir vaig assistir a l'acte fundacional de l'Assamblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi. Em vaig complicar la vida volent fer de votant i de cantaire amb Poble Que Canta. Al final vam cantar molt bé però jo vaig perdre'm bona part de les votacions. Almenys em va quedar l'entusiasme de veure com una cosa sí funciona. I anècdotes com veure com l'Oriol Junqueras feia declaracions per a la premsa a un costat de l'escenari o com passar una certa gana degut que estic a règim per culpa del sucre.
Això sí, a l'autocar que ens retornava a Terrassa van haver de posar Mesclat. Reconec que hauria d'entrenar-me a llançar consignes, però per la resta em frustra que el món indepe prefereixi coses com Mesclat a música més ben construïda. Vaig donar una còpia del Corru al propietari del CD per a que pogués saber de primera mà per què em mostrava tan crític.
I arribo a casa, encenc l'ordinador i m'adono que Vilaweb ha penjat un video de baixa resolució amb tot l'acte, de 4 hores 26 minuts de durada. I que és a YouTube. Me'l vaig baixar i el vaig mirar selectivament, a veure on sortia. I resulta que només sortia pujant a l'escenari entre els minuts 6:07 i 6:11. Per la resta, les tres intervencions del cor, certament notòries, només van ser filmades de tenors cap enllà. Jo podria no haver cantat i no hagués fet cap diferència. Llavors miro el tros del video pel que vaig enviar cançons i ni rastre d'en Patinet. Si el Lluís polític estava exhultant, el Lluís artista estava una mica mosca. Cert que cap de les coses que vaig fer per a garantir-me una projecció en data tan assenyalada tenia garantit l'èxit, però de veritat que tinc mala sort. En fi, ara toca pencar de valent per la independència.
Que dilluns passat també vaig tenir un paper actiu a l'acte de TxI al Centre Escultural, com a dissenyador gràfic i com a cantaire. I el bo és que havíem llogat la sala petita però ho vam haver de moure tot a la sala gran de tanta gent com va venir. Feia patxoca.
********
Aquests dies estan exposades quatre pintures meves en una exposició col·lectiva a la biblioteca del Districte 6 (Rambla Francesc Macià). Aviat es mouran a un altre lloc, crec que a la Biblioteca Central. Les pintures són: a) una de l'any passat basada en un Monet i amb una església de París però amb algun toc propi; b) un monòcrom groc, del que estic molt content; c) un recent nu-amb-quadre relacionat remotament amb un picasso, i que potser necessita un últim toc, però la cara de la noia és la de Mac OS; i d) un recent quadre amb un toro mecànic en un magatzem, una mica autobiogràfic.

Un febrer a 41ªC...

-Concerts meus:
a) Ateneu Terrassenc, 9-2-2012. Possiblement una mica més descontrolat del que hagués preferit, almenys al començament, on vaig tenir problemes amb la base pregravada. Però va agradar, cosa per la que estic agraït. Se'n va filmar video.
b) Auditori Municipal, 26-2-2012. Un concert clàssic dels cors 4 veus i Dríade on vaig cantar la mateixa peça que al desembre passat (el Magnificat a doble cor d'Antoni Soler, 1729-1783), però amb millor veu (una mica fluixa, això sí).
-Concerts d'altri:
a) The Missing Leech, Velcro Club, 17-2-2012. Una bona nit que, com li vaig dir al Maurici, va ser reconfortant de sentir. M'agrada, la música honesta. També vam parlar un moment del difícil que és publicar i ser tingut seriosament a Catalunya. I em va vendre uns recopilatoris que aviat comentaré aquí.
b) Tired Hippo, al minifestival Chimes of Freedom: The Songs Of Bob Dylan. Casal Cívic La Sedeta, 25-2-2012. La intenció, recollir fons per a Amnistia Internacional, era bona, i els assistents ens fregàvem les mans amb la possibilitat de sentir en directe diversos flashos d'un dels cançoners més importants del segle XX i el que portem de XXI. Així, reconec haver sortit una mica decebut (i una mitja hora abans que s'acabés el festival). Algunes de les actuacions van ser bones, però TH van ser virtualment els únics a aconseguir versions on la lletra i l'esperit de Bob Dylan hi eren presents. Van tenir algun problema amb la segona cançó, això sí, i reconec que em vaig quedar amb les ganes de sentir “The Ballad of Frankie Lee and Judas Priest”, però la seva va ser de les bones actuacions d'aquella nit (també n'hi va haver de dolentes, per desgràcia: no canteu mai a Dylan com si fós el Sabina).
-Gravacions:
a) “Himnes” està aturada des de finals de gener. He preferit centrar-me a fer cada cosa bé, una a la vegada. També estic molt centrat a pintar (mirar paràgraf). Sobre “1964”, hi ha la idea de llançar un single de dues cançons cada mes, a partir de quan m'hi pugui posar. No em vull estressar.
b) El que sí que comento és que aquest vespre he acabat de col·leccionar les bases per a un “disc de reserva” anomenat “Yesterday Than Younger”. Aquest constaria de bases descartades del “Corrupció” i de “Santuari”, per això dic que és de reserva. Seria per si vaig curt d'idees. Almenys no sona malament, però és cert que un “Corru III” pot ser redundant. I “Oda”, la peça que probablement tancaria el disc, necessita de més feina, especialment perquè vull que es pugui tocar amb una orquestra de veritat.
c) Amb això, només les peces “de cassette” de 1992 queden pendents de trobar disc. Ja ho vaig provar fa uns anys, però la peça que vaig fer per a afegir minutatge no era gens convincent, apart d'incloure unes veus que probablement tinguin copyright. A més, no acabo d'imaginar-me a ningú dient que aquest és material apropiat pel Top 40. Tot i que sí que voldria que aquestes peces, molt importants en el meu desenvolupament com a compositor, arribessin a estar disponibles per a qui hi estigues interessat.
-Pintura:
Puc anunciar-ho: el quadre del toro mecànic està acabat, a la fi.
-Yupiii! Bravo!!! Plas, plas, plas...
I també he acabat un quadre “d'improvisació”, poc polit però interessant com a idea. I diverses aquareles on vaig provant coses. Estic en un moment d'exploració...
... travessant la selva amb en Tarzan...
... i esperant a dimecres per a muntar la propera exposició col·lectiva.
-Guitarres:
Res de nou de moment, excepte que m'estic mossegant els dits per una Les Paul Studio en Alpine White i ferratges daurats, i segurament en tingui com a mínim per l'agost abans no pugui moure fils per a encarregar-la.

-Roma, 12-15 de gener de 2012.

Viatge de tota la familia. Tota l'estona caminant, fins i tot mentre dormíem. Es veu que jo ronco en tres registres, roncant, xiulant i fent no sé què amb la respiració. Habilitats que té el nen. Vam visitar quasi tots els llocs típics, més la galeria dels pàmfils Doria, on hi havia molts quadres cobrint les parets. En vaig poder distingir alguns... i vaig acabar comprant tot de postals de quadres, entre ells "Magdalena penitent", de Mattia Preti (certament impactant), i "Dèdal i Ícar", d'Andrea Sacchi (un quadre molt divertit perquè sembla que Dèdal li estigui olorant l'aixella a Ícar). També, en un altre moment, he comprat dos llibres: "Il gattopardo", de Lampedusa, i "Il fascismo e les due guerre mondiali (1914-1945)" de Nicola Tranfaglia. A l'estiu toca lectura. En fi, vaig arribar a casa trinxat... i amb ganes de tenir una estona per mi. L'endemà ja estava més normal, sobretot per una bona notícia: els documents que necessitava consultar a Tarragona ja estan digitalitzats i disponibles a la web de l'AHAT. Més còmode per a mi.

-FirstClap.

Ja he pogut accedir a la meva pàgina. El que hi ha és un duplicat quasi exacte del que hi ha a SoundCloud, incloent tot el "Feina 2.0". Se suposa que hi he de poder fer moltes coses. Ara, a esperar al 23 de gener.

-Himnes.

Durant els primers dies de l'any vaig poder gravar veus per als moviments 1, 2 i 14, i vaig donar per bona la pista vocal de 15. Tot molt simètric. Pot ser que hagi de regravar la base d'un moviment, perquè la lletra hi va molt més fotuda amb calçador del que pensava. Però estic decidit a que aquest 2012 hi hagi disc de Lluís Paloma, i "Himnes" és una bona candidata. La setmana que vé tornaré a gravar veus.

-1964.

A Roma només vaig poder esbossar una part de la lletra de la cançó titular. Em corre pressa, per a poder-la presentar al concert de l'Ateneu. També vull acabar-ne un parell de concretes de "Santuari". No sé si tindré prou temps. I no em vull tensar.