Tornem a les
entrades multitema! Originalment em volia cenyir a tema equipament,
però han passat dues coses... bé, una molt important i l'altra
d'anar amb sabatilles, però no volia deixar-les al calaix.
*****
1) 11 de
Setembre, i amb "V"! Hi vaig anar amb la mare i una cadira
plegable per a ella. Tram 73, amb els cantaires de coral. I la
veritat, amb una coral "professional" a dalt l'escenari i
acaparant els micros, en realitat vam fer més actuació visual que
una altra cosa. I passar calor. Almenys vaig poder saludar el Jordi
Llobet (Poble Que Canta). Així que aquell vespre estava cansat i
confús. En realitat, la diversió ha vingut els dies posteriors,
mitjançant la premsa. Som notícia a tot el món, amb majúscules. I
el PP i els ultres han perdut tant els papers que és fins i tot
còmic. Han dit tant que no i punt, que serà que sí. Són unes
setmanes molt emocionants per a ser català. Els Mortadelos han difós
dades privades, han enviat correus per a dissuadir-nos d'anar a la
"V", han muntat una escandalera sobre el Jordi Pujol que ni
que fós el Bárcenas, han donat instruccions que al recompte de la
"V" no hi haurien més de 500.00 persones malgrat saber que
d'entrada ja serien segur 800.000 o 900.000 (vam ser 1,8 milions),
ens han insultat i amenaçat... per a no res. Estan perdent
definitivament, si no han perdut ja. Com han fet el préssec. Si fins
i tot a Tarragona van ser només 4.000 segons els càlculs més
generosos. Que bé que m'ho estic passant.
*****
2) Anem a
l'equipament. a) Ja he pogut provar la bateria dd65. Per 209 € és
una bona compra que em permetrà gravar percussió en MIDI a temps
real i fins i tot fer els meus "pinitos" com a baterista
sense torturar els veïns. Les limitacions (que em va assenyalar el
Mario Clares, una opinió a tenir en compte): que una bateria
compacta no es correspon amb el tipus de gestualitat expansiva a la
que estan acostumats els bateristes acústics, i que certes
subtilitats possibles en una bateria acústica (tocar l'aro de la
caixa, per exemple) no són possibles en una bateria MIDI ("o
sí", però has de posar-te a programar la màquina). Simplement
no donen la mateixa sensació, pel que hauré de tenir en compte que
ho he de comentar a possibles usuaris d'aquesta màquina. Almenys els
sons que inclou són prou decents, i per a mi el no haver de posar
multimicrofonies ni haver de rebre els amables Mossos cada
cop que
vulgui gravar un baterista ho compensen tot. Un punt negre, això sí:
els dos pedals de control que vénen amb la màquina deixen a
desitjar, un aspecte que no seria tan greu si no fós perquè els
pedals dedicats disponibles al mercat costen un ull de la cara, el
que qüestiona en un cert grau el propòsit d'una bateria així (tot
i que les bateries electròniques "tamany normal" en
aquesta franja de preus són tan de fira que dintre de tot crec haver
encertat en l'elecció, pel limitat pressupost que tenia); b) El 12 a
la tarda vaig recollir de Cal Farràs la meva ja coneguda Rick de
12... amb les ferides de guerra del concert del 6 d'abril de 2013 ja
resoltes (va rebre un doble cop que no la va afectar estructuralment
ni en el so, però que li va deixar dues peladures a la pintura que
feien mal de veure -ho vaig voler resoldre amb pintura a l'oli, però
millor deixeu-ho resoldre a un professional com el Cristóbal-; c) A
la vegada, dir que els he encarregat uns "moddings" a dues
guitarres del meu arsenal. Una és la Squier Vintage Modified
Telecaster: per una banda, jo volia tocar-la però el màstil era
massa aspre i tosc i amb una celleta mal resolta (ambdós, resultat
de negligència i pressa per part dels minyons a la fàbrica a
Índia), i per l'altra les pastilles no sonaven malament però als
meus companys de grup no els van impressionar. Amb el que el
"modding" consisteix aquí a acabar bé els trasts i la
celleta, per una banda, i posar pastilles decents per l'altra (una
Fender Custom Shop Telecaster Bridge, una Fender Custom Shop
Stratocaster pel mig, i una Seymour Duncan "Firebird" per
al màstil, al lloc de la minihumbucker). L'altra guitarra és
l'Älvian "SG", on simplement hi faré posar dues
humbuckers Di Marzio "tipus PAF". I així les aprofitaré,
almenys mentre no estigui prou sanejat com per comprar una Fender
Telecaster USA i una Gibson SG (i, admeteu-ho, tothom sap que una
Fender Telecaster USA "normal" la compres només pel so de
la pastilla de pont). De fet, hauria de fer revisar l'Epiphone Dot
Studio i l'Älvian de semicaixa, però ja ho faré un altre moment.
*****
3) Escoltat
el nou CD del Tom Petty, "Hipnotic Eye". Estic d'acord amb
la crítica especialitzada: no dels millors pel que fa a les cançons
com a tals, però ho compensa amb bones interpretacions d'uns
Heartbreakers sobrats de professionalitat. Potser el que no veig tant
és la suposada connexió estilística d'aquest disc amb aquell
"You're Conna Get It!" de 1978 (un disc que m'agrada molt
personalment i que trobo que està molt infravalorat). De fet, la
millor notícia sobre "Hipnotic Eye" és que articula el
seu propi so, un que està cridat a dividir els fans però que indica
una notable inquietud per part del propi Tom Petty de no
encasellar-se, cosa que és d'agrair en un estadi tan avançat de la
seva carrera. Sobre quin és el nivell efectiu de la proposta,
suggereixo fer-hi una ullada i decidir per vosaltres mateixos. La
meva opinió: no és ni "You're Gonna get It!" ni un
clàssic com "Hard Promises" o "Wildflowers",
però certament té els seus moments i sona almenys una mica més
enfocat que el seu anterior disc "Mojo". I per sort l'amic
Tom no ha tret mai un disc realment dolent, cosa que certament
reconforta.
*****
4) El que em
deixa amb la depauperada part creativa d'un servidor de vostès. A
falta de poder llegir llibres "de veritat" (per què em
costa tant llegir literatura?), he llegit tot de textos web sobre com
escriure (errors garrafals a evitar, com escriure diferents tipus
d'arguments, estructura d'una novel·la...). Trobo a faltar temps per
a mi, per a concentrar-me i posar-me creatiu. Tinc algunes idees per
a narrativa curta a les que no he pogut treure punta. Almenys, per
primer cop des de principis d'any només estic a tres articles del
TERME d'estar fonamentalment lliure. I penso gaudir d'aquests
articles. Que els seus usuaris s'ho passin bé. I llavors... a crear!
*****
5) La nit
passada i aquesta que s'acaba he estat gravant. Res de micròfon.
Instrumentals. Idees velles o recents que gravo per treure-me-les de
sobre. Si surten bé, conformarien un àlbum sense ni una sola veu
(potser sí alguna guitarra elèctrica, tot i que el 98% serien
sintes), una mena de "Corrupció" instrumental on inclouria
refregits i les idees bàsiques d'aquella peça que volia escriure
per a orquestra i que no va arribar a existir perquè dues orquestres
ni tan sols no em van contestar els correus-e. Una mena d'LP virtual
amb dues cares (les cançons refregides a la cara A i les idees
orquestrals a la cara B). Li he donat un nom de treball, però no
m'acaba de convèncer. A més, no són les sessions més divertides
del món, així que només ho publicaré si la cosa agafa una certa
entitat. De fet, seria un adeusiau a cert estil que considero
esgotat. I ja començo a barrinar com regravar l'"Estratègies..."
de dalt a baix per a que sigui molt més experimental. Començo a
pensar en un canvi, tot i que encara no sé quin.
... I should
have known better...