Masteritzat i Filipinki

Abans que res, "Amsterdam" ja ha arribat al núm. 2 de l'Unsigned Top 40 de Tourdates: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/07-oct-2012, la meva posició més alta fins al moment. Algú a la Gran Bretanya m'està escoltant...

Aquesta tarda he tingut visita: el frn ha vingut amb un parell d'mp3 al pen-drive i hem masteritzat el disc de tribut a Tired Hippo que posa fi oficialment a la carrera d'aquest grup terrassenc-barceloní-d'arreu. Hi ha nivell. Tant, que em fa una mica de respecte haver-hi participat amb una gravació que em podria haver sortit millor. Espero que no desmereixi el que en essència és un bon disc. També hi ha estat present el Jordi Ibañez, i al final de la sessió hem escoltat a Filipinki, a The Flamingos, i fragments dels discos-en-progrés "1964" i "1980". "1980" ha agradat força. "1964" ha generat més disparitat de criteris. En conjunt, una bona tarda.

Sobre Filipinki, he localitzat i comprat un CD que diría que era l'última còpia que quedava a la venda a tot el món. Si l'he encertat, hi ha "Tarap-tarap", una cançó prou digna. Quan arribi, ja al novembre, faré una entrada comentant una mica més en profunditat aquest i els tres CDs que ja en tinc. És un grup menor en termes del mercat internacional però tenen alguna cosa, almenys en els seus millors moments.

Ahir a la nit vaig assistir al primer acústic al Rovell de l'Ou, en aquest cas de l'Exèrcit d'Islàndia. Sense ser l'event més increïble de la temporada (bàsicament va consistir en el Jordi i el Rubèn tocant amb una amplificació mínima, més el Raül en un tema), el cert és que tenen un cançoner prou solvent, amb el que va ser una bona nit. Al final del concert vaig sentir el meu nom i vam acabar tocant amb el Jordi dos temes meus dels de sempre, jo amb la guitarra del Rubèn (sempre és una ocasió de luxe quan me la deixa i toco, gràcies!).

Aquesta tardor em posaré a treballar en les lletres del 1980 (ja en tinc una en marxa), amb una certa idea d'acabar el disc durant les vacances de Nadal. Crec que és factible fer-ho, malgrat tornar a tenir una agenda plenota: és ja un projecte tancat des del punt de vista de cançons, amb el que ja veig la llum al final del túnel.

I el 1964 serà el següent, ja de cara a l'hivern. Com que vaig tenint idees, segurament intentaré portar-lo al reialme del doble CD. Simplement, és un projecte on m'hi començo a trobar prou còmode i que "veig" com portar-lo a territoris interessants. I, dintre de l'homenatge a certa època musical, he estat descobrint noves influències que vull incloure en aquest concepte. No és un simple exercici d'estil, hi aprendré tècniques que després podré implementar en altres obres potser encara més ambicioses. Fora d'època? Segur. Però aquest cop he decidit que al primer que li ha d'agradar és a mi. Si, mentrestant, trobo temps per a gravar cançons sueltes i posar-les al Bandcamp, oli en un llum. Simplement, aquest cop trigaré perquè vull fer la feina ben feta. La bona notícia és que tant al 80 com al 64 hi ha cançons pop. No perdo el nord, simplement uns discos i altres són aspectes d'una mateixa obra. I m'han servit per a aprendre.

També, amb els Visitants hem començat a mirar els "Marcianitos", he trobat la manera de tocar-la en directe i en un sol assaig que portem amb ella ja sona força bé. També (aquí ho he de preparar una mica) m'han dit de preparar "Granollers" i "Andrea" (i "Vol de nit", tot i que aquesta em suposaria un repte). Seguirem informant.

Nova entrega dual

Política:

1. Ja sé que aquí cadascú vota el que vol, però deixeu-m'ho dir: no voteu CiU. No només s'han passat anys i panys votant coses completament contraposades al Parlament i al Congreso, resulta que el famós Pacte Fiscal En La Línia Del Concert Econòmic va ser rebutjat d'entrada pel govern del PP, com Mr. Mas havia d'haver sabut d'entrada. Però ara resulta que perquè ha dit quatre ambigüitats a redós de la manifestació de l'ANC (que per cert no va convocar ell) resulta que ara és Déu i tothom el votarà, malgrat que la paraula "independència" no surt enlloc en el programa electoral de CiU. Fins i tot algú tan espanyolista com en Duran i Lleida s'està adherint sospitosament al que digui el Mas (mentre deixa fora de la llista d'Unió al Vila D'Abadal). Hem d'estar preparats per una nova aixecada de camisa. Em fa por el futur.
2. Com em decep que ERC, SI, RCat i DC hagin fallat per enèssim cop a crear una coalició. Per separat, per la Llei d'Hont, no treuran tants diputats, i hi haurà gent que no votarà a cap d'ells (anant a CiU) perquè han ofert una imatge de desunió, de defensar les pròpies cadires. Només queda la incògnita de l'EI (CUP, etc.): arribaran a presentar-se? Jo encara no sé a qui votaré. Hauré de votar a algú per a no regalar-li el meu vot a CiU per omissió. Toca anar a votar, i votar independentista, és només que no tinc clar quins seran els més eficaços (i sincers).
3. Em declaro moralment exclòs d'en Pere Navarro, sort que aviat ja no serà l'alcalde de Terrassa. Tot i que sembla que el seu recanvi és algú de perfil molt baix. Crec que no sóc l'únic a pensar que l'alcaldia de Terrassa sembla ser per al PSC un simple trampolí cap a càrrecs molt més potents de la política catalana. Els terrassencs ens mereixem molt més que això.
4. Almenys a Madrid estan nerviosos (sobretot els militars). Aprofitem-ho. La independència és a prop si els catalans volem. Votem amb intel·ligència. I mantenim-nos informats. Ben informats.

Música:

1. "Amsterdam" és al núm. 4 del Top 40 de TourDates a UK: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/30-sep-2012. També ha sortit un breu (però agraït) text sobre mi a Cara B: http://barcelonacultura.bcn.cat/carab/lluis-paloma. Mentre, m'he creat http://lluispalomapatinet.bandcamp.com/ per a ajudar-me en les tasques de promoció d'"Himnes".
2. Precisament sobre "Himnes" (i seria l'última vegada que en parlaria abans de passar pàgina), no n'he tingut molta resposta, però els pocs que s'ho han escoltat n'estan contents. Sobretot dels dos primers moviments. Pot ser que hagi fet música clàssica sense adonar-me'n, perquè és des d'aquest sector que m'han arribat la major part de respostes positives. Falta que surti algun concert, que jo considero que forma part del mateix concepte de l'obra. Però ja no depèn de mi, o almenys poca cosa hi puc fer ja des de la meva posició actual. He tret un disc que almenys penso que és superior al "Feina 2.0" però que aparentment no resulta tan comercial i que ha tingut un recorregut força curt.
3. Mentre, vaig donant voltes a com acabar el "1980". Les bases estan acabades des de fa temps (i, el que és millor, em va visitar en frn fa pocs dies i segons ell les dues primeres pistes són hits), només falten les lletres. I tinc algunes idees de temàtiques a tractar. Només em falta calma. La tindré?
4. Acabant de concretar concerts pels Visitants. 10 de novembre a La Goleta de Sant Feliu de Guíxols, confirmada. 13 de desembre al Rovell de l'Ou, quasi confirmada. Falta una data per confirmar a Manresa, però de moment no tinc resposta. També, si entre els meravellosos lectors d'aquest blog hi ha algun teclista sense grup, als Visitants ens en faria falta un. Dilluns posaré un anunci a la Casa Baumann, a veure si hi ha sort.

Bona notícia

M'alegro que en almenys un cas des de l'article d'aquesta matinada hi hagi, sobtadament, una resposta positiva: Cara B, de la web de Barcelona Cultura, s'han posat en contacte amb mi. Gràcies infinites.
Mentre, he descobert el bé que sona "Immortal Love" d'"Himnes" quan l'accelero set semitons. Sempre faig aquesta mena d'experiments quan acabo una gravació que m'agrada. Un altre experiment sol ser passar-ho a l'inrevés. Hi ha ganes de descobrir sons i variants interessants. I de vegades algun d'aquests experiments acaba al disc (com per exemple, en un parell de bases del futur "Santuari").
Les notícies sobre la reunió Rajoy-Mas són que la web de Moncloa ha passat olímpicament de la reunió (ni tan sols ho diuen a Twitter). No hi hauria d'haver canvis sobre el que vaig escriure fa tres posts, i per tant ja s'hauria produït el xoc de trens. Mr. Mas encara ha de fer la valoració de la reunió (el govern espanyol del PP deixa la seva valoració per a l'Alícia Sánchez Camacho).

Fallada

Admeto la derrota. Fa unes setmanes vaig demanar a un amic si podia recollir les dades de tot de webs on l'havien entrevistat. Doncs bé, ahir al migdia vaig fer servir la llista per a intentar promocionar "Himnes". I resulta que només han contestat d'un sol blog, i per a dir-me:

"¡Hola, Lluís! Admiramos tu esfuerzo y tu trabajo con tu proyecto, pero lamentamos que no te publicaremos en la web porque... tu música no es del estilo del que publicamos.

"¡Mucho suerte con tu trabajo!

"Un saludo."

Clar, se suposava que aquestes webs existien per a ajudar els músics desconeguts. I de moment aquest blog ha actuat com una discogràfica.

La resta de webs i blogs no s'han pronunciat, ni han publicat res. Us admeto el meu desànim. Què he fet malament? O què he fet massa bé? De veritat estic innovant tant, en aquest el meu disc més conservador? Per què ningú que estigui a càrrec d'una web o un segell no m'ajuda? I per què hi ha tanta disparitat en aquest punt entre "els que decideixen" i el carrer? No em puc passar tota la vida esperant una oportunitat que no arriba. Perdoneu-me, és que no sé en què fallo, o què o qui falla.

Tríptic del dia abans.

1. Demà, el Rajoy dirà no al Pacte Fiscal i el Mas convocarà eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. No és que ja sigui oficial, però com voleu que vagi d'una altra manera? Mr. Rajoy ja ha posat a parir el Pacte Fiscal al Congreso de los Diputados aquest matí. Almenys m'alegra que la manifestació de l'11 de Setembre estigui tenint conseqüències. El dia de les eleccions recordeu-vos de votar independentista. I a veure si d'una vegada el Parlament de Catalunya proclama la independència i passem a dependre de la legislació internacional i no de l'espanyola. Reconec que no votaré CiU malgrat els darrers esdeveniments. Raó: l'euro per recepta.
2. Porto tot el dia fent còpies del CD d'"Himnes", preparant sobres acolxats i papers i enviant a la mare a dipositar cartes a la bústia (tinc pupa i no puc sortir de casa). Quasi tota la feina està feta. Tota, excepte dues cartes. Les més crucials. De la feina d'ahir i avui me'n depenen concerts, citacions a blogs, entrevistes i potser parlar amb alguna discogràfica. Però no una de Catalunya: malgrat que per la resta ho donaré tot pel meu país, reconec estar desenganyat amb les discogràfiques de Catalunya. Sobretot amb les més potents. No havia vist mai una tal falta d'ambició i d'olfacte, artístic i comercial. Mentre segueixin així no anirem enlloc. Alguns dels millors músics que conec ho deixen per manca d'atenció. És un luxe que com a país no ens podem permetre. Cal ambició. Conquerir els Estats Units, si cal. Vendre milions de discos i omplir estadis a tot el món. Els anglosaxons, si se'm permet, ho saben fer molt millor que els executius d'aquí. Jo almenys ho tinc clar: toca trucar a la porta del mercat important que tinc més a prop: el Regne Unit. I si toca fer discos en anglès, es fa.
3. Com a part de la promoció d'"Himnes", tinc nou Bandcamp: http://lluispalomapatinet.bandcamp.com/. Hi he posat cinc "àlbums": el "Corrupció", el "Feina 2.0", "Himnes", una sel·lecció de tres temes meus del "petit complot" amb Tired Hippo (hi ha un enllaç per a escoltar tot l'àlbum a Last.FM), i un "single" amb "Buy Guitars" i el "Sanctus". Això cobreix tota la meva obra publicada, excepte rareses. Rareses que fa un mes vaig recollir en un DVD d'edició limitada pels més íntims, "L'àlbum de les peixateres de poble", contenint videos diversos i audios com les cintes magnetofòniques de 1992 o els diversos "covers" que he fet en punts concrets de la meva carrera. Res que es pugui editar comercialment però que volia tenir reunit en un sol punt per a qui tingués curiositat.

"Himnes", a la fi!

"Himnes" ja quasi és aquí. L'obra és acabada, masteritzat inclòs (em va costar una mica de fer, al final vaig trobar com no comprimir tant, però el cert és que odio la compressió digital). En total, un any de composició i gravació. Podia haver estat menys d'haver tingut una agenda més relaxada. Però la gravació és ja completa, la portada (dissenyada per José Luís Algar) és impresa, i ja només falta fer les còpies físiques en CD i fer trameses postals (i potser alguna per internet).

Les raons per a cantar aquesta obra en anglès han estat: 1) hi havia poquíssimes traduccions al català, totes molt més curtes que els respectius originals anglesos, i possiblement amb els drets d'autor vigents; 2) reconec que havent aconseguit colar "Buy Guitars" al #7 de Tourdates l'1 de juliol passat (i veient que el públic anglès vol sentir cançons en anglès), vull provar a veure si algun d'aquests moviments rep una oportunitat; i 3) que estigui provant què tal em va a UK es deu a les raons exposades en aquesta recentíssima entrevista (redactada dilluns passat a la nit): http://www.misspreferida.blogspot.com.es/2012/09/entrevista-lluis-paloma-patinet.html, en essència que aquí ningú de la indústria em fa ni cas i n'estic fart de parlar amb una paret.

I caldrà que trobi algú que no sigui una paret si vull que la segona part del concepte d'aquesta obra existeixi: fer-ne un concert, no necessàriament cantat per mi. Algú del Conservatori ha rebut un zip amb totes les partitures de l'obra i un any o altre pot ser que ho mogui, però de moment no és factible. I el lloc on originalment volia fer el concert sembla ser una paret, no de pedra, però una paret. Toca trucar a portes. I no em tanco a res. Sé que l'obra, almenys musicalment, és bona i pot interessar a un públic relativament nombrós si aquest té l'oportunitat d'escoltar-la. Una altra cosa és si a més he pogut crear una obra amb atractiu pop, que no sé si és el cas: les influències són de rock progressiu, però si una cosa falla (des de la meva perspectiva de músic amb un cert interès per les avantguardes) és que és la meva obra més conservadora, tant pel tema com perquè torna deliberadament a terrenys que jo ja havia explorat fa anys. Però es tractava d'oferir melodia i acompanyament a un públic concret que havia patit de valent certa llunyana nit, i no vaig tenir cap vergonya d'oferir una obra decididament dolceta si amb això aconseguia el meu bondadós objectiu. I crec que m'ha sortit una obra prou digna, sempre que no es mirin els textos amb lupa (tot i que curiosament em van interessar quan només els llegia sobre paper; no sospitava que cantats no funcionarien tan bé).

En fi, moviment per moviment:

1. How Sweet The Name Of Jesus Sounds. Té una de les melodies més aconseguides del conjunt, sobre arpes i vibràfon. Un caramelet per començar.

2. Enthroned On High, Almighty Lord. Amb un ritme sincopat i maraques, és bastant proper a un ballable. És una fórmula que em té intrigat.

3. Sometimes A Light Surprises. Suavet.

4. Blessèd Savior, Thee I Love. Millor que l'anterior, encara que la melodia es nota treballadota.

5. Lord God the Holy Ghost. Amb una tal muralla de pizzicatos, costa endevinar que a l'inici només hi ha un sintetitzador operatiu.

6. Immortal Love, Forever Full. Per a mi és el millor moviment, encara que vaig estar a punt de carregar-me'l durant el masteritzat. Per un cop, a l'alçada del "Corrupció".

7. One Sweetly Solemn Thought. Tornen els pizzicatos. "Mansions"? Què deu voler dir?

8. Take Me, O My Father, Take Me. Maraques donant un toc diferent a un altre moviment lent. Les vaig posar per a que el percussionista tingués alguna cosa a fer entre els moviments 2 i 14.

9. Holy Ghost, Dispel Our Sadness. La base de pianos queda una mica tapada per la veu. Sona a mono.

10. Spirit Of God, Descend Upon My Heart. Un dels millors moviments. Tres "pianos"!

11. Come, O Creator Spirit Blest. Torna el to progressiu. Interessant.

12. Our Blest Redeemer, Ere He Breathed. Orgues "glassians". Millor la base que la melodia.

13. Hail, Thou Once Despised Jesus! Influït pel Slash. M'agrada la mescla de piano i clavicèmbal.

14. In The Hour Of Trial. Maraques de nou.

15. Nearer, My God, To Thee. Millor la composició que com sona. La veu aguanta prou bé per ser que vaig gravar totes les veus en una sola sessió de set hores i aquesta va ser la darrera en gravar-se (vaig anar per ordre).

Breu nota en II parts

Part I (política): tot s'està movent amb molta velocitat a la política catalana, pel que això que escric ara es pot veure superat en 24 hores. La mani de l'ANC (a la que aniré) està agafant tanta volada que fins i tot la CUP ha hagut de rectificar i donar-hi suport, encara que no deixin de fer la seva pròpia (sobretot, no ens mostrem dividits, ens hi juguem el nostre futur). I el que és més, fins i tot un Artur Mas que ahir mateix semblava entestar-se amb el pacte fiscal (malgrat que el govern espanyol no ha fet sinó fer-s'hi un bon tip de riure i dir-hi que no des del principi) semblaria estar considerant participar a la mani de l'ANC. Això és una arma de doble fil: si hi participa com a president de la Generalitat i respectant la vocació independentista de la manifestació estaríem parlant d'un fet d'una trascendència política importantíssima, però si volgués "reenfocar-la" al pacte fiscal o anar-hi només a títol individual no faria sinó confirmar el divorci entre el poble de Catalunya i la seva classe política. I això ha de canviar, tenim el cronòmetre en contra i ja no queda més temps. Almenys, ERC, RCat i SI comencen a parlar, ni que sigui en una fase de primers tempteigs, de negociar per a constituir una coalició per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, coalició que des d'aquesta modesta tribuna demano que es miri d'assolir, necessitem una alternativa clara als partits de sempre, almenys dos dels quals han fet un gir encara més espanyolista del que ja eren. I en un altre pla, no menys important, no deixem de seguir els preparatius pel "setge del Congreso" el proper 25 de setembre, ho dic des de la meva posició d'independentista que ho és per a poder eliminar de la seva vida la variable (nefasta) PPSOE (i dreta espanyola encara més dura) i que veu com a interessant qualsevulla iniciativa que apunti en el mateix sentit, encara que no es vinculi pròpiament a l'independentisme català.

Part II (més personal): només apuntar que: 1) "Himnes" està gravada en la seva integritat (correcció d'errors a la partitura inclosa, les veus van ser gravades en una sessió maratoniana de 7h30min l'11 d'agost passat) però pendent de la mescla final i un mínim masteritzat (que és quasi segur que faré a principis de setembre; una altra cosa és si se n'arribarà a fer concert, no veig gaire clima i també reconec que no m'acabo de sentir còmode amb els textos, per la seva temàtica i per com queden un cop cantats); 2) "1964" ha d'entrar en una "tercera fase" consistent en la gravació en overdub de diferents pistes de percussió i bateria per a moltes de les cançons, en un intent de donar més "punch" a l'obra, i de moment una primera decisió ha estat treure del llistat de cançons la "Sintonia X-1", que simplement no hi acabava d'encaixar (cosa que m'obligarà a redefinir l'ordre de cançons d'aquest projecte, però això pot ser bo); i 3) no hi ha hagut canvis a "1980" de moment, però pel "field test" que porto fet no acabo de veure molta resposta al que a principis d'estiu veia com una possible obra major (no sé si perquè, com em va dir algú, podria sonar més a anys 80), pel que no descarto provar a afegir-hi dos o tres temes més deliberadament vuitanteros (miraria de no tocar, o fer-ho només un mínim, les bases ja fetes; almenys començo a veure més clar la part literària, dintre de ser el que més em costa en qualsevol projecte).

Unclear

Continua la saga de les Rick, de la que ja vaig ressenyar un primer estat de comptes en aquest blog l'abril passat, a http://lluispaloma.blogspot.com.es/2012/04/el-meu-amor.html. Ja vaig dir que aparentment ja només es podien trobar Ricks a certes botigues per internet... però fa uns dies, per curiositat, vaig mirar aquest enllaç, http://www.rickenbacker.com/distributors.asp, i quina va ser la meva sorpresa en veure que, efectivament, a l'estat espanyol no hi ha efectivament cap distribuidor... però sí que n'hi ha a llocs com França, Itàlia, Anglaterra o Dinamarca. I essent la web oficial de Rickenbacker no crec que la tinguin endarrerida (al cap i a la fi, també indiquen que certs models com el 370 normal de sis cordes estan discontinuats). De sobte, tot plegat sonava estrany. El que he fet ha estat imprimir la llista de distribuidors i portar-la, a títol merament informatiu, al meu comerç de proximitat, on sembla que ha estat ben rebuda. Clar, ara pot resultar que les dades amb les que treballo no siguin prou acurades i llavors oferiré les meves disculpes per un post inútil, però tot plegat em sorprèn. Seguirem informant.

********************

El passat dissabte 7 de juliol vaig actuar a La Goleta, a Sant Feliu de Guíxols, en un concert "late at night" compartit amb un pletòric Le Clotêt àvec Garcés. La meva part del concert va ser senzilla, prou agradable de tocar... i la Strato XII va fer sensació. Espero poder-hi tornar pel novembre.

El dia anterior, Tired Hippo oferien el seu darrer concert, al Crossroads. Molts amics, i bon ambient. Jo vaig participar en dues cançons: "Potser... després..." (on no la vaig acabar d'encertar amb la melòdica) i "Vilatristesa" (on sembla que la meva guitarra slide va sortir bé).

********************

I reconec un cert interès en la Les Paul Studio, tot i que el quan i el com se m'escapen. Almenys no hauria de resultar tan difícil d'aconseguir com la Rick... Ja ho sentirem a dir.

Somniem?

Fa tot just unes poques hores que he acabat la partitura (format i pdf inclosos) d'"Himnes", l'obra que en teoria hauria de suposar el meu retorn després de dos anys de no aconseguir acabar res. Com vaig dir al meu anterior post, les bases ja estan enregistrades. Ara, a més, lletra i melodia estan sincronitzades... sobre el paper. Reconec que m'imposa una mica gravar tantes pistes vocals de cop. Sobretot perquè les hauré de gravar en un sol dia, per a evitar un problema gros que tenia amb les poques pistes de veu que tenia gravades: terribles salts en la forma i coloració de veu, que feien que el disc sonés completament desintegrat, absurd. He de recomençar la feina en aquest punt concret. Però com a mínim aquí sí que puc assegurar que l'obra seria perfectament reproduïble en directe: encara que en el disc les bases s'han gravat disparant midis des del meu ordinador, la fase de recerca d'idees va ser feta tocant manualment diverses pistes en el seqüenciador d'a bord de l'mm6, i m'he atès a les idees originals durant tot el procés de composició i passada en net. De fet, la idea original era que l'obra s'havia d'estrenar en concert, i en una església protestant, d'aquí el format i el tema. No va ser fins que el concert es va frustrar que vaig pensar en convertir-ho tot en un disc, i admeto que la idea de fer-ne una audició pública no ha estat massa lluny del meu caparró durant tot el procés. De manera que, si l'estètica del disc és molt "Corrupció" deliberadament, l'ètica dels dos treballs no podria ser més oposada ("Corru", disc només d'estudi i orgullós de ser-ho; "Himnes", obra de concert que acabarà essent disc per casualitat). Almenys, "Himnes" té molt de retorn a la forma després del caos i la dispersió del "1964", un disc que potser necessitaria reformes molt més en profunditat abans de poder ser considerat viable. Pega d'"Himnes": és un disc molt conservador. Jo mateix m'he passat tota la composició de les parts vocals ratllat amb aquella entelèquia anomenada déu. Suposo que se m'han creuat els cables, de tant cantar en misses o interpretar repertori religiós. Se suposa que sóc ateu, no per res. Estic començant a pensar en canviar de rumb a l'altre disc que vull intentar acabar aquest estiu: el "1980". Tinc un repte molt fort al davant: demostrar que es pot fer cançó independentista i de protesta sense necessitat de fer mala música ni de fer el ridícul amb les lletres. I obtenint èxits de públic i crítica. Sé que per a això hauré d'aconseguir publicar a l'estranger (aquí simplement no hi ha clima), i almenys aquí hi ha una bona notícia: "Buy Guitars" (en la gravació de To Be Continued) ha arribat a ser top 7 al chart de Tourdates, a UK: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/01-jul-2012. I encara roman prou alt en aquests moments: al número 12, http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/15-jul-2012, no gens malament per a ser un perfecte desconegut (incidentalment, Terrassa hi té una presència potent perquè també hi ha la Vanesa París, aquesta setmana al número 3 amb l'excel·lent "Till You Fly"). En fi, que tinc un alicient per acabar ràpid nou material de qualitat. Totes les possibilitats estan obertes. Somniem?

Aquest mateix vespre he acabat, ara sí, les bases instrumentals d'Himnes". He substituït dos moviments, els 10 i 13, i he regravat dos moviments més, els 8 i 12, que tenien petits errors. He esbossat les melodies de tots els moviments, excepte els 1,2,14 i 15 que ja en tenien, en un quadern, a mà. Les lletres estan totes triades i en ordre, i he fet també el croquis general de com he de disposar els instruments a la partitura. Ara el que queda és acabar les partitures (seran uns tres dies de feina), gravar veus i mesclar. Espero que en un mes... També, després d'un primer intent meu que no va acabar de quallar, en Jose Luís Algar em va oferir dissenyar una portada pel disc, i la veritat és que li està sortint rodó. Moltíssimes gràcies des d'aquí.

********************

Els altres treballs estan com estaven. Simplement canviar la primera peça de "Santuari" (i crec que ja ho vaig comentar). "1980" té també bases i ordre definits. A tots dos els falten les lletres, espero poder-m'hi posar a l'agost. Pel setembre em liaran amb el Psalm 42 de Mendelssohn-Bartholdy (que ja vaig cantar) i no és una perspectiva que m'atragui molt (almenys he localitzat la partitura d'orquestra, m'agrada molt més treballar així).

De moment el disc més confús és el "1964", he estat regravant algunes bases (sobretot "Bum! Said The Bell", ara en mi major) i variant la velocitat d'algun tros més. No acaba de quallar. És una obra que em deurà perseguir mentre no l'acabi, però si tinc una obra problemàtica des de 1998, aquesta és el "1964".

********************

"Automatic Day" té 12249 visites a YouTube, degut a certa publicitat no sol·licitada.

********************

I només queda afegir un parell de peticions per a aquest any:

1. Dimissió en bloc del govern del PP i eleccions estatals anticipades.
2. Dimissió en bloc del govern de CiU i eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, seguides de la proclamació de la independència del nostre país.
3. Dimissió de l'Angela Merkel i el·laboració d'un pla econòmic que estimuli el creixement econòmic enlloc de blocar-lo.
4. Que en Rodrigo Rato i Cia. vagin a la presó.
5. Aprovació de la dació en pagament.

El concert del dissabte passat, 26 de maig de 2012, a la Plaça del Triomf, va anar molt bé. Va ser l'estrena de la nova formació de Lluís Paloma & Els Visitants (Mario Clares, Bateria; Marc Casulleras, guitarra solista; Albert Bonnin, baix; i jo, guitarra rítmica i veu) i el nostre primer concert elèctric. Per ser un grup desconegut vam aplegar força gent, i el bon rotllo va imperar tant a l'escenari com entre el públic. També vam comptar amb dos convidats, en Jordi Ibañez (L'Exèrcit d'Islàndia) a la guitarra rítmica i als cors, i en Ferran Baucells (Tired Hippo) a la guitarra solista i l'armònica. Moltes gràcies a ells, i també a l'AVV Sant Pere, que va possibilitar el concert en el marc de la XXXV Festa Major del barri de Sant Pere, a Terrassa.
*********************************
He fet algunes millores en les pistes de base del 1964. Les pistes 10, 12, 14, 17, 19, 20 i 21 han estat sotmeses a reformes que van des d'accelerar una pista dos tons (Steal) fins a regravar de cap i de nou la majoria de les bases (Bum! n'és el millor exemple). Pizzicato correspon a l'antiga Drifting Low, sotmesa a canvis majors. Bé, crec que ja no puc millorar més el disc per aquest cantó. Potser la pega és que no està clar que 1964 pugui competir amb els altres projectes que estic duent, en qualitat i en potencial comercial. L'acabaré, però no tinc clar quan. Almenys, la llista actual de bases, amb noms de treball, és:

1. Base3 Mar comp
2. Sintonia X-1+
3. La creu d'en Sigmund+
4. Show - Carregar un camió+
5. Brand New Car
6. 112 base III
7. Frosty
8. Gear VI
9. El perseguit+
10. Bla II
11. Bla llarg
12. Bingo!
13. Estroboscopi+
14. Bingo II base
15. Grogui
16. Aftermaths
17. Around A Bee
18. Moe Meo
19. Pizzicato Strings
20. I's a Steal
21. Bum! Said The Bell
22. Quorum
23. La nit dels aminoàcids+

(+ = acabada).
D'altra banda, estic començant a pensar tant en acabar Himnes com en intentar fer-ne un concert. Hi ha alguna base que hauré de replantejar, però la major part de la feina feta la dóno ja per vàlida. Fonamentalment falta crear les melodies de veu i gravar-les. Aquest estiu tinc esperances de poder acabar tot de feina.
I potser em pugui relaxar prou (època de piscines!) com per a sortir d'un cert blocatge creatiu pel que fa a les lletres. No una cosa molt greu, però no estic concentrat.
**********************************
Per acabar, només una pregunta: per què el Sr. Mas no avança d'una vegada les eleccions? El seu mandat ens està resultant traumàtic. Votem d'una vegada a partits independentistes i escapem ja d'aquesta trampa anomenada Espanya!

Estat del "1980" i altres

El "1980" promet. Aquesta darrera quinzena he fet les bases de sis cançons. Si a això afegim que ja tenia set bases vàlides pel disc (una de les quals, "King Kong", va rebre overdubs) i que he mogut al projecte dues bases inusades que tenia, surt un disc que musicalment s'aguanta força més bé que el "Feina 2.0" o el problemàtic "1964". Com a molt, se'm pot assenyalar que té regust a "Corrupció", però ara em sembla una virtut, en un moment en què el més important era agafar seguretat en mi mateix. I inclou cançons amb potencial per a ser "singles", cosa molt important pel que serà el meu darrer intent de publicar. Ara només falta crear lletres, això és el que em costarà. De moment he renunciat a fer un disc conceptual sobre Polònia, en adonar-me que la lletra principal, "Solidarnosc", hauria de defensar un moviment extremadament catòlic. I jo respecto les idees d'altres, però el catolicisme comença a ratllar-me. En fi, que crec que fer un disc compost de subtemes literaris em pot rendir més. Un cop dit això, la llista de bases del "1980" (amb noms de treball, però definitiva) queda així:

1. Yupiiii!!!
2. TechnoPiece
3. Celtic
4. Andorra Piano
5. Barret
6. Gafas
7. King Kong
8. Glass So Fast
9. Aung
10. Korg Float
11. Middleeat
12. Moogie Moogie
13. Wawel-gaita
14. Monroe
15. Jazzy

Les lletres intentaré fer-les la primera setmana de maig.

"Himnes" em fa dubtar més. No per la música (puc fer algun retoc, però essencialment és de la mateixa qualitat que la del "1980"), sinó per les lletres. Tot i que no he esgotat del tot les portes on trucar pel projectat concert (pura manca de temps), el cert és que no poder-lo fer al lloc on jo havia volgut m'ha desencantat. I no m'acabo de veure subscrivint lletres tan religioses sense un motiu potent. Com a molt, m'ofereixen l'avantatge d'estar ja escrites, que no és poc. No sé què fer.

El "1964" acabarà sortint, m'ha portat massa feina i preocupacions com per abandonar-lo, però no hi estic massa entusiasmat. Almenys ofereix un sabor diferent del de la resta de la meva obra, però reconec que les cançons que tinc més ullades com a "singles" no han acabat de sortir bé, tal com estan ara. No és un projecte prioritari.

I em falta trobar un nou inici per a "Santuari", un cop he mogut "Aung" al "1980" (on encaixa força més bé). Paciència. Almenys, tot plegat m'ha decidit a buscar encàrrecs de composició. Tinc clar que jo sóc bàsicament compositor, no cantant, i que el que realment sé fer és compondre i produir. No sé si innovo, però és una idea que hi ha darrera de la meva música. Penso que és possible ser comercial i fer bona música al mateix temps. I el "1980" n'és la prova més evident.

Per acabar, dir que estic treballant en un DVD de rareses, que ha d'incloure coses com les meves primeres cintes magnetofòniques experimentals, cançons descartades del "Feina 2.0", "covers" fets amb quatre trastos per a entrenar-me a gravar l'any 2000, i videos d'actuacions meves diverses. No és material molt brillant, la veritat, però penso que està bé tenir-lo reunit en un sol lloc. En tot cas, tinc previst fer-ne pocs exemplars, només per a qui de veritat hi estigui interessat.

VIATGE A CRACÒVIA

30 març de 2012

Ens n'hem anat de casa a les 5:30 amb taxi. Controls usuals, etc. A l'avió ens han donat uns entrepans força correctes en termes del que se sol servir en avions, i un suc de tomàquet (de taronja per a la mare). Escala a Munich. Quan hem arribat a l'aeroport de Cracòvia (escala HO) hem agafat un taxi que ens ha costat 77 zlotis i que ens ha deixat a l'hotel Royal. Hem recorregut 3 km de passadissos fins a l'habitació 205, molt espaiosa. L'hotel semblava datar de l'època comunista (tot i haver estat fundat el 1898). Hem deixat els equipatges i, en sortir, hem començat a preguntar per l'òpera. Quasi ningú ho sabia. De fet, la gent era molt sossa, una sensació que tindrem regularment durant tot el viatge. D'alguna manera hi arribem i comprem entrades per Rigoletto. També fan el Requiem de Verdi però està “sold out”. Sortint, desfem camí i ens mirem l'estació de tren. Davant hi ha la Galeria Krakowska, on entrem. Molta roba, suficient com per equipar a tot Polònia. Veiem una llibreria/tenda de discos, però no trobo els discos que vull. Retornant ja a l'hotel, creuem part del centre, que sembla estar prou bé. Triguen a encendre l'enllumenat fins que quasi és de nit.

31 de març

En sortir al matí, hem buscat la “i” (informació) i després ens hem posat a caminar pel centre. Hem trobat una plaça enorme, la plaça del mercat, on hem mirat restaurants i hem sentit música folklòrica en directe, amb pluja abundant. Hem dinat a un restaurant on les cambreres anaven amb uns vestits curts incongruents amb el fred regnant. Jo he dinat spaghetti a la carbonara. La mare, un pollastre amb formatge tot curiós. Hem quedat quadrats. Hem anat al Carrefour a comprar pomes i iogurts, i cap a dormir a l'hotel. A les sis i una mica hem sortit a explorar el barri, hem vist una esglesia davant mateix de l'hotel i ens hi hem ficat. Bufona. Preparaven un concert. Quan anàvem a sortir, arriben uns i ens diuen que el concert es farà a les 19:30 i que tocaran la Sant Joan de Bach. Comprem entrades, sortim, descobrim un petit comerç on anar a comprar menjar, passem un moment per l'hotel, cap a l'església... i estava plena. Hem segut de miracle, i només hem pogut sentir el concert, no veure'l.

1 d'abril

Al matí, missa a la catedral. Semblen de fa 70 anys, de veritat. Sobretot quan s'agenollen tots de cop. I hi ha molts joves. M'he preguntat què hi feia allà. En sortir, hewm seguit una corrúa d'estudiants que anaven a peu... a una altra esglesia. A la plaça major hi havia passacarrers catòlics, i també hem assistit a una sessió de cant coral a l'escenari, molt desafinat. Hem dinat al restaurant de l'hotel. La mare ha demanat una cosa típica i no li ha agradat. Jo m'he menjat mig pollastre, força més bo. A la tarda hem hagut d'anar a l'òpera a peu, els tramvies són una merda. Especialment les màquines de bitllets, només en polonès. Resum del Rigoletto: l'orquestra ha estat correcta, els cantants han estat justets (la soprano ens ha fet patir una mica)... i el muntatge ha estat el més horrorós que hagi vist en un escenari d'òpera. El Bieito sembla un gran geni neoclàssic en comparació. Bidons sobre palets, planxes de color plata barat, vestits mig estripats, un home que cantava dins d'un bidó, elements que distreien de l'acció principal... No hi tornarem. Hem tornat a l'hotel en taxi.

2 d'abril

Hem anat amb un tren destartalat a Oswiecim, on hem agafat un taxi cap a Auschwitz. L'entrada era molt cara, és un dels punts pesseteros de Polònia. La visita ha estat interessant, malgrat tot, i l'hem suportada bé, malgrat tenir continguts molt dramàtics. Hem tornat en bus. He comprat dos discos de Czeslaw Niemen, un d'original i un altre de grans èxits. Una de les dependentes de la botiga era molt tanoca: li he preguntat si podia encarregar uns àlbums i ella s'entestava a dir que eren cançons individuals.També hem comprat menjar al Carrefour. La dependenta era molt antipàtica. Duiem les pomes sense pesar, per pura ignorància, però el que ha fet la interfecta ha estat retirar-nos les pomes bruscament i sense oferir-nos cap explicació. Jo m'he emprenyat molt. I hem decidit que no hi tornarem més.

3 d'abril

Hem visitat el barri jueu. Queda molt poca cosa, una antiga sinagoga convertida en museu i un museu jueu pròpiament dit. Hem dinat al restaurant de davant de l'hotel (ànec, molt bo). Després hem dormit. Al vespre, concert a l'esglesieta de la plaça major amb un quartet de corda. El repertori era conegut però hi ha hagut molt virtuosisme, especialment per part del violí.

4 d'abril

Hem sortit de l'hotel decidits a explorar el Wawel. Hem visitat la catedral i la sala d'armes del castell. Hi ha hagut caos amb les entrades. Eren prou estúpids com per a fer-nos esperar una hora de rellotge per a visitar les cambres reials... amb una guia obligatòria en anglès! Ho hem deixat córrer i ens n'hem anat al casc antic, en part a veure esglésies (a totes deien missa), en part de compres (no hem trobat res per a Apoll però jo he trobat tres discos més del Niemen, entre ells “Enigmatic”). I hem trobat un museu de pintura, només per a trobar que estava en obres. També hem trobat agència de viatges, però anar a les mines de sal pinta negre. Enmig de tot això, hem dinat carn a la plaça major. Hem tornat a l'hotel. La mare ha dormit. Jo només he dormitat, però estic fet pols. En llevar-nos hem decidit gastar unes targetes de cortesia pel bar (mitzvah) de l'hotel. a) s'hi estava fent una festa privada d'alt nivell; b) amb les targetes només ens servirien vodka amb seven up. Ho hem deixat córrer i hem sopat una miqueta a l'habitació.

5 d'abril

Avui hem visitat el santuari de Częstochowa, una mena de Lourdes a la polonesa. Ens han recollit a l'hotel. Una furgoneta per nosaltres sols, tot i que el conductor estava molt callat. En arribar a lloc (150 minuts de trajecte) ens ha aconseguit una guia en castellà. La visita ha estat molt interessant (hem vist l'orgue!), però és un altre món. En tornar hem dinat a la plaça major (carn un altre cop) i hem comprat una samarreta per a Apoll. Jo he renunciat a comprar més CDs de música d'aquí perquè no tenia cap referència. Al final del dia ens hem acostat a l'estació del tren i la dels busos per a mirar horaris i prendre decisions. Ja no hem entrat a la Galeria Krakowska, ja no hi havíem de fer res.

6 d'abril

Avui hem anat a Zakopane. Hi hem arribat amb bus. Una francesa ens ha indicat el camí (amb alguna petita inconcreció, no pas per culpa seva). Hem acabat veient una fira on he comprat alguns CDs. I al final hem aconseguit l'objectiu: veure el cementiri amb làpides de fusta, prou bonic (l'esglesia que l'acompanyava també era de fusta, un edifici acollidor on no obstant hem vist una cua fenomenal per a confessar-se). Hem dinat carn (en raccions molt justes) i hem voltat pel carrer principal abans de buscar la carretera, arribar just a l'estació d'autobusos i cap a Cracòvia de nou. En arribar, he anat pel meu compte a mirar discos a la plaça major... però per alguna raó no m'han atret, semblaven contenir qualsevol cosa. Ho he deixat córrer. I cap a l'hotel. No sabem on dar-la.

7 d'abril

Avui hem anat a Wielicszka, prop de Cracòvia, a veure les mines de sal. Hem agafat el tren... que parava als afores de Kraków, per raons que no ens han quedat clares. I ens ha tocat esperar un bus llançadora. Hem pagat una altra entrada costosa i hem baixat a la mina, molt fonda i plena d'estàtues de sal, quasi totes religioses. El millor, un temple excavat a la roca, enorme. Quan hem sortit d'allà dins ens hem, dirigit a la parada d'autobusos. Ens ha tocat esperar, una mica venuts perquè els conductors no s'explicaven. Finalment hem pogut agafar el bus de l'anada, i cap al tren. Hem dinat, no massa bé, a un restaurant davant de l'estació de tren. Almenys ha estat barat. Hem passat una estona a l'hotel i hem sortit a passejar a la plaça major. Plovia. La botiga de discos era tancada, així que no he pogut fer la darrera compra. Sopar a l'hotel.

8 d'abril

Dia de perdre el temps. Pel matí hem sortit a voltar sense rumb, parant a veure el Vístula. Nevava. Hem recorregut carrers que no coneixíem però hem acabat anant a raure a un cafè a la plaça major, on es hem refugiat del fred i hi hem pres cafè amb llet (la mare) i llet (jo). Hem dinat a l'hotel, molt bo. I dormir fins les 6. Hem comprat entrades pel Chopin a l'hotel... i eren per a un lloc diferent, però el concert ha estat bo. Això sí, a la mitja part un home del personal ha obert la finestra “per a ventilar” i el que era una temperatura força agradable s'ha transformat en un taro de marca major en no més de 20 segons. I a menjar pomes a l'hotel.

9 d'abril

Bàsicament, tornar. Aquest cop (paf! Aiiii!!!) l'escala l'hem feta a Frankfurt. Ja la podíem haver fet a Hamburguesa, pel preu.

El meu amor... impossible?

Confusió absoluta. Encara no sé si hi ha una possibilitat llunyana d'obtenir la Rick algun dia o si definitivament me la pintaré a l'oli. De fet, com mostra la foto, me l'estic pintant a l'oli per si de cas. La història és així: quan em vaig comprar la Strato XII (que, tot s'ha de dir, m'ha ajudat a fer la feina amb dignitat) la meva idea era comprar-me una Rickenbacker 370/12. Però, ai!, a la botiga em van dir que era impossible, que el distribuidor en portava poques i no sempre era el que es demanava, i que sortia molt car. En aquell moment ho vaig haver de deixar córrer i per sort vaig detectar la Strato XII. Però sempre m'ha quedat la cosa. Sobretot pel so. Durant aquests anys he anat acumulant informació: el distribuidor semblava dirigir els seus esforços només a dues botigues de Bilbo, i a la resta de l'estat era efectivament impossible aconseguir res. A Barcelona hi havia certa botiga que oferia Ricks de segona mà, sovint en bon estat, tot i que per a mi el problema era com reunir els diners i que el model concret que busco no l'han arribat a tenir, que jo sàpigui. Fins i tot així, una vegada vaig arribar a veure-hi una 330/12, i si hagués tingut 1800 € me l'hagués emportat immediatament. Hi ha certa botiga alemanya de venda per internet que semblava tenir, com a mínim, 360/12 de diferents colors, però el problema de com pagar-ho persistia. El mateix passava amb cert comerç especialitzat d'Anglaterra.
En aquestes, fa dos o tres mesos vaig tornar a passar per la botiga que he esmentat en primer lloc, en principi per una altra cosa, però se'm va acudir preguntar si encara era impossible obtenir una Rick. El noi va trucar al distribuidor... i em va dir el que li havien dit: que Rickenbacker havia deixat d'exportar a Europa. Jo havia vist a la botiga alemanya que tenien un parell de 360/12, però ben bé podien ser les últimes. Així que vaig quedar molt fet pols. Indecisió total. Havia d'anar a Nova York a comprar-la com se'm suggeria? Segurament això estava fora de les meves possibilitats. Això em va deixar molt parat... fins que fa uns tres dies vaig tornar a mirar la web alemanya per si ja havien venut les darreres Ricks, i de sobte veig que els han arribat noves Ricks, i a més entre elles hi ha tres 370/12. Avui ho he comentat a la botiga "en primer lloc", i el que hem de mirar és si simplement Rickenbacker ha canviat de distribuidor a l'estat. Això darrer seria fantàstic. De moment encara no puc fer l'encàrrec, però per poc que pugui estic decididíssim a intentar-ho tan aviat com pugui pagar un termini.

Addenda 24/4/2012

Doncs me la pintaré a l'oli. M'han confirmat que no es troben Ricks en botiga a tota la Unió Europea i que només es pot comprar per internet. Clar, sense les facilitats de crèdit d'una botiga ho tinc molt pelut. Estic mosca.

Ahir vaig assistir a l'acte fundacional de l'Assamblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi. Em vaig complicar la vida volent fer de votant i de cantaire amb Poble Que Canta. Al final vam cantar molt bé però jo vaig perdre'm bona part de les votacions. Almenys em va quedar l'entusiasme de veure com una cosa sí funciona. I anècdotes com veure com l'Oriol Junqueras feia declaracions per a la premsa a un costat de l'escenari o com passar una certa gana degut que estic a règim per culpa del sucre.
Això sí, a l'autocar que ens retornava a Terrassa van haver de posar Mesclat. Reconec que hauria d'entrenar-me a llançar consignes, però per la resta em frustra que el món indepe prefereixi coses com Mesclat a música més ben construïda. Vaig donar una còpia del Corru al propietari del CD per a que pogués saber de primera mà per què em mostrava tan crític.
I arribo a casa, encenc l'ordinador i m'adono que Vilaweb ha penjat un video de baixa resolució amb tot l'acte, de 4 hores 26 minuts de durada. I que és a YouTube. Me'l vaig baixar i el vaig mirar selectivament, a veure on sortia. I resulta que només sortia pujant a l'escenari entre els minuts 6:07 i 6:11. Per la resta, les tres intervencions del cor, certament notòries, només van ser filmades de tenors cap enllà. Jo podria no haver cantat i no hagués fet cap diferència. Llavors miro el tros del video pel que vaig enviar cançons i ni rastre d'en Patinet. Si el Lluís polític estava exhultant, el Lluís artista estava una mica mosca. Cert que cap de les coses que vaig fer per a garantir-me una projecció en data tan assenyalada tenia garantit l'èxit, però de veritat que tinc mala sort. En fi, ara toca pencar de valent per la independència.
Que dilluns passat també vaig tenir un paper actiu a l'acte de TxI al Centre Escultural, com a dissenyador gràfic i com a cantaire. I el bo és que havíem llogat la sala petita però ho vam haver de moure tot a la sala gran de tanta gent com va venir. Feia patxoca.
********
Aquests dies estan exposades quatre pintures meves en una exposició col·lectiva a la biblioteca del Districte 6 (Rambla Francesc Macià). Aviat es mouran a un altre lloc, crec que a la Biblioteca Central. Les pintures són: a) una de l'any passat basada en un Monet i amb una església de París però amb algun toc propi; b) un monòcrom groc, del que estic molt content; c) un recent nu-amb-quadre relacionat remotament amb un picasso, i que potser necessita un últim toc, però la cara de la noia és la de Mac OS; i d) un recent quadre amb un toro mecànic en un magatzem, una mica autobiogràfic.

Un febrer a 41ªC...

-Concerts meus:
a) Ateneu Terrassenc, 9-2-2012. Possiblement una mica més descontrolat del que hagués preferit, almenys al començament, on vaig tenir problemes amb la base pregravada. Però va agradar, cosa per la que estic agraït. Se'n va filmar video.
b) Auditori Municipal, 26-2-2012. Un concert clàssic dels cors 4 veus i Dríade on vaig cantar la mateixa peça que al desembre passat (el Magnificat a doble cor d'Antoni Soler, 1729-1783), però amb millor veu (una mica fluixa, això sí).
-Concerts d'altri:
a) The Missing Leech, Velcro Club, 17-2-2012. Una bona nit que, com li vaig dir al Maurici, va ser reconfortant de sentir. M'agrada, la música honesta. També vam parlar un moment del difícil que és publicar i ser tingut seriosament a Catalunya. I em va vendre uns recopilatoris que aviat comentaré aquí.
b) Tired Hippo, al minifestival Chimes of Freedom: The Songs Of Bob Dylan. Casal Cívic La Sedeta, 25-2-2012. La intenció, recollir fons per a Amnistia Internacional, era bona, i els assistents ens fregàvem les mans amb la possibilitat de sentir en directe diversos flashos d'un dels cançoners més importants del segle XX i el que portem de XXI. Així, reconec haver sortit una mica decebut (i una mitja hora abans que s'acabés el festival). Algunes de les actuacions van ser bones, però TH van ser virtualment els únics a aconseguir versions on la lletra i l'esperit de Bob Dylan hi eren presents. Van tenir algun problema amb la segona cançó, això sí, i reconec que em vaig quedar amb les ganes de sentir “The Ballad of Frankie Lee and Judas Priest”, però la seva va ser de les bones actuacions d'aquella nit (també n'hi va haver de dolentes, per desgràcia: no canteu mai a Dylan com si fós el Sabina).
-Gravacions:
a) “Himnes” està aturada des de finals de gener. He preferit centrar-me a fer cada cosa bé, una a la vegada. També estic molt centrat a pintar (mirar paràgraf). Sobre “1964”, hi ha la idea de llançar un single de dues cançons cada mes, a partir de quan m'hi pugui posar. No em vull estressar.
b) El que sí que comento és que aquest vespre he acabat de col·leccionar les bases per a un “disc de reserva” anomenat “Yesterday Than Younger”. Aquest constaria de bases descartades del “Corrupció” i de “Santuari”, per això dic que és de reserva. Seria per si vaig curt d'idees. Almenys no sona malament, però és cert que un “Corru III” pot ser redundant. I “Oda”, la peça que probablement tancaria el disc, necessita de més feina, especialment perquè vull que es pugui tocar amb una orquestra de veritat.
c) Amb això, només les peces “de cassette” de 1992 queden pendents de trobar disc. Ja ho vaig provar fa uns anys, però la peça que vaig fer per a afegir minutatge no era gens convincent, apart d'incloure unes veus que probablement tinguin copyright. A més, no acabo d'imaginar-me a ningú dient que aquest és material apropiat pel Top 40. Tot i que sí que voldria que aquestes peces, molt importants en el meu desenvolupament com a compositor, arribessin a estar disponibles per a qui hi estigues interessat.
-Pintura:
Puc anunciar-ho: el quadre del toro mecànic està acabat, a la fi.
-Yupiii! Bravo!!! Plas, plas, plas...
I també he acabat un quadre “d'improvisació”, poc polit però interessant com a idea. I diverses aquareles on vaig provant coses. Estic en un moment d'exploració...
... travessant la selva amb en Tarzan...
... i esperant a dimecres per a muntar la propera exposició col·lectiva.
-Guitarres:
Res de nou de moment, excepte que m'estic mossegant els dits per una Les Paul Studio en Alpine White i ferratges daurats, i segurament en tingui com a mínim per l'agost abans no pugui moure fils per a encarregar-la.

-Roma, 12-15 de gener de 2012.

Viatge de tota la familia. Tota l'estona caminant, fins i tot mentre dormíem. Es veu que jo ronco en tres registres, roncant, xiulant i fent no sé què amb la respiració. Habilitats que té el nen. Vam visitar quasi tots els llocs típics, més la galeria dels pàmfils Doria, on hi havia molts quadres cobrint les parets. En vaig poder distingir alguns... i vaig acabar comprant tot de postals de quadres, entre ells "Magdalena penitent", de Mattia Preti (certament impactant), i "Dèdal i Ícar", d'Andrea Sacchi (un quadre molt divertit perquè sembla que Dèdal li estigui olorant l'aixella a Ícar). També, en un altre moment, he comprat dos llibres: "Il gattopardo", de Lampedusa, i "Il fascismo e les due guerre mondiali (1914-1945)" de Nicola Tranfaglia. A l'estiu toca lectura. En fi, vaig arribar a casa trinxat... i amb ganes de tenir una estona per mi. L'endemà ja estava més normal, sobretot per una bona notícia: els documents que necessitava consultar a Tarragona ja estan digitalitzats i disponibles a la web de l'AHAT. Més còmode per a mi.

-FirstClap.

Ja he pogut accedir a la meva pàgina. El que hi ha és un duplicat quasi exacte del que hi ha a SoundCloud, incloent tot el "Feina 2.0". Se suposa que hi he de poder fer moltes coses. Ara, a esperar al 23 de gener.

-Himnes.

Durant els primers dies de l'any vaig poder gravar veus per als moviments 1, 2 i 14, i vaig donar per bona la pista vocal de 15. Tot molt simètric. Pot ser que hagi de regravar la base d'un moviment, perquè la lletra hi va molt més fotuda amb calçador del que pensava. Però estic decidit a que aquest 2012 hi hagi disc de Lluís Paloma, i "Himnes" és una bona candidata. La setmana que vé tornaré a gravar veus.

-1964.

A Roma només vaig poder esbossar una part de la lletra de la cançó titular. Em corre pressa, per a poder-la presentar al concert de l'Ateneu. També vull acabar-ne un parell de concretes de "Santuari". No sé si tindré prou temps. I no em vull tensar.

Resum de l'any, III. Desembre

-Darrers dies

El concert clàssic del dia 16 va sortir molt bé... excepte la meva veu, completament fora de combat. Vaig obtenir moltes paraules sobre valentia, etc., però no va ser el que havia de ser. De fet, el concert de la Massa del dia 17 a l'atri de l'ajuntament me'l vaig passar fent playback, tot i que potser hauré convençut algú per a que s'afegeixi a la coral. I diumenge vaig haver de deixar d'actuar al micròfon obert de La Gramola, Manresa, pel mateix motiu, tot i que sí que almenys vaig anar a veure les actuacions, entre elles la de Tired Hippo. I després, a medicar-me per un tub. De fet, no vaig participar al concert de Nadal dels Estudi XX per afonia (també aquest vaig anar a veure'l: no el meu favorit, sense ser un desastre).

-Himnes

Ha evolucionat molt ràpid, tretze dels moviments han vist les seves bases gravades aquest desembre, en algun moment fent quatre bases en un sol dia. Això sí, regravaré les dues parts vocals que tenia, ho puc fer millor. També tinc una selecció final de textos, en anglès. Això vol dir:

1. How Sweet The Name Of Jesus Sounds (John Newton)
2. Enthroned On High, Almighty Lord (Thomas Haweis, Aaron Williams)
3. Sometimes A Light Surprises (William Cowper)
4. Blessèd Savior, Thee I Love (George Duffield, Jr.)
5. Lord God The Holy Ghost (James Montgomery)
6. Immortal Love, Forever Full (John G. Whittier)
7. One Sweetly Solemn Thought (Phoebe Cary)
8. Take Me, O My Father, Take Me (Ray Palmer)
9. Holy Ghost, Dispel Our Sadness (Paul Gerhardt, John Christian Jacobi)
10. Spirit Of God, Descend Upon My Heart (George Croly)
11. Come, O Creator Spirit Blest (Rhabanus Maurus, Edward Caswall)
12. Our Blest Redeemer, Ere He Breathed (Harriet Auber)
13. Hail, Thou Once Despised Jesus! (John Bakewell)
14. In the Hour Of Trial (James Montgomery)
15. Nearer, My God, To Thee (Sarah F. Adams)

Encara no tinc una notícia final sobre si ho podré fer en concert a on penso. Però almenys podrà existir en CD, en versió de tres sintetitzadors (Yamaha mm6) i veu, cantada per mi, de 44 minuts de durada. També tinc un disseny final de portada, molt bàsic però adequat, sobre fons groc. Ara només falta acabar de recuperar la veu i gravar veus. Ho tinc a tocar.

-FirstClap

Em van enviar un correu i, després de consultar-ho amb els amics i que em diguessin que endavant, acabo de pujar-hi unes quantes cançons, les més significatives de mi fins al moment. Ara a veure si aquesta és la bona, vull poder arribar al gran públic i crec que ho faig prou bé com per a publicar. O per a actuar (bé) des d'internet. En fi, obren el 23 de gener (creuem els dits).

-Pedals

Danelectro Cool Cat Vibe: una mena d'Univibe econòmic amb bon so, tot i el detall de pujar el volum quan s'activa l'efecte. Boss CS-3: compressor, correcte. Boss PS-6 Harmonist: un pedal harmonitzador/pitch shifter/detuner/whammy molt potent, tot i que requereix de tocar molt bé la guitarra per a sonar net, i recomano assajar el solo amb el pedal activat perquè és fàcil arribar als límits del pedal si un toca notes fora d'escala. I un Daphon 1511A, un pedal de volum estéreo.

-Llibres

Tres sobre artistes: Miró, Dalí i Gaudí. Estrany llegir en castellà sobre artistes catalans, però per demés són bons llibres. També "Macià contra Companys", estic intrigat sobre com serà. I un llibre que no m'esperava: la bio de l'Steve Jobs, que certament pot ser interessant de llegir, encara que jo sigui fonamentalment "pecero".

-Etc.

L'artteràpia no continua. No en puc dir els motius, però hagués preferit poder continuar. En fi, es canvia el tipus de classe i jo hi assistiré, aprofitant per a recollir els dibuixos d'aquests mesos. També, porto un any i mig sense buscar parella, i la situació no és del tot comfortable, malgrat ser millor que quan buscava nòvia. Suposo que és perquè cert assumpte encara cou una mica. De totes maneres he acceptat que no és viable tornar a la recerca amb el tipus de vida que porto. Especialment amb el son invertit i sense diners per a llogar casa.
Un bon propòsit per a 2012 és comprar una guitarra.

Resum de l'any, II. Part vital.

Primer, un aclariment sobre la part I. Amb "un any per oblidar" jo m'estava referint exclusivament a la meva obra, al fet d'haver treballat molt però sense poder concloure i donar al món cap obra. Però no em referia als amics, als de sempre i als nous del Macondo, que m'han donat suport i als que vull agrair el seu esforç. Aquesta és la part de 2011 que no oblidaré. També: els cinc mesos de parada del 64 no han estat de parada general. Agost: vacances, ja em tocava. Setembre i principi d'octubre: Himnes, inconclusa, pot ser que arribi a interessar algú (m'ho ha dit un ocellet). Novembre: treball en el "1980". Desembre: durant una setmana regravo sis bases i això és suficient per a canviar la fesomia del disc. I aquí estic. Possibles crítiques: 1) fer la portada del "1980" sense cap cançó acabada (aquí puc dir que tenia bones fotos i era una feina que ja podia fer, sense preocupar-me del subsegüent to de les lletres, i en tot cas homenatjant el treball de portada de l'"Automatic For The People" de REM); 2) anunciar el 31 de juliol que abandonava el 64 resulta, en retrospectiva, molt melodramàtic. Cert. Admeto la crítica. Però em sentia fatal. No només pel concert del caos, sinó pel munt de feina que encara tenia compromesa del curs anterior. Clar, em sentia a punt de petar. Manera d'aturar-ho: reduir feina. Li va tocar a un 64 que en aquell moment estava fora de control. Podia haver seguit així. Per sort ara ho tinc millor, i 2012 fa millor pinta, a nivell personal, que els anys anteriors. Després d'una pausa per a cantar afònic en un concert clàssic, un concert de coral, i un micròfon obert, el dilluns començaré a treballar per a acabar almenys un dels projectes en marxa.
També admeto que faig servir aquest blog com a mena de diari-quadern d'apunts-vàlvula de sortida. Escriure-hi em serveix per a tenir la ment ordenada. Miraré d'expressar-me més bé a partir d'ara.
Primer any sencer amb en Mas a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Estic espantat amb les retallades, especialment perquè amb la pensió i la sanitat ja m'ho veig a venir. Aquest tio està boig. I a sobre torna el PP, amb menys idees que mai. Bé que saben que Mr. ZP els ho ha deixat fàcil amb la seva incompetència, parlem clar i català. Però hi ha cap alternativa viable a tota aquesta merda?
Mentre, no puc fer tant com voldria en tema independentista, però almenys "estic apuntat" a l'Assemblea Nacional Catalana que es constituirà el proper mes de març, i miro de fer almenys un mínim dins de Terrassa per la Independència. Suposo que a partir d'aquest Nadal podré tornar a implicar-m'hi.
I, en un pla menys polític, m'he fet soci de l'Ateneu Terrassenc, on a més actuaré a solo el proper 9 de febrer a 2/4 de 8 del vespre.
El passat dia 9 vam anar a la Fundació Miró a veure Mirós. Sobretot Blaus i Constel·lacions. Hi havia quadres molt guays, però admeto que en alguns moments la cosa em resultava tirant a críptica. Tot i que se suposa que la cosa va de l'inconscient i, si em refio del que diu la meva profe d'artteràpia, a mi també em va l'inconscient. Que per cert, cap a la primavera vaig començar amb l'artteràpia. No em pensava que en sortiria el que n'ha sortit, sempre he estat molt tècnic i racional però de sobte sortien cares quan jo dibuixava muntanyes, o escenes dramàtiques quan jo dibuixava formes rectilínies. Admeto estar intrigat.
Anem per la part tecnològica. El PSR-E233 s'ha convertit quasi directament en el meu teclat d'assaig i de directe, tot i que darrerament als assaigs toco la guitarra elèctrica. Segurament els toqui 50/50 en eventuals concerts. L'equipament es completa amb la tauleta de mescles que vaig comprar a l'estiu, molt flexible, i amb uns pedals que m'estan arribant aquests dies.
I amb un ordinador nou, muntat dins del xassís del vell. Processador I5 de doble nucli i 64 bit, 8Gb de RAM, tarja de video d'1 Gb i un parell de targes de so professionals. I Windows 7, que per una vegada em funciona molt bé, tot i tenir una compatibilitat limitada amb alguns programes antics que faig servir. Però entre arreglar coses de l'antic i que em muntessin el nou vaig estar en crisi tecnològica durant la primavera i part de l'estiu. Per sort ara tinc la millor màquina que he tingut mai per a gravar. I em vaig defensant amb Cubase AI4, que fa uns dies he actualitzat.
Adéu REM i Sonic Youth. REM ens han deixat amb el seu millor disc en anys. Era un final cantat, però no per això sap menys greu, sobretot havent remuntat la greu crisi creativa que havien patit des de mitjan anys 90. Sonic Youth encara no han desaparegut formalment, però la ruptura sentimental del Thurston i la Kim fa preveure el pitjor.
Però aquest ha estat un any amb molts discos que han entrat a la meva fonoteca. Quasi he completat la meva col·lecció de Wilco, a falta només dels dos CDs de Loose Fur (això sí, dilluns va ser el primer dia que vaig agafar un CD d'ells en més de dos mesos, el Ghost, perquè començava a estar-ne saturat i volia anar fresc al concert, sí, aquell concert al Palau a on no vaig poder anar per entrada desapareguda. Almenys puc dir que el Ghost és un gran disc. No sé si The Whole Love m'ho semblarà en un futur o no). Sobre Steve Reich, no podia faltar WTC 9/11, encara que sigui sense la potent portada que es va descartar per polèmica (l'Steve comença a sonar previsible, però per sort és una rutina de millor nivell que la del seu antic col·lega Philip Glass. No sé si hi ha alguna obra bona del Glass més recent, però reescriure la seva obra antiga per a bandes sonores no em sembla una jugada gaire interessant). I, començant a finals de l'any passat, he reunit fortuïtament una col·lecció extensiva de música classica (la caixa de 153 CDs amb la integral de J.S.Bach, els 40 CDs de Mendelssohn-Bartholdy i, fa un parell de setmanes, 41 CDs amb greatest hits clàssics que vaig trobar en una 2ª mà per menys de 20 €), que ja he començat a escoltar.
I estic fent moviments per a mirar d'aconseguir encàrrecs de composició, ni que sigui a nivell local. És el que vull ser: compositor.

Resum de l'any, I. Part musical.

Reconec que m'encantaria viure un 2012 relaxat i tranquil en el pla musical. Just el que no ha estat el 2011. Tinc la sensació que és un any en què he treballat moltíssim, però no m'ha cundit. Tinc fins a quatre projectes prop de la graella de sortida, però si em pensava que almenys dos sortirien feliçment durant aquest 2011 anava errat. Per a mi, el 2011 serà sempre l'any del concert del caos, i els nervis causats per allò em van dur a la parada (que havia de ser cancel·lació definitiva) durant cinc mesos del "1964". M'he adonat que tants anys de cantaire de cor no m'han servit per a guanyar nom com a compositor (bé, almenys vam estrenar el "Sanctus" amb la Massa Coral), i ara toca remarcar aquest punt. Almenys, dels concerts amb Els Visitants (Amics de les Arts, La Papa) el més bonic i important va ser el de la Casa Alegre de Sagrera, on vam viure un gran moment. Ara el grup està en reestructuració/electrificació, i hem de trobar un parell de nous membres abans de tornar a l'acció.

-1964

Aquest projecte, d'estètica "sixties", porta arrossegant-se en diverses formulacions des de la primavera de 2010. Però ha estat en aquests darrers cinc dies que he aconseguit quadrar el disc, almenys pel que fa a les bases instrumentals. Les lletres... diguem que en tinc cinc d'acabades, però que la resta de lletres que tenia preparades pel projecte han estat abandonades per manca de prou qualitat i per problemes de mètrica. Això fa que pugui dir des d'ara que el "1964" no sortirà abans del canvi d'any. Però almenys disposo d'uns 69 minuts de música. El diumenge 18 de desembre, després d'una ràfega d'agenda plena i esperem que ja sense afonia, podré tornar al projecte. De moment queda així:

1. Base3 Mar comp
2. Sintonia X-1*
3. La creu d'en Sigmund*
4. Show - Carregar un camió+
5. Brand New Car - Teclats qwerty
6. 112 base III
7. Frosty - Fred aquest matí+
8. Gear VI
9. Drifting Low
10. El perseguit*
11. Bla II
12. Bla llarg
13. Bingo!
14. Estroboscopi*
15. Bingo II base
16. Grogui
17. Aftermaths
18. Around A Bee
19. Moe Meo
20. I's a Steal
21. Bum! Said The Bell - 1964
22. Quorum
23. La nit dels aminoàcids*

(*=acabada;+=lletra i música fetes, pendent de veu).

-1980

És un ramal del "1964" que s'està constituïnt en projecte per dret propi. Parteix de dues gravacions descartades del "64" (perquè no encaixaven; però són prou bones) a les que de moment he afegit quatre cançons més, que ja hi vagin segures. També té una portada definitiva amb fotos i collages de la meva autoria. Apart, hi ha un cert grup de cançons que no sonen a definitives però que ben gravades podrien aspirar a entrar al disc definitiu. La idea de base és fer un disc que es referencii, estèticament i temàtica, a l'any del títol. Així, vull provar de posar força sons de sinte analògic, recreats amb l'mm6. En fi, no està tant madur com voldria (o com podria haver estat d'haver tingut un any més tranquil) però l'inici és força prometedor. Les cançons ja incloses (sense lletra cap d'elles) són (noms de treball):

Yupiii!!! base 2 16 bit limit
TechnoPiece 16 bit limit
Jazzy base*
Gafas 16 bit base 2
Celtic Harp 16 bit base
Monroe base 1 corregida*

(*=provinent del "64").

-Santuari

És el vell i conegut "Partisà!/Elbert Emulov" de tota la vida, ara ja amb una obertura definitiva. També sense cap lletra, però amb 79 minuts de música, 22 cançons, i un treball d'estructuració notable. Per què el canvi de nom? Es veu que un músic polonès s'ha posat "Elbert Emulov" com a nom artístic. De passada, mirant el fullet del CD de Younger Than Yesterday dels Byrds em vaig assabentar que el primer nom que havia de dur aquell disc era "Sanctuary", i vaig pensar que era una bona idea per a un homenatge. La sonoritat, degut al seu orígen majoritari de 2005-7, és la d'un "Corrupció" amb temes més condensats. Per això mateix me'n refio molt.

-Himnes

Va sortir com a projecte de concert, però no he sabut res d'aquella gent. Si me'n surto, serà concert, però si no, penso que com a disc no quedaria tan malament, si no hi comptem que és un projecte amb estètica "Corru" i per tant no afegeix estrictament res. Però el que tinc (dos moviments completes i deu esbossos) sona bonic. Es tracta de musicar dotze textos d'himnes anglosaxons, i de moment "How Seeet The Name Of Jesus Sounds" i "Nearer, My God, To Thee" tenen una forma que podria ser definitiva. No és que vulgui fer proselitisme, però sí que és cert que com a textos de certa vàlua artística m'han cridat. I també, admeto, agafar textos del domini públic em pot permetre definir ràpidament una obra, jo que sempre tinc tants problemes per a escriure lletres. Almenys, espero que arribi a un determinat públic a qui dec un concert de música bonica des del passat mes d'abril.

Quatre projectes, dels quals és el meu propòstit treure'n almenys dos ("1964" i "Himnes"), si es pot els quatre, al llarg d'aquest proper 2012. Esperem que tot vagi bé i no tingui més entrebancs.

Bé, ja és aquí. Ha trigat (del 2 al 15 hi van 13 dies) però és aquí. La caixa de "The SMiLE Sessions" és certament ambiciosa. 5 CDs, 2LPs i 2 singles contenint un muntatge de SMiLE en una forma escoltable més els punts àlgids de les sessions que s'han conservat (no totes, però sí moltes). Completen el pack un llibret de 60 pàgines més informatiu, un altre de 12 amb les fotos del llibret original que havia d'acompanyar SMiLE el 67, i un poster de la portada. Tot això en una caixa amb portada en 3D (aconseguida amb diferents plans de paper imprès). Un full separat al darrera de la caixa informa al comprador del contingut, i crec que es podia haver imprès a la caixa mateixa donat que l'informació que vé en una pàgina del llibret de 60 pàgines es refereix només als CDs i no és tan accessible. Almenys és un paper que conservaré.
El muntatge de SMiLE que ocupa bona part del disc 1 consta de 19 cançons, i està arranjat en tres suites a semblança de "Brian Wilson Presents SMiLE" (2004), tot i que amb alguna variant. Sentit en el marc del CD amb una continuitat que en mp3 no tenia, aquest muntatge guanya bastants punts. Se li pot criticar que hi ha algun moviment estrany: seguir el pla d'una obra ja acabada amb peces inconcluses no sempre sona gloriós. A més, hi ha tant afegits d'alguna sessió en una altra ("I'm in Great Shape", "Look") com alguna gravació no escessivament posterior (l'estrofa de "Cabinessence" cantada pel Carl Wilson el '68, el final de "Surf's Up" cantat pel grup el '71 amb dos versos de Jack Rieley), posats aquí per a donar més sensació de disc acabat del que realment és. També és cert que els discos pirates (Vigotone, Sea of Tunes) ens han acostumat a certs muntatges de les cançons que "semblen" més coherents que els aquí presentats. Finalment, hi ha algun tros amb reverb afegida (penso sobretot en el "2on moviment" de "Surf's Up" i en el cant "aquàtic" de "Love to Say Da Da"). Però el cert és que, com llegirem en el llibret, els productors Alan Boyd i Mark Linett van parar micos per a trobar els fragments correctes enmig de 75 bobines de cinta magnetofònica. I la part bona és poder sentir els fragments originals en una forma de disc prou coherent (si bé en mono).
Acaben el disc 1 (idèntic al de la caixeta de 2 CDs que es mantindrà com a edició regular d'aquest material) uns bonus tracks semblants als d'altres caixes retrospectives dels Beach Boys. A les cançons no incloses a SMiLE ("You're Welcome" i "He Gives Speeches") s'hi afegeixen muntatges estéreo de "Heroes and Villains" i seccions inusades d'aquesta cançó, un muntatge de cors de diferents cançons de SMiLE, un gag d'entre els molts que va gravar el Brian Wilson durant les sessions, i una demo no coneguda d'en Brian cantant "Surf's Up" en un piano desafinat, el que hauria pogut ser "Surf's Up" si s'hagués inclòs a "Smiley Smile".
Però el que realment motiva a SMiLEòfils com qui escriu són els CDs 2 a 5, contenint la millor anàlisi que s'hagi fet mai d'aquelles sessions. Són sessions encapsulades (fins i tot així, cada CD dura 79 minuts i escaig) però suficients per a entendre com treballava en Brian, i hi ha sessions no recollides en pirates, el qual vol dir que hi ha sorpreses. D'entre els discos, els més importants són el 2 (quasi íntegrament dedicat a "Heroes & Villains", i que demostra que moltes cançons del projecte es van originar com a segments inusats d'aquest tema -"Mrs. O'Leary's Cow", "Barnyard" o "Vega-Tables"-) i el 6 (dedicat en exclusiva a "Good Vibrations", potser una mica reiteratiu). Sorpreses: sentir la base 1 de "Wonderful" sense ralentitzar, sentir "Intro (Early Version)" que és com una primera versió de "Cow", sentir "Da Da" amb piano elèctric o en l'última sessió de tot el projecte... I també els bonus del disc 5, entre ells la inacabada (i magnificent) "Tune X" del Carl Wilson. "Three Blind Mice", en canvi, és una sessió prou interessant del '65 que sembla haver-se inclòs aquí perquè durant molt temps els pirates la van prendre per un fragment de SMiLE. I el que valia la pena rescatar però que no serà gaire escoltat és "Teeter Tooter Love", una de tres cançons molt senzilles cantades pel fotògraf de les sessions, Jasper Dailey (admetem-ho, dir que no té una gran veu és un eufemisme). Amb tot, un breu fragment s'ha de trobar a una altra banda: una versió ràpida, enèrgica i bàsica de "With Me Tonight" que va ser publica fa deu anys al doble CD "Hawthorne, CA, Birthplace of a Musical Legacy ". Potser es va gravar després de maig de 1967? El cert és que aquí hi ha dues versions de "Cool, Cool Water" posteriors a l'acabament de SMiLE. Possible resposta a l'interrogant: espai. Als CDs ja no hi cap ni una agulla. Ah, i està confirmat que el foc que se sent a "Cow" és autèntic, fet a dins de la cabina de gravació i enregistrat com tots els altres efectes del disc: tot autèntic.
Els vinils repeteixen material dels CDs... en les cares 1 a 3 dels LPs. Són les tres suites separades. Tinc pendent sentir les remescles en estéreo de cançons del disc que poblen la cara 4. I els 2 singles. Mentre no tingui accés a un plat de disc això queda pendent. Sorry.
Per acabar, el llibret de 60 pàgines. Els ha costat omplir-lo. Comença parlant en Brian, en un escrit molt articulat pels seus estàndards. Segueix un text de Tom Nolan on s'aludeix a les lletres de Van Dyke Parks (cridaner: per què no s'ha inclòs algun text escrit per ell i en canvi més endavant hi ha textos que no aporten res i sí que s'hi han inclòs?). Segueixen els altres Beach Boys (en Mike es contradiu una mica, si se sap llegir el seu text entre línies). Del Carl i del Dennis se n'han escollit breus declaracions fetes en vida. Segueix "Brian sobre els Beach Boys", on el Brian ensabona de valent a la resta de membres del grup en unes declaracions fetes ca. 1966. Peter Reum ens fa una mica d'història del disc (no aporta novetats però pot anar bé per a qui es compri la caixa a cegues).
La Sessionografia és un dels punts àlgids del llibret, amb informació actualitzada i exhaustiva que revela el que alguns ja sospitàvem: alguna cinta ha desaparegut. Després, un "timeline" fet per Domenic Priore. Les lletres junt amb les 20 il:lustracions originals de Frank Holmes i un breu escrit d'en Frank (això no podia faltar! Si no, seria com sentir "Desserts" de Varèse sense les cintes de música concreta pel mig), i són dibuixos de vàlua on el seu autor il·lustra les cançons sense fer el més obvi (certament són intrigants).
"Anècdotes" és això, anècdotes relatades per "insiders", des de la sessió de fotos a l'aeroport de Los Angeles fins a un partit de bàsquet que no aporta gran cosa. Ja he dit que aquest llibret ha costat d'omplir. El més substancial d'aquesta secció és un "diàleg" a tres bandes entre Michael Vosse, David Anderle i Danny Hutton on s'arriba a comparar a SMiLE amb el període cubista de Picasso (una cosa no tan exagerada, un cop es coneix la música).
Les notes dels productors són l'altra part substancial del llibret, on s'exposa l'enorme dificultat de compilar un disc que en la seva època no va arribar a existir més que en fragments escampats en diverses cintes. Es conclou que si amb la potent tecnologia digital de 2011 ha costat déu i ajuda arribar fins aquí, arribar a muntar les cançons tallant i empalmant cinta era pràcticament un impossible el 1967: recordar què hi ha a cada cinta, trobar la presa correcta, que l'editatge no soni com un error... Els productors (i en Carl Wilson) ho han comparat a muntar una pel·lícula. Deu haver estat marejador.
Finalment, un altre escrit de Domenic Priore ens posa l'àlbum en el contexte de 1966, i bàsicament celebra l'àlbum.
Tot això, per un preu de 149,99 €. En general crec que ha valgut la pena. I si no m'agrada el muntatge dels productors, aquí hi ha prou material com per a compilar-me jo una mescla. SMiLE és l'àlbum obert per excel·lència. Una aventura inacabable.

Lluís Paloma Sánchez, 22-11-2011.