Un mes d'agost perdut

Un mes d’agost perdut, simplement per tenir el son girat. Clar, jo comptava amb gravar veus tots els dies. Digueu-me com gravar-les de matinada en una habitació d’una casa de pisos. I ara no sé quan les podré gravar.

Almenys, si no sé quan o ben bé com fer-ho, ja he decidit posar-me potent amb les cançons de l’”Estratègies II”, de cara a dur-les a territori YHF. Serà duret, però els meus amics tenen raó, no cal treure un disc igual als meus anteriors i a sobre inferior. A fer feina, doncs, encara que trigui.

Mentre, “Bongo” també està parat, amb cinc bases completes i una sisena cançó a gravar, però sense realment cap idea bona més. No és un bon moment per a mi.

*****

Nits de fer números. I crec que ho tinc. 2019 de comprar unes poques coses, i 2020 i 2021 d’estalvi. Serà un any molt menys complicat que aquest 2018. I 2020 i 2021 no ho seran gens.

Tot i que estic seguríssim que tots aquests números han estat una sortida a tots els meus problemes de son i a que he de deixar córrer comprar una casa (per una simple raó: com volen que estalvii un munt de diners si d’entrada tinc una pensió clarament insuficient i vaig molts anys enrere de com hauria d’estar ara?).

*****

El 2 de setembre hi ha hagut un acte a la Plaça Vella pel 50 aniversari de Josep Rull (per qui, passada ja certa disputa quan jo era a ERC, sento molt d’afecte, encara que quasi no ens coneixem). El problema és que, mort de son, no m’he despertat i no hi he pogut anar. Ara em reca. Cal alliberar els presoners. Com sigui.

Quim Torra sembla tenir un pla. I diu que el merder al Parlament està resolt. Més val, perquè “vamos de paramales”.

“Cal votar a les espanyoles, per un simple tema de número. Això sí, seria millor si poguéssim votar per algú digne del nostre vot. I aquí reconec que només la CUP ha fet els deures. Tant de bo la Crida també funcioni (perquè hi estic apuntat).”

“Per a alliberar-nos, hem de posar Espanya en crisi” (i sí, encara més del que ja ho està).

*****

Sé que el meu pensament polític és, ara mateix, un petit grup d’eslògans enlloc d’un tractat molt profund. I reconec l’inconvenient d’això, que no és altre que la meva incapacitat permanent de fer anàlisis de la realitat amb un mínim d’autoritat i veu pròpia. I això em condiciona a ser marginal, a no poder-me representar ni a mi mateix. Òbviament, des del meu pas per ERC sé positivament que no tinc cap capacitat per a ser polític, especialment si ho vull fer bé i ser alguna cosa més que un tio que ocupa una cadira i viu del mambo sense fotre res de bo. Però reconec que m’agradaria molt més ser tingut en compte com a analista, i així poder tenir una activitat política que ara, com a simple seguidor d’eslògans amb l’agenda massa plena, no tinc ni puc tenir.

*****

Sobre un d’aquells tests de Facebook: “Jo prefereixo no fer aquest test en concret. Ja et dono uns resultats: molt autoexigent i a la vegada amb una autoestima molt baixa. Amb ganes de viure sol. En un test mèdic fa dos anys em va sortir una puntuació molt elevada en moltes àrees, però a la vegada no puc sinó sentir-me imbècil i poca cosa. Molt cínic. I molt polititzat. El que més m'agrada: el pop-rock d'alt nivell creatiu, i les guitarres elèctriques i l'electrònica d'estudi. El que més m'ha frustrat a la vida: les dones i les seves constants negatives, fins al punt que he hagut de deixar de buscar i assumir que he de viure sol. La segona cosa que més m'ha frustrat: el combinat de bancs i immobiliàries, que m'han impedit l'accés a la casa que tant necessito. Almenys sé que puc brillar com a compositor, si alguna vegada en tinc l’oportunitat.”

*****

Una de les coses a comprar el 2019 serà una nova torre d’ordinador. L’altra, la LL1612ARE. També, un micròfon Shure SM-58, que em serà de molta utilitat per a sonoritzar directes. I un estoig per a la Sterling.

I uns sintetitzadors, perquè estic esgotant el potencial dels que tinc. Un seria un Casio WK-7600, i en aquest cas el necessito per a futurs directes, especialment pel Requiem, i potser per si alguna vegada puc muntar un concert amb peces de Glass i Reich (improbable, però tinc ja partitures i tot). I, per a l’estudi, un Roland D-05 (mòdul, és un D-50 en format portàtil i em donaria moltes possibilitats, ara que he de tenir el DX7 guardat per manca d’espai) i un Roland Integra 7 (mòdul rack 2u amb 6.000 sons i eines molt potents).

Deixo per a més endavant els dos Warm Audio WA76 i el JoeMeek TwinQ 2, així com els micròfons Warm Audio WA47 i WA87. Si alguna vegada els puc tenir serà meravellós, però ara mateix hauria de forçar molt la maquinària. I em resulta simplement impossible comprar-me els dos Amtec 099 a vàlvules (essencialment Fairchilds 660 simplificats) per un tema de preu, un de sol ja és caríssim. Tot i que mai no deixaré de pensar-hi perquè sempre voldré processar els meus sons per la millor maquinària que em pugui permetre.

*****

La Talman és sensiblota als camps electromagnètics. Sempre que la pugui gravar en llocs amb bona presa de terra, serà una gran guitarra per a gravar, amb un so Telecaster de la hòstia. Però aquí a la Unitat Mòbil, costarà.

Almenys, l’altra nit vaig estar mirant opinions sobre el Fender Jazz Bass Highway One (com el que tinc, de 2007, comprat el 2015), i tothom deia que és un gran baix. Això em deixa content. És el baix on sono com jo, i m’agrada com sona i com hi sono.