1)
"Potílica":
Només una
pregunta: què punyetes està passant???
*****
2) Afonia:
Només una
pregunta: què punyetes li està passant al meu coll??? Demà hem
d'anul·lar un concert amb Visitants precisament per afonia i "fora
de combat" general d'un servidor de vostès. I no m'agrada,
perquè em fa sentir responsable.
*****
2) Disc:
Desconcertat
per un disc que "he fet" en 50 hores. Quasi tot cançons
antigues, moltes d'elles de l'era Corru, regravades. Però no sé la
qualitat resultant, ni si caldrà més treball. La visió hi és,
però he deixat dormir una mica aquesta "cosa" perquè no
em vull fotre baix.
*****
3) Novel·la:
Una cosa
així com que, a classe d'escriptura, fa un mes els deures eren:
sinopsi, descripció d'un personatge, i graella de capítols del
nostre projecte literari individual. Fa dues setmanes, de matinada,
m'hi vaig posar purament per presentar alguna cosa. En dues hores,
tenia un argument força ben embastat. És el primer cop que em
passa. Encara no he pogut escriure ni una línia, però la intenció
hi és: una novel·la, i força convencional a més. Ara falta llegir
a d'altra gent, tinc una mica de bloqueig estilístic. Però tot i
així són titulars.
*****
4) Dibuixos:
Bàsicament
una sèrie d'edificis imaginaris realitzats amb perspectiva tècnica.
Vaig pel tercer. El segon m'agrada molt, una mena de Centre Mèdic en
més gran i suspès a l'aire. Estructura a llapis, entintat amb
bolígraf, i ombrejat amb grafit.
*****
5) Escoltes:
-Father John
Misty: descobert fa poc per indicació del Jordi Ibañez. S'ha de
reconèixer que trepitja fort. He escoltat molt la seva cançó "Fun
Times In Babylon". És el següent pas després de Jay Farrar.
Enorme. Ara he d'escoltar a Fleet Foxes...
-Bob Dylan
and The Band, The Basement Tapes Raw, The Bootleg Series Vol. 11. Una
sorpresa de darrera hora. Recomanabilíssim.
-Filipinki:
2CD Zlota kolekcja, Batumi Wlasny Świat.
Un recopilatori de Filipinki, aquest cop de dos CDs i amb
multinacional a darrera. Deixa sabors molt contrastats, agredolços.
Per la part bona, el segon CD deixa clar el potents que estaven
musicalment les Filipinki de maduresa, un període mai no prou ben
ponderat, i al primer hi ha Tarap-Tarap en la versió original junt
amb alguna altra sorpresa agradable. Però la compilació es deixa
alguns altres temes desatesos ("Wspomnieniami wrócimy do
szkoły", "Jęsli kochasz nie mow mi o tym") mentre
part del seu contingut quasi duplica el recopilatori de Polskie
Nagrania amb la portada del 1965 (només hi falten "Walc 65"
i la versió d'estudi d'"Ave Maria No Morro", superior a la
versió "televisiva" inclosa aquí i al doble CD "Archiwum
Polskiego Radia, Vol. 4"). Amb el que la meva col·lecció està
més completa, però no del tot. Hagués estat bona idea intentar no
solapar més que l'imprescindible, mirant de fer disponibles totes
les gravacions ja descatalogades fa anys.
Almenys el
llibre "Filipinki - To my!" va arribar. Efectivament, no
entenc un borrall, i estic per escriure a l'autor per si pot posar a
la venda el llibre en format electrònic, per a així poder-me
espavilar amb traductors electrònics i mirar de pescar alguna cosa.
El paper també té un tacte barat. Almenys les fotos són
excel·lents, i el CD és impressionant... excepte per la darrera
pista, també recollida al 2CD: "Puste slowa – Selen Club
Mix"... una cosa absurda consistent a samplejar pistes de veu de
Filipinki i muntar-les sobre una caixa de ritmes moderna, destruint
en l'intent qualsevol contingut melòdic que poguessin tenir les
gravacions. En fi, un desastre, només comparable al CD de Beach Boys
"Summer In Paradise". Ens ho podien haver estalviat.
*****
6) I sí,
qui sortia al spot de TV3 entre d'altra gent era menda. Va ser
divertit de fer. Com una ràpida visita a Ràdio Rubí. Venen temps interessants d'activisme...
5)
Gravacions? Una mica absurd tot plegat. El disc "de les 50
hores" dorm aparcat, a l'espera que algú me'n digui alguna
cosa. S'hi haurà de fer algun repàs segur, encara que no en sé
l'abast. Només sé que un tema basat en delay en quedarà finalment
fora, té potencial però hi he de barrinar molt més abans de
donar-li una forma vàlida. La resta? Misteri. Per sort, treure'l no
és megaurgent.
