Fa un parell de dies que vaig descobrir que Rickenbacker havia pujat radicalment els preus de tots els seus articles i que en especial la guitarra que tenia pensada (i que d'entrada m'era ja molt difícil d'atènyer) està definitivament fora del meu abast. En fi, que abandono aquest camí. De fet, si un s'ho pensa, els preus són, de fet, prohibicions...
Ara estic escoltant "Embryo" dels Pink Floyd, en una versió en directe de 1970 millor que la versió d'estudi i on ja hi ha algun truc que després reapareixerà a "Echoes". M'encanta la guitarra d'en David Gilmour aquí (no tant quan es va posar a dirigir els Floyd el 1987, amb els fluixos resultats que tots sabem), i com tot plegat sona molt bé (encara que sigui cert que el tot és molt més que la suma de les seves senzilles parts i que qui busqui en Barrett hagi de mirar cap a una altra banda). La versió d'estudi és de l'època d'"Ummagumma" i comparteix amb el material que sí va entrar en la meitat d'estudi d'aquell doble àlbum aquella sensació de "no ens acabem de trobar". Com amb "Careful With That Axe, Eugene", les versions en directe són molt més importants que la d'estudi.