All the way to Reno

 

(Un matí)

He dut al Farràs la meva Epiphone Dot Studio per a reformes serioses. Té pastilles molt bones que li vaig fer posar fa anys, però mai les he pogudes fer sonar com toca perquè falla algun altres component, sigui algun condensador, siguin els potenciòmetres, que segueixen essent de sèrie. Però també hi vull fer posar marcadors al diapasó: hi he posat adhesius grocs i de moment m’oriento, però no és gens professional, i és una feina que Epiphone hauria d’haver fet en el seu moment.

(El mateix vespre)

El Cristóbal del Farràs és un geni. La mateixa guitarra, només un repàs i cordes noves, i de sobte tinc una guitarra genial. I amb marcadors al diapasó. Llesta per a ser emprada amb Visitants.

*****

Vaig dur l’Austin APB200 a la botiga. He canviat una mica de plans: no compraria un màstil Fender Precision per massa car. Faré polir trasts i que no tallin. De moment no podria anar a per la pastilla (una Seymour Duncan SPB-1 Vintage), però almenys jo tindria una mica més de moral en poder tocar un baix que estèticament m’agrada i que a la llarga podria ser un Fender Precision molt més barat i sense Fender enlloc.

Amb aquesta tongada hauria resolt la Epi Dot, el màstil de l’Austin AJB300, potser el màstil de l’APB200, i dos dels tres pendents amb la Starcaster. La següent etapa serien pastilles: la SPB-1, i les Filtertrons per a la Gretsch. Amb temps, aniria veient què puc fer amb les pastilles de la Starcaster, dons les CuNiFe són inassequibles. No semblo tenir opcions...

El baix Höfner Ignition necessita unes clavilles decents més una Seymour Duncan SM-1 Neck i una SM-3 Bridge. Com el baix que em vaig haver de vendre. Però això ja serà l’any que ve.

Em quedarà una revisió per fer: la Rick de 12. Funciona bé, se li han de canviar les cordes (que tinc), ajustar molt poc el quintatge, i fins aquí puc fer-ho jo. Però, sense haver-la tractat mai malament, l’acabat està ple de llepasses i sembla que hi hagi jugat a futbol. No la puc fer servir així amb Visitants. Durant la tardor toca dur-la al Cristóbal...

Tot m’ho aniré pagant sense tocar el banc. Vénen mesos molt ambiciosos.

*****

Buscant per internet he sabut de l’existència del baix Yamaha Broadband 234, que sona a Precision per relativament poc preu. Si les coses se sabien amb temps...

I he decidit que un dia buscaré de segona mà una Epiphone Wildkat Antique Natural com la que em vaig haver de vendre el 2019. La vull tornar a tenir. Per dignitat.

*****

He estat fent CDs per a una amiga. Dos són recopilatoris de cançons dels Seixanta, un de suau i l’altre amb Mur de So. I el tercer ha estat l’àlbum de Robin Ward «Wonderful Summer» de 1963, afegint-li dos bonus. Una tarda de feina, però també me n’he fet còpies per a mi. Bona feina, i CDs interessants.

*****

He acabat a la fi el meu primer poemari. Trigarà a veure la llum, per raons no relacionades amb la seva qualitat. No dic que sigui espectacular, però sens dubte està prou bé per a ser un primer poemari publicable, i ara que ho penso, a la llarga podria fer un doble volum amb ell i el meu primer poemari de 2001: els inicis. Dic que ara és un poemari perquè tal com va quedar el 2014 era un desastre. Tinc una espina, això sí: crear un poema amb rima i mètrica, a la manera tradicional. Sempre he fallat per aquesta banda. Bé, almenys he conclòs alguna cosa aquest agost. La resta ho tinc tot parat.

I m’he adonat que, arribat el moment, em surt un primer volum ajuntant aquest poemari amb el meu primer de 2001 i uns pocs poemes miscel·lanis. Quasi el tinc compilat. Falta un darrer toc... i esperar el moment adequat.

*****

Tinc parat el nou disc. I no he escrit el llibre de teoria musical. No ha estat un bon agost. De vacances, res. He demanat un mes d’excedència del programa de ràdio per a, almenys, no anar tan sota pressió durant el setembre. Però em fan falta unes vacances.

Eurobeat

 

Tinc a mig fer un àlbum sorpresiu. La idea era buscar com fer un nou «Automatic Day». En canvi, vaig camí de fer el primer àlbum meu que mostra que per a mi el segle XXI existeix: experimental, electrònic i sense precedents en la meva obra. Hi faig servir sintetitzadors i MIDI, però no hi ha ni murs de so, ni balades boniques, ni rhythm’n’blues amb cordes, ni acords de jazz. Admeto que m’ha agafat per sorpresa. Incomplets, tinc ja trenta minuts de música, tots bons. Però se suposava que ara estaria escrivint un llibre de teoria musical.

Sí tinc a mig reformar el poemari de 2014. El que en tinc és ara molt millor, em falta una part. Però em pregunto si alguna vegada podré fer alguna cosa que pugui ser considerada poesia. De moment, tinc una extensió del meu treball, força discutit, com a lletrista. Admeto certa inseguretat.

*****

Tinc la Starcaster i l’Austin AJB300 a arreglar. De moment no canvio pastilles a la Starcaster per tema de costos. En teoria, a finals de mes em retornaran com a instruments tocables, i si em saben resoldre el tema dels trasts, l’AJB300 és un gran baix.

El següent pas seria comprar i fer instal·lar les Filtertrons a la Gretsch G5122 Electromatic. Per la resta és una guitarra genial que em fa celebrar el dia que vaig canviar la Hagström per ella. Però les pastilles Greasebucket són una decepció.

Com ho són les pastilles de sèrie de la Starcaster. He escrit fins i tot a Fender demanant consell, les CuNiFe són massa cares per a mi i amb unes humbuckers típiques jo seria feliç, però hi ha el problema del tamany. Les Starcaster Affinity no tenen aquest problema. Tan de bo m’ho hagués imaginat abans.

Si em fallen les Filtertron, voldria fer-li fer una revisió a la Epiphone Dot Studio. Dos punts: sona molt fosca malgrat tenir unes Seth Lovers que en altres guitarres em sonen genials, jo diria que s’han de modificar o bé els condensadors o bé els potenciòmetres; i també voldria fer-li posar marcadors al diapasó, no en duu de sèrie i de moment tiro amb uns adhesius grocs, però no és seriós.

Estaré temps enumerant passos a fer. Haver-me hagut de vendre instruments m’ha deixat amb tot de feines encara per fer, quan el juliol de 2019 només em faltava pagar la Telecaster i ho havia de poder fer sense problemes. És indignant.

Com a guitarra pendent, l’Epiphone Wildkat, que buscaria sempre de segona mà. Potser en algun moment la Harley Benton HB35, sempre en determinats acabats i si la trobo molt barata de segona mà. És una via que no havia explorat abans i crec que valdrà la pena. Sempre, preus molt baixos.

*****

Abandono tant el Roland JD-08 com el Warm Audio Bus Comp. Massa diners per a no tantes novetats. I he trobat VST del bus compressor SSL, que estic fent servir a les actuals sessions. Junt amb els WA76 reals, tot sigui dit. De moment, el Tubecore descansa.

*****

He escoltat en mp3 l’«Innerspeaker» (2010) de Tame Impala. Rotllo Temples. Tots dos molt bons grups. He tingut una grata sorpresa. És bo tenir moments per a descobrir nova música. Sobretot amb bons amics fent-me recomanacions.

I he escoltat per segona vegada «The Terror», un interessantíssim disc de The Flaming Lips, força diferent d’allò a què ens tenien acostumats, sense deixar de ser ells. El tinc en CD, i content de tenir-lo. (També he escoltat «Clouds Taste Metallic», bo, però en un estat rarefactat on The Flaming Lips eren encara una banda de rock amb avisos del que vindria després però sense fer el pas.)

També he recuperat a Chet Atkins i a Dire Straits.

I, en clau catalana, no sóc l’únic a pensar que Nisei haurien de tornar.

Mentre, un motiu per a no anar a la festa escolar de l’ANC seran les actuacions «musicals». Especialment la de Lildami. Al final aniré al Parlament, a veure què hi ha, i esperant que no hi hagi ball de bastons. Han canviat tant, els Mossos...

*****

No entraré en detalls, però tinc un agost mogudet. No són vacances. I estic pensant en mirar de passar tot l’agost de 2023 en una habitació d’hotel a pensió completa on m’ho pugui pagar. Manera de tenir un mes per a mi. I per a llegir i escriure, que em va fent falta.

Tot i que aquest 2022 tinc prou afers crucials com per a mantenir-me ocupat. Entre ells, resoldre on viure. Si me n’arribés a sortir, seria lluny de Terrassa, on els preus són prohibitius. Espero que a Terrassa no es vengui mai més un pis. Igualment Terrassa comença a semblar el Bronx.

Baby I’m so Sure of the Money

 

M’he venut l’ampli Roland Blues Hot! Tube i un pedal Boss per a baix. Tinc els diners per a una taula de mescles mítica...

*****

Un nou llit arribarà al setembre, i fa falta. Queden pendents unes estanteries metàl·liques per a llibres, de moment vull refer-me una mica i hi ha temes prou importants en marxa. Només puc dir que si un any trobo manera de fer-me amb un habitatge molt barat, serà fora de Terrassa, probablement molt lluny. Els preus ho dicten.

*****

Tinc la Starcaster a arreglar, de moment dos detalls molt bàsics. Les Wide Range no poden ser ara mateix, per cares. Temps al temps.

*****

És un mes d’agost que no semblaran vacances. La gent no sap parar. L’any que ve m’agradaria passar l’agost fora, el que equivaldria a reservar-me un temps per a mi.

No he començat a escriure el llibre. Hauré de demanar excedències.

*****

Al baix Austin APB200 m’agradaria fer-li canvis molt ambiciosos: una pastilla Fender Precision ‘62 (en uns mesos la veig possible) i un màstil Fender d’auró (força més car). Seria convertir un instrument econòmic en un de gamma mitjana. El canvi de màstil es justifica perquè l’original és força desastre, i també perquè una partscaster amb «Fender» al claviller imposarà molt més respecte que una Austin. En el fons, l’Austin AJB300 també falla en aquest punt, però trobar un màstil Jazz Bass tipus 1975 en auró, amb «binding» i amb marcadors rectangulars no serà tasca fàcil, segurament li hagi de fer trobar el punt al que hi ha ara. Però, tornant a l’APB200, el canvi està plenament justificat i continuaria donant-me un «Precision» força proper a un d’americà per un preu no excessiu. Falta trobar uns 350€...

*****

Un canvi de clavilles és tot el que li caldria a la Harley Benton CST-24 P90, prou bona per demés, sobretot pel seu preu. Vaig fer una bona compra.

Espero que fer posar Filtertrons a la Gretsch no serà molt difícil.

Mentre, al baix Höfner li faria canviar les clavilles, i aquest cop optaria per posar-li pastilles originals Höfner «tipus 1963». Segurament això ja quedi per a 2023. És anar restaurant la col·lecció a com era el 29 de setembre de 2019. Una Epiphone Wildkat pinta difícil, i segurament la buscaria de segona mà.

Per a una guitarra «tipus 335» optaré per una de barata, entre una Harley Benton HB-35 negra i una Hartwood Revival negra. Tinc feina per davant i m’agradaria tenir ingressos normals.

*****

Un cop tingui taula de mescles, a l’estudi només m’hi faltarà un Warm Audio Bus-Comp (tipus SSL, vull tenir els quatre compressors clàssics i ja en tinc tres, tots clònics) i un mòdul sintetitzador Roland JD-08 per a sons una mica diferents (això darrer ja és perfeccionisme i segurament no arribi a temps).

Un any potser torni a anar a un Vox AC-15C1, però per a això caldrà que tingui prou espai com per a poder-lo fer servir amb normalitat. De moment, un metre quadrat més es deixa notar.

*****

Una guitarra que em va faltar comprar és la Fender Meteora, un gran disseny. Entre nosaltres, estic esperant a que un any n’arribi a sortir una versió Squier, doncs per a mi és més recolzar un disseny valent que no pas necessitar una guitarra molt potent. Per tant, de moment espero i prefereixo resoldre altres temes.