Ahir va guanyar el sí. Per a mi és trist, perquè sé que ens han aixecat la camisa, i que això pot ser ben bé el principi de la fi. Ara ja no sé què fer. Sóc patriota, però des d'ahir em sento sol, indefens. Els que defensàvem el no des de posicions catalanistes d'esquerres ens hem trobat contra les cordes i amb dificultats definitives per a enviar el nostre missatge als ciutadans i, sobretot, ser compresos. La publicitat pel sí ha estat massiva i, sobretot, el PP, amb el seu posicionament pel no, ha tombat a moltíssima gent cap al sí, cosa de la que també s'ha servit l'Artur Mas. Pot ser, també, que en particular ERC haguem fallat en alguna cosa (sobretot, sembla ser, en el fet d'haver passat del sí a l'Estatut del 30 de setembre al no a l'estatut retallat a través de fases intermitges, cosa que no hem sabut explicar) i haguem de fer algun tipus d'autocrítica. En tot cas, amb aquest nyap aprovat i amb la probable perspectiva del retorn d'Artur Mas a la Generalitat per la porta gran, aquest és el pitjor dels escenaris possibles en democràcia. Estic espantat.