Tant el «Side 1 Stereo» definitiu com el «Chicago» son ja merescudament a Spotify. El «Nukes, Baby!» és complet i pujat a Routenote, superant de sobres la debilitat de les seves versions anteriors: estic content. Em falta enregistrar el «Horns in the U.S.A.»: disc de fer els deures i tancar estil, però igual provo de venjar-me’n inflant-lo, prometo «development hell» perquè em dóna la gana. I, en reserva, quedarien alguns sobrants (i algun pendent) per a un possible primer àlbum de nova fase «tranquil», «Duncan Drawings» (sí, ja no serien descartats, sinó començar a buscar... i a divertir-me).
Fora de l’estudi, tinc tres possibles obres per a fer: 1) la peça de cor i orgue, aquesta la faig segur; 2) un possible quartet de corda, pel que tinc tot de petites demos; i 3) una òpera de baix pressupost i fàcil muntatge, amb tema a triar, però Liz Truss em podria donar suc per a un llibret una mica satíric. Llavors les bases les enregistraria al meu estudi, amb només les veus en directe, interpretant davant d’una escenografia quasi buida, tot ben econòmic. Toca documentar-me...
*****
En la seva versió definitiva, el «Nukes, Baby!» ha assolit l’objectiu: conté nou de les deu cançons que tenia a l’anterior versió, de les quals quatre estan reformades en major o menor grau, més set cançons noves basades en apunts molt antics, en tota una operació de neteja.
1) Hill Street Blues: amb el seu saxo d’avantguarda jazz, aquí teniu pura potència per a començar l’àlbum.
2) El Twist del Falciot: reformada, és un mur de so típic meu, força enèrgic.
3) El Bocadillo Es Una TV: la filla potent i fosca de «Bava al BBVA» (del «Que em sents, explosió?»). Psicodèlia i Velvet Underground a parts iguals.
4) South West Norfolk (5:30 AM): Primer dels temes nous. Suau, i amb tota una atmosfera creada mitjançant poliacords tonals. En això, és una filla d’«Audició a Ekeberg» (del «Matinada»).
5) Hooper P al País dels Organigrames: reformada. És el tema més discret, però no crec que sigui pas dolent, i s’integra prou bé en un àlbum potent per disseny.
6) Maybe I’m a Maze: segon tema nou, també suau. En això estic tenint una tímida evolució, que espero que serà més potent en el futur.
7) L’Any de l’Antivirus: tema antic, potser amb una mica de reforma.
8) Stratocruisers over Melbourne: tema reformadíssim. Tant, que es pot parlar de transformació: originalment no tenia aquesta força. Fins i tot li he modificat el títol: d’uns avions anònims he passat a una colla de Boeing Stratocruisers amb forta personalitat.
9) Les 24 Hores de Le Peus: tema recent, però no nou, fet en unes condicions tècniques extremes. N’he après.
10) Mr. 1961: tercer tema nou, de sonoritat cristalina, mirant de no repetir del tot la fórmula. A Terrassa hi ha una botiga de roba anomenada «Señor» que durant molts anys es va dir «Señor 1961», suposo que per l’any de fundació. Però van escurçar el nom, potser pensant que era confús, i en la meva opinió el resultat perdia tota la gràcia. I, per a no entrar en temes publicitaris, vaig posar el títol en anglès. Tan de bo pugui fer col·lecció d’idiomes al meu cançoner.
11) Goldengate & Silver Lyrium: quart tema nou, el més mur de so d’entre ells, i amb una pista de tambor baix que es pot detectar amb uns bons auriculars. Definitivament me n’estic sortint amb el tema greus.
12) Morning Boom: cinquè tema nou, de nou suau, una mica Seixantes, basat en una part d’orgue per a la que no faig servir el «patch» que hi feia servir sempre. Cal renovar-se.
13) Oidà l’Oïda!: tema antic, potent, del millor que ja existia per a aquest projecte.
14) I Need Glue: tema antic compost de cinc cançons juntes en successió. El tema més antic aquí.
15) Overcrowding 160 Miles North: sisè tema nou, existia només en una demo com a bossa nova. L’he transformat per a aquest disc. El bombo sintètic li dóna potència.
16) Burgeoning Submarines: setè tema nou. Idea totalment nova sorgida al final de les sessions per a aquest disc. És un «tema de riff», Seixantes en concepte, i molt potent. Un potencial «single». El títol s’entendrà si el traduïu al castellà.
*****
El projectat nou «Duncan Drawings», un cop superada la seva etapa com a àlbum de rareses, passarà a ser una cosa molt atmosfèrica i amb certa intenció experimental. Com a carpeta, té tot de petits esbossos més sis pistes que ja son cançons entre l’acabat i l’inacabat. Antic, però fet ja d’entrada amb l’ànim de temptejar nous estils. Trenta minuts, de moment, de música que necessita de feina però que «ja sona com un disc», si bé de moment només n’és la proposta. És una mica com sentir certes maquetes de R.E.M. entre 1996 i 2001. O com el que deuríem sentir en un hipotètic «box set» de Radiohead de primeres mescles de les sessions de «Kid A/Amnesiac». Quan m’hi posi, vindrà la part difícil, i necessitaré tenir-ho tot connectat en un lloc tranquil, amb temps per endavant. Començar el segon acte de la meva carrera com a compositor/productor/enginyer de gravació.
I una part d’aquest segon acte ha de ser almenys un disc encara més extrem que el «Shut Down, Vol. 3». Necessito arribar a un punt on ja no hi hagi fronteres.
*****
Acabo apuntant dos projectes de versions per a un futur més estable. Un és agafar la majoria de les bases que vaig enregistrar per a un amic meu cantant que no les va acabar fent servir, i en uns pocs casos gravar-los jo una veu solista en anglès (algunes funcionen molt més bé com a instrumentals). Son bases que en la seva majoria van consistir a disparar MIDIs que tenia baixats d’internet, i per tant no soc l’únic arranjador, amb el tema que no sé qui va fer cada MIDI. Algun dels MIDIs sí que és meu o almenys conté força input meu. Llavors, l’elecció de sons sintetitzats sí que és meva, i es nota el meu gust per sonar ple i potent. Confio que posar els resultats individuals a Youtube (al meu compte alternatiu) m’atregui alguns oients. Tractaré d’incloure, refetes, certes antigues versions dins del projecte. No podria ser un àlbum... però en tindria l’aire.
L’altre projecte de versions està per començar, és per a un any d’aquests, i el difondria en un sol vídeo a Youtube: versionar sencer l’àlbum «Around the Sun» de R.E.M. L’original no està enregistrat correctament i té molt mala fama entre els seguidors del grup (jo també en soc seguidor). Però em crec a Peter Buck quan diu que tenien unes maquetes fantàstiques però que tot va començar a fallar quan van arribar a l’estudi i van enregistrar les bases massa lentes (en un d’aquells casos de grup que ni es parla i que es perd en discussions durant mesos: R.E.M. van entregar després dos bons àlbums i es van dissoldre, sàviament). Clar, fa molts anys que vull reivindicar aquest àlbum, amb defectes i tot: hi ha un gran àlbum dins d’«Around the Sun». M’agradarà fer l’experiment... quan a la fi trobi el lloc on fer-ho.
