Tenerife, 12 a 19 de gener de 2016

Dimarts vam arribar a l'aeroport de Los Rodeos, autocar, i arribar a l'hotel concordia playa. Habitació comfortable. Per omplir una hora lliure, vam fer una breu sortida per a comprar-me unes xancles del 44 (sí, el 1944 feien xancles) i un banyador. Sopar i a mimí.

Dimecres, la típica reunió sobre sortides. Després vam sortir a passejar... i vaig acabar el dia amb càmera rèflex nova. Localitzar l'estació d'autobusos (un carrer), sopar, i assistir a l'interessant espectacle "Pieles - canto al trabajo": música tradicional de Tenerife, molt ben arranjada i tocada, junt amb una posada en escena molt cuidada i amb vestuari i tot. En guardaré sempre molt bon record.

Dijous al matí vam anar a Santa Cruz. L'auditori del Calatrava era maco i el mercat de la "Vírgen de África" tenía cert sabor, però la resta era lleig. Fa la pinta que fa 60 anys Santa Cruz era molt bonic, però pel mig hi va haver els anys 1970 i el resultat va ser luctuós. A l'arquitecte en qüestió l'haurien d'haver fotut a la presó. De fet, l'edifici més bonic de la resta era El Corte Inglés, i amb això ho dic tot. Em sap greu pels que hi viuen, això sí.

Divendres, La Laguna va resultar força millor, malgrat ser al costat mateix de Santa Cruz. A la tarda, descans.

Dissabte matí, infructuós intent de banyar-me a la piscina. Estava al zero absolut menys unes dècimes. I no hi havia cap piscina climatitzada a tot Puerto de la Cruz. Saudade. Vam invertir el matí a llegir, i a la tarda, passeig.

Diumenge matí també ho teníem lliure, i vam anar una estona a la platja del costat de l'hotel... on vam veure un munt de gent fent parapent, una visió espectacular. A la tarda, sortida organitzada al Teide (+ museu de l'Aloe Vera: van molt a la pela del turista). I a la nit, astronomia al parc del Teide, a ull nu. Un gran moment.

Dilluns matí, visita a una plantació de plàtans, i a Garachico, a la casa de los balcones, vaig comprar un timple. A la tarda, un darrer passeig per Puerto de la Cruz. Vam visitar una galeria d'art, on no ens vam quedar un quadre. Finalment, un refresc en un bar i cap a l'hotel.

I dimarts, tornar. En conjunt, un bon viatge, amb només dos punts negres: Santa Cruz, i el menjar (en general algú els hauria d'ensenyar a fregir pollastre, entre d'altres coses). Una illa molt, molt interessant.

*****

M'he passat els darrers dies gravant decentment tot de inacabats que tenia, de cara a un "Duncan Drawings III". Només em falta gravar bé "Oda"... però no tinc clar que hagi de treure res de moment, molt del material disponible és fluixot. Diguem que hauré fet arxivística i que tinc acabades i en una sola carpeta les poques gravacions que em faltava polir i gravar. Me'n faré un CD, però per la resta es tracta d'un repositori d'idees i de gravacions. No puc fer-ne pagar un preu.

Sobre el "Requiem", diguem que faré dos intents: a) veus tractades electrònicament; 2) uns simples strings. I el que quedi millor va a missa (hu, hu...).

*****

I ja tinc el "Todxs vosotrxs", el llibre del José Luís Algar. Només l'he pogut fullejar, però les il·lustracions ja us dic que són "top nocht".

All The Right Friends

Mentre no trobo temps per narrar amb tot luxe de detalls el meu viatge a Tenerife (ho sento, no hi va haver escenes eròtiques), faig una entrada sobre les novetats.

*****

Espanya és un estat de la Senyoreta Pepis. Dinamarca s'hi comença a acostar amb la seva nova llei d'estrangeria. Europa és cada cop més lamentable. I wanna cry...

*****

Després d'una aferrissada lluita amb les metadades, la meva obra a interbrut tindrà un convenient rentat de cara, amb tres àlbums nous i les dades correctes als existents. Els ja aprovats són:

Corrupció Automobilística A Liechtenstein

Alt Bee's Rage

Duncan Drawings

Duncan Drawings II

1964

Santuari

Mentre, hi ha hagut diferents graus de feina amb dos clàssics meus + els dos discos junt amb Tired Hippo, dels que espero que es podran buscar en una sola cerca:

Feina 2.0 (una evolució)

Himnes

petit complot (+TH)

Lonely Watcher Of The Skies (+TH)

Del "Feina 2.0", dos canvis: "La crucifixió dels Beatles" n'ha estat eliminada definitivament (ja tornarà a emergir, però amb una lletra que no estigmatitzi), i "George Harrison" passa a titular-se "We Can't It Out" per petició expressa de la web (podria interpretar-se com intentar sortir a les cerques dels Beatles). I diria que seran la darrera paraula sobre aquest disc ja antic (2010).

I ja només falta que tot plegat vagi apareixent a serveis com Spotify, iTunes, Deezer...

*****

Fa dues nits ( nit del 25 al 26 gener de 2016) vaig animar-me a preparar uns midis del meu Requiem revisat (2014) i en 12 hores tenia totes les bases gravades, més una maqueta de demostració amb veus suggerides via VSTi. Sona megabé. Però hi havia un problema: necessitava quatre veus per a gravar les parts de cor, amb lletra en llatí. Una veu la podia gravar jo, la de baix, però les altres tres, incloent soprano i contralt, no. I gravar a cantants professionals implicava una despesa que jo no podia fer ara mateix. La idea bona a provar me l'ha suggerida el Dani del Sol aquest vespre passat: provar a processar la meva veu (pitch shifter, vocoder, formants...) per a poder-ho gravar tot jo, donant de passada un toc més experimental a la gravació. No sé com sortirà, però val la pena intentar-ho. L'única despesa a fer seria fer-me imprimir la partitura i fer-me-la enquadernar. 30€? Continua essent molt més barat que tot el procés d'assaigs i sessions amb cantants professionals. I si surt bé, en dos mesos obra major a disposició de tothom.

*****

Amb el que només faltaria acabar tot d'inacabats que tinc pul·lulant per l'ordinador. En sortirà un "Duncan Drawings III" instrumental? O no quallarà? Només ho sabré provant-ho. I també toca impulsar l'"Estratègies" i el "1980". Notícies aviat.

*****

I espero posar-me a escriure aviat, hi ha ganes de llibre... Segurament un recull de contes. Tot i que un llibre sobre teoria de la música mínimament científic també seria interessant. Una novel·la, només més endavant, quan ja no tingui tanta pressió al damunt.

I vull llegir. Costarà trobar temps i calma per fer-ho. Si no tingués una concentració i una memòria tan disperses...

*****

Casa, res. Almenys amb el préstec he fet el primer pas per a normalitzar la meva economia. Aquest any m'equiparé bé, i el 2017 em concentraria a pagar ràpidament el deute. I llavors, en lloc de Rick, tocaria estalviar per una entrada d'una casa. Els preus són insanament alts, espero que el 2018 ja hagin tancat totes les immobiliàries i tots puguem simplement entrar en una casa i convertir-la en la nostra llar, sense preus-obstacle pel mig. Com sempre hauria d'haver estat.

Comentari agre a una derrota

Començo l'any irat i frustrat al màxim. Jo també estic que trec foc pels queixals (i sí, sóc el drac de festa major). Així que no faré presoners, li pesi a qui li pesi.

Sí, per una banda el Sr. Mas ha demostrat un ego del copón: primer dir que ell aniria l'últim, que no li importaria cedir el pas a algú altre... anar el quart a la llista per Barcelona de Junts pel Sí... i de sobte només podia ser el Mas.

Però admetem-ho, JxS ha fet un esforç negociador enorme, tenint 62 diputats.

La CUP només en té 10, i mai no s'havia vist una criaturada així al Parlament, entre les files (suposadament) independentistes o almenys catalanistes. Aquí hi havia un procés d'independència en marxa, procés que recolzàvem uns dos milions de persones pel cap baix. I se n'ha anat a can pistracs per la decisió de 29 persones. Jo no en diria democràcia, no per res. Així, anem a eleccions i resolem la "falsa majoria". I decidim si pesa més l'ego d'Artur Mas o la criaturada de la CUP. En qualsevol cas, això és un desastre.

Sí, el Mas té un ego que se'l trepitja, però JxS no és només Mas, i tots els altres allà dins ja han entès que si cedien en el tema Mas, la CUP no s'aturaria allà, perquè del que es tractava era de fer descarrilar el procés en nom de no s'entén bé quina revolució. I dins d'Espanya, on sembla que romandrem, és impossible fer una revolució. Per tant, tot és molt frustrant. Jo mateix estic molt frustrat, perquè vaig votar a la CUP i no precisament per al que han fet. No els votaré mai més.

I el problema és realment greu: que el Mas cedeixi davant la CUP implica que no eliminem la variable CUP de la política del procés. I els que queden ara dirigint la CUP són els pitjors espècimens possibles, gent que no han dubtat en carregar-se les il·lusions de milions de persones tan sols pel seu gaudi personal. Què no faran contra un hipotètic successor de Mas si veuen que la tàctica els funciona? Sí, podem perdre unes noves eleccions al març. Però almenys podem aprofitar per a enviar a aquest personal a casa, on ja no puguin fer més mal.

El que vull és la independència, i amb jugades com la que ens ha fet la CUP, la independència ens la pintarem a l'oli. I sense independència no hi podrà haver revolució. Tingueu-ho tots ben clar. I no per dir-ho sóc menys d'esquerres.

Almenys, una dada de darrera hora: Antonio Baños, descontent amb la decisió presa, ha renunciat a l'acta de diputat i se'n va a casa. És un gest que arriba tard però que l'honora.