Veig que hi ha entusiasme per la Fender. Va arribar dimarts passat, 27 de febrer (40º) de 2007, a migdia, i crec que a aquestes alçades és ja ben coneguda a llocs com el Conservatori o els ambients de rock indie de la ciutat. Sobretot perquè, per una vegada que tinc un instrument interessant, la dec haver ensenyada a tothom excepte potser un dels gats de la portera, amb títol nobiliari (el gat, no la portera). I ja hi he començat a gravar.
Llegeixo que el Carod s'ha quedat amb les ganes d'anar a Rabat, el darrer de molts disgustos. La penya del Carretero és una mica massa radical i no-negociant pels meus gustos, però sí que penso que no és el mateix actuar sobre la base que tenim 21 diputats que aquesta mena d'inacció que tenim. De moment continuaré al partit, però tinc la sensació que ja no es tracta exactament del mateix partit que quan vaig entrar-hi el 2001, i que l'estratègia legalista ha fallat. No es pot jugar amb les normes de Madrid perquè, simplement, Madrid les ha fet a la seva mida, com un casino munta els seus jocs per a jugar amb avantatge.