Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dissabte, de setembre 13, 2014

Multipipa Bollywood Cream

Tornem a les entrades multitema! Originalment em volia cenyir a tema equipament, però han passat dues coses... bé, una molt important i l'altra d'anar amb sabatilles, però no volia deixar-les al calaix.

*****

1) 11 de Setembre, i amb "V"! Hi vaig anar amb la mare i una cadira plegable per a ella. Tram 73, amb els cantaires de coral. I la veritat, amb una coral "professional" a dalt l'escenari i acaparant els micros, en realitat vam fer més actuació visual que una altra cosa. I passar calor. Almenys vaig poder saludar el Jordi Llobet (Poble Que Canta). Així que aquell vespre estava cansat i confús. En realitat, la diversió ha vingut els dies posteriors, mitjançant la premsa. Som notícia a tot el món, amb majúscules. I el PP i els ultres han perdut tant els papers que és fins i tot còmic. Han dit tant que no i punt, que serà que sí. Són unes setmanes molt emocionants per a ser català. Els Mortadelos han difós dades privades, han enviat correus per a dissuadir-nos d'anar a la "V", han muntat una escandalera sobre el Jordi Pujol que ni que fós el Bárcenas, han donat instruccions que al recompte de la "V" no hi haurien més de 500.00 persones malgrat saber que d'entrada ja serien segur 800.000 o 900.000 (vam ser 1,8 milions), ens han insultat i amenaçat... per a no res. Estan perdent definitivament, si no han perdut ja. Com han fet el préssec. Si fins i tot a Tarragona van ser només 4.000 segons els càlculs més generosos. Que bé que m'ho estic passant.

*****

2) Anem a l'equipament. a) Ja he pogut provar la bateria dd65. Per 209 € és una bona compra que em permetrà gravar percussió en MIDI a temps real i fins i tot fer els meus "pinitos" com a baterista sense torturar els veïns. Les limitacions (que em va assenyalar el Mario Clares, una opinió a tenir en compte): que una bateria compacta no es correspon amb el tipus de gestualitat expansiva a la que estan acostumats els bateristes acústics, i que certes subtilitats possibles en una bateria acústica (tocar l'aro de la caixa, per exemple) no són possibles en una bateria MIDI ("o sí", però has de posar-te a programar la màquina). Simplement no donen la mateixa sensació, pel que hauré de tenir en compte que ho he de comentar a possibles usuaris d'aquesta màquina. Almenys els sons que inclou són prou decents, i per a mi el no haver de posar multimicrofonies ni haver de rebre els amables Mossos cada
cop que vulgui gravar un baterista ho compensen tot. Un punt negre, això sí: els dos pedals de control que vénen amb la màquina deixen a desitjar, un aspecte que no seria tan greu si no fós perquè els pedals dedicats disponibles al mercat costen un ull de la cara, el que qüestiona en un cert grau el propòsit d'una bateria així (tot i que les bateries electròniques "tamany normal" en aquesta franja de preus són tan de fira que dintre de tot crec haver encertat en l'elecció, pel limitat pressupost que tenia); b) El 12 a la tarda vaig recollir de Cal Farràs la meva ja coneguda Rick de 12... amb les ferides de guerra del concert del 6 d'abril de 2013 ja resoltes (va rebre un doble cop que no la va afectar estructuralment ni en el so, però que li va deixar dues peladures a la pintura que feien mal de veure -ho vaig voler resoldre amb pintura a l'oli, però millor deixeu-ho resoldre a un professional com el Cristóbal-; c) A la vegada, dir que els he encarregat uns "moddings" a dues guitarres del meu arsenal. Una és la Squier Vintage Modified Telecaster: per una banda, jo volia tocar-la però el màstil era massa aspre i tosc i amb una celleta mal resolta (ambdós, resultat de negligència i pressa per part dels minyons a la fàbrica a Índia), i per l'altra les pastilles no sonaven malament però als meus companys de grup no els van impressionar. Amb el que el "modding" consisteix aquí a acabar bé els trasts i la celleta, per una banda, i posar pastilles decents per l'altra (una Fender Custom Shop Telecaster Bridge, una Fender Custom Shop Stratocaster pel mig, i una Seymour Duncan "Firebird" per al màstil, al lloc de la minihumbucker). L'altra guitarra és l'Älvian "SG", on simplement hi faré posar dues humbuckers Di Marzio "tipus PAF". I així les aprofitaré, almenys mentre no estigui prou sanejat com per comprar una Fender Telecaster USA i una Gibson SG (i, admeteu-ho, tothom sap que una Fender Telecaster USA "normal" la compres només pel so de la pastilla de pont). De fet, hauria de fer revisar l'Epiphone Dot Studio i l'Älvian de semicaixa, però ja ho faré un altre moment.

*****

3) Escoltat el nou CD del Tom Petty, "Hipnotic Eye". Estic d'acord amb la crítica especialitzada: no dels millors pel que fa a les cançons com a tals, però ho compensa amb bones interpretacions d'uns Heartbreakers sobrats de professionalitat. Potser el que no veig tant és la suposada connexió estilística d'aquest disc amb aquell "You're Conna Get It!" de 1978 (un disc que m'agrada molt personalment i que trobo que està molt infravalorat). De fet, la millor notícia sobre "Hipnotic Eye" és que articula el seu propi so, un que està cridat a dividir els fans però que indica una notable inquietud per part del propi Tom Petty de no encasellar-se, cosa que és d'agrair en un estadi tan avançat de la seva carrera. Sobre quin és el nivell efectiu de la proposta, suggereixo fer-hi una ullada i decidir per vosaltres mateixos. La meva opinió: no és ni "You're Gonna get It!" ni un clàssic com "Hard Promises" o "Wildflowers", però certament té els seus moments i sona almenys una mica més enfocat que el seu anterior disc "Mojo". I per sort l'amic Tom no ha tret mai un disc realment dolent, cosa que certament reconforta.

*****

4) El que em deixa amb la depauperada part creativa d'un servidor de vostès. A falta de poder llegir llibres "de veritat" (per què em costa tant llegir literatura?), he llegit tot de textos web sobre com escriure (errors garrafals a evitar, com escriure diferents tipus d'arguments, estructura d'una novel·la...). Trobo a faltar temps per a mi, per a concentrar-me i posar-me creatiu. Tinc algunes idees per a narrativa curta a les que no he pogut treure punta. Almenys, per primer cop des de principis d'any només estic a tres articles del TERME d'estar fonamentalment lliure. I penso gaudir d'aquests articles. Que els seus usuaris s'ho passin bé. I llavors... a crear!

*****

5) La nit passada i aquesta que s'acaba he estat gravant. Res de micròfon. Instrumentals. Idees velles o recents que gravo per treure-me-les de sobre. Si surten bé, conformarien un àlbum sense ni una sola veu (potser sí alguna guitarra elèctrica, tot i que el 98% serien sintes), una mena de "Corrupció" instrumental on inclouria refregits i les idees bàsiques d'aquella peça que volia escriure per a orquestra i que no va arribar a existir perquè dues orquestres ni tan sols no em van contestar els correus-e. Una mena d'LP virtual amb dues cares (les cançons refregides a la cara A i les idees orquestrals a la cara B). Li he donat un nom de treball, però no m'acaba de convèncer. A més, no són les sessions més divertides del món, així que només ho publicaré si la cosa agafa una certa entitat. De fet, seria un adeusiau a cert estil que considero esgotat. I ja començo a barrinar com regravar l'"Estratègies..." de dalt a baix per a que sigui molt més experimental. Començo a pensar en un canvi, tot i que encara no sé quin.
... I should have known better...

dimecres, de setembre 03, 2014

Aneu a la "V", clar que sí!

A tota la gent que està dubtant si anar o no a la "V", així com si votar "sí-sí" o una altra opció el 9-N: clar que cal anar a la "V"! És on farem demostració de força, i de la manera més pacífica i democràtica possible. Si els del PP es pensen que poden ignorar a milions de persones sortint al carrer, estan molt equivocats. Sobretot per la mala imatge que els donaria a nivell internacional (nogensmenys perquè amb un bilió d'euros de deute i amb l'exemple d'un David Cameron avenint-se a pactar un referèndum a Escòcia pel proper dia 18, pel govern del PP plouria sobre mullat). Anant al 9-N: dóna la sensació que els nostres propis governants han intentat posar-nos nerviosos durant el mes d'agost per a fer-nos acceptar una derrota-abans-de-començar i anar a plebiscitàries, que és com estavellar-nos en el buit. Per sort, aquesta darrera setmana les notícies han esdevingut molt millors, les inscripcions a la "V" han pujat com l'escuma, i el govern de Madrid està jugant tan malament les seves cartes que costa de creure (exemple més clar: atonyinar a dues persones al centre de Granollers i convertir-los automàticament en herois). De fet, pels que encara dubteu, no us deixeu arrossegar per aquest derrotisme amb el que ens han intentat ofegar. Que el MHP està "comandant el procés" de manera massa reluctant i ambigua és vox populi. Que a l'hora de la veritat hi haurà oportunistes és de preveure. Però recordeu que: 1) és el carrer el que ho està movent tot, no els polítics; 2) el programa del procés a nivell de societat civil consta d'independència i regeneració democràtica (llistes obertes, simplificació de l'administració, eliminació de privilegis vitalicis); 3) si hi ha tanta corrupció en l'actual sistema polític a tots els nivells és perquè aquesta corrupció és sistèmica (i forma part d'un engranatge del que també és part la no-separació de poders), amb el que enllacem amb el punt 2. Penseu-ho: una Catalunya independent és una oportunitat d'or de posar a ratlla una manera de fer que mentre formem part de l'estat espanyol no tindrem manera de combatre. I recordeu: a una Catalunya independent totes les decisions les prendríem des dels nostres propis interessos i sense ser tractats com a menors d'edat per un poder exterior que a més ens vol només pels diners. Amb 16.000.000.000 € cada any es poden fer moltes coses. En resum, el 9-N podeu escollir entre votar no o sí-no i continuar dins d'un estat corrupte i amb un deute inassumible degut exclusivament a la corrupció, la pèssima gestió i l'obsessió per l'Espanya radial, o votar sí-sí i obrir-vos la possibilitat de canviar les coses de socarrel. Perquè el que ens espera en una Catalunya independent no és més del mateix. És millor. Molt millor.

*****

Breu apunt sobre el comentari del Carod del passat 29 d'agost sobre el "5%", escrit per mi en calent però amb obvi coneixement de primera mà: "I segur que ara el veurem acotar el cap durant 12 hores, per després anar-se'n a l'altra punta emocional i mirar de convèncer tothom que ell és el gran heroi de tota aquesta història. Ja et conec, Carod. Per tu vaig entrar a ERC i per tu en vaig sortir. No m'enganyes." Reconec que l'anticlímax que vaig viure la primavera de 2007 encara cou. Cal un canvi.


*****

Després de veure accidentalment unes imatges d'un programa televisiu "rosa" (o n'hauríem de dir "blau"?) afirmo: "crec que la simple existència de premsa dedicada a glosar la (buidíssima) vida i miracles de feixistes, precisament pel fet de ser-ho (encara que no es digui en veu alta), ja hauria de suposar una il·legalitat i els seus responsables haurien d'anar a judici i complir penes de presó."

*****

Adreçat a una amiga anarquista: "te reconozco que constantemente busco cosas nuevas para decir, y deconstruyo conscientemente las maneras habituales de decirlas, en busca de nuevas maneras de organizar la realidad. De ahí mi interés en las vanguardias experimentales y en todo lo que suene a caos semántico y estructural como equivalente a un simple exceso de información. Con lo que busco constantemente nuevos métodos para generar conexiones ilógicas a partir de elementos mundanos. Admito que es pura experimentación formal, pero a veces pienso en la aseveración de Umberto Eco en "Opera Aperta" (1962): "se puede transmitir todo un mundo de contenidos a través de la manera de formar". Lo que puede, en tu caso, traducirse en la práctica de la experimentación formal y de contenidos como correlativo de una praxis política en la que, por ejemplo, se puedan poner en cuestión ciertas relaciones jerárquicas que normalmente asimilamos sin pensar en ellas porque en el ambiente en el que vivimos són consideradas normales, aunque quizá no lo sean tanto si logramos verlas 'desde fuera'. ¿Te puede ser útil?"