El «Horns» ha estat acabat i ja és a Spotify i tot. Ha estat fer els deures. Quan em pensava que ja havia acabat amb el meu estil de sempre, em vaig adonar que encara hi havia per refer el «Horns» original, que no era més que demos i inacabats donats per bons el 2021: no ho podia deixar així. Però ha estat una pedra a la sabata, i ha estat avorridot de fer. De fet, nou dels quinze temes van ser enregistrats mecànicament entre el divendres 20 i el dimarts 24 de setembre de 2024: impaciència per esbandir una nosa. El resultat és infinitament superior al «Horns» original i se situa a la mitjana de la meva obra. Però tinc la sensació que el disc anterior, el «Silence», és un disc superior al «Horns», encara que el «Silence» sigui també un disc fosquíssim i ple de males vibracions: entre nosaltres, quin estiu el d’aquest any. Admeto que no he tornat a escoltar cap dels dos discos des que els vaig pujar a internet. El «Horns», per no resultar-me interessant. El «Silence», perquè necessito estar en un ànim de presentar batalla. Els drets jurídics de qualsevol persona han de ser inalienables. En tot cas, hi ha un disc a mig, força tradicional i al que no acabo de trobar com donar-li una mica de personalitat pròpia. Clarament necessito un descans, i amb aquest projecte no penso córrer.
*****
ERC ha abandonat l’equip municipal. Primera bona decisió que prenen en molts anys. No ha estat prou per a fer caure la coalició de govern a l’ajuntament de Terrassa, però és bo que aquesta coalició ja no tingui majoria. La veritat és que maig de 2027 encara queda massa lluny i comença a haver-hi força gent demanant el canvi. Un canvi totalment necessari.
(Aprofito per a agrair a Barcelona pel Canvi tot l’esforç esmerçat per a que als supermercats se’ns retorni la quantitat exacta: podem confiar en el canvi.)
*****
Quasi un quart de segle després, segueixo buscant i necessitant una casa per a mi. No em pensava que arribaria a ser impossible d’una manera legal, i diria que al final no em quedarà més que esperar que la bombolla immobiliària esclati aviat: els polítics en parlen molt però no mouen un dit, i pel que puc pagar només trobo terceres guerres mundials. Uns pocs grans inversors s’han flipat, i el resultat és una catàstrofe. Encara hauré d’acabar ocupant. Sense pis no em quedo, i tinc molt clar que de tot plegat no en tinc cap culpa. Però molta gent la té, i cap d’ells no ha rendit comptes davant de la Justícia.
Impossible confiar en els polítics.
*****
Ja estan parlant que ha començat la Tercera Guerra Mundial. M’ho crec.
******
M’he adonat que d’incel he passat a MGTOW (Men Going Their Own Way) sense compartir quasi cap de les conviccions dels MGTOW nord-americans. No crec que hi hagi res d’inherentment dolent en el feminisme com a tal. Però ja fa algun temps que ni tan sols busco, realment vull sortir de la societat, m’encantaria que s’abolís el matrimoni com a document legal, i l’únic record que tinc d’elles és el seu rebuig motivat només des del seu ego. De manera que, amb la confiança destruïda, millor seguir el meu camí i viure una vida discreta, igualitària i sense fer mal a ningú. Igualment, del Lluís solidari i entusiasta de 2018 ja no en queda sinó un Lluís ressentit, desconfiat i ple de mala bava: ja no cal ni intentar-ho, i és bo que jo mateix en sigui conscient. (Apart, som en una societat completament grillada, tan elles com ells: governs desastrosos donen lloc a societats desastroses.)
*****
I ara, una mica d’humor negre marca de la casa:
Ingredients per a una bona festa:
Música
Refrescos
Glaçons
Pica-pica
Kalashnikov
*****
Elon Musk em comença a recordar a Elizabeth Holmes, l’empresària fundadora de Theranos. Uff...
*****
He descobert que la lletra de «Missing» de William Michael Morris (autors: Andrew M. Dorff, Josh Kear, Mark Irwin) em defineix a la perfecció: ganes de desaparèixer per una temporada i anar a llocs on no em conegui ningú. Apagar el món i viure lliure i tranquil. Sóc fan d’aquesta cançó.
Mentre, l’Albert dels antics Visitants m’ha descobert a Gretchen Wilson, una molt bona cantant country. Gràcies infinites. Diria que comença temporada country als meus auriculars.
*****
Durant la Festa Major de Terrassa 2019 vaig aconseguir estiuejar a Tarragona. No he tingut cap possibilitat de fer-ho des d’aleshores. Noto que ho necessito.
Necessito la llibertat.
*****
Cada cop em qüestiono més el concepte d’obra única original, preferint amb molt el concepte de master, de còpia mestra a partir de la qual se’n podran fer moltes més. I això, tant per preu com per la possibilitat de difusió. Per exemple, en música, res més democràtic que un enregistrament, a la vegada que res més elitista que un concert. (A més, un concert és un munt d’esforç que es dissoldrà a l’aire, pel que no li veig la punta.) Com vaig escriure en algun lloc fa setmanes:
«Ho enllaço amb dues coses: 1) l’obsessió que han agafat els activistes mediambientals de llançar sopa o quètxup a grans quadres, el que sens dubte desincentiva la creació de nous grans quadres perquè al final serà feina inútil; 2) el fet que, amb l’aparició de formes mecàniques i després digitals d’art (pensem en tota la industria de la música, per exemple), entren en joc els conceptes de màster (la còpia mestra a partir de la qual es fan totes les demés còpies) i de reproduibilitat (per exemple, tothom pot tenir un Taylor Swift o un Franz Kafka per pocs diners), el que fa innecessari el concepte d’original. De fet, l’art conceptual es basa en la idea, detallada en un document amb les instruccions per a realitzar-la. I és precisament la idea la que ha de ser original… però sense la necessitat d’una materialització única. Amb tot això, quin sentit té la cerca, econòmicament costosíssima, d’un objecte únic? Com a molt, una forma de luxe i d’inversió. I això és el mateix que dir que no té sentit.»
(Si de cas, el que sí que cal és replantejar les industries culturals, i així eliminar per sempre el senyor en un despatx que et diu que no. Avui en dia, publicar digitalment és facilíssim, però encara hi ha uns quants senyors barrant el pas a la difusió de tot allò que no els agradi, i això és una catàstrofe.)
