El pres Troy Davis ha estat executat als EUA sense proves fiables. Vergonya. És un malson viure (i morir) als EUA.
******
REM plega. Ens ho temíem des que fa pocs mesos van treure el darrer disc que devien per contracte (prou bo, per cert). Allò s'aguantava perquè devien discos. Ara que són lliures, quin sentit té signar un nou contracte? No s'aguanten entre ells. En tot cas, de qui espero més en solitari és del Michael Stipe, que poques vegades ha fallat a escriure una bona lletra.
******
Addenda: Ahir em va sortir a les "propostes d'amic" del Fcbk l'Àngel Casanovas, mort el dia 5. Em vaig sentir trist per ell. Amb Terrassa Decideix va fer una molt bona feina, i som molts els que tenim bon record d'ell.

En primer lloc, tristesa: el PPSOE s'ha rigut de tothom amb la reforma express de la constitució espanyola, passant per davant de tothom i després d'anys de dir-nos que no se'n podia modificar ni una coma. Raó: els "mercats". Catalunya en sortirà mal parada. Com surt malparada de la sentència antiimmersió del TSJC: és directament tocar el català i tot el seu model social a la línia de flotació. M'acabo d'inscriure a la Assamblea Nacional de Catalunya. És un gest molt important. Catalunya, et vull liure i democràtica. Ah! I he anat a la Marxa de Torxes!
Vaig poder escoltar el nou de Wilco en streaming. No sé si "creixerà en mi" com ho han fet discazos com el YHF o el Ghost, però em va sonar molt irregular d'entrada. "Art of Almost" és la seva millor cançó des del Yankee. "Capitol City", en canvi, és fluixota, fluixota. Potser necessitem que el Jeff torni a tenir migranyes?
També, tinc un compte a Grooveshark, una mena de Spotify amb menys restriccions. La seva característica distintiva és que les cançons les pugen els propis usuaris. I, clar, el primer que vaig fer va ser pujar-hi el "Feina 2.0", tres de les meves del "petit complot", i també la versió en single del Sanctus. Ho he pogut fer sense haver de tenir contracte discogràfic com a Spotify. Pura tàctica de guerrilla cultural. Ara falta publicitar-me, i aquí és on no puc passar sense la indústria.
De fet, ara que he après com gravar amb Cubase he gravat unes pistes de base intrigants. Sonen a anys 80. Encara falta per a cantar victòria i de fet he d'escriure-hi lletres (que és on el "1964" es va ensorrar definitivament). Tot depèn de si puc mantenir-me relaxat prou temps i de si l'agenda em deixa en pau (que és on se m'han ensorrat tots els projectes des de l'"Elbert Emulov", que per cert ha de canviar de nom perquè un músic polonès ja el fa servir). Bé, no em vull donar per vençut. I hi ha possible single, si l'acabo bé.
Mentre, he decidit fotografiar directament en B/N. No sé què passa, però Terrassa queda fatal en color i n'estic fart de fer fotos mediocres. Coi, el 2001-2 ho feia bé!
Per acabar, l'altre dia vaig trobar la banda sonora de "Titanic" per 1'50€ en una segona mà. Típica de Hollywood, és escoltable (malgrat els cors midi)... excepte "My Heart Will Go On". La peli devia ser molt bona, que tanta gent es comprés el single. 14 anys després sona fatal. La resta de les meves compres aquell dia van ser de clàssica o de jazz, i de moment el concert per a violí de Bruch és una bona entrada a la meva col·lecció.