Bona nit a l'Auditori Municipal. Tired Hippo han fet un dels seus millors concerts. En la meva modesta opinió, "Only Unhappy People Dance Bad" i "Disillusion" han marcat els millors moments, fent-me recordar què hi havia estimat la primera vegada que les vaig sentir. D'alguna manera, eren Tired Hippo tancant el cercle iniciat amb les demos de mbmstudios de 2005. Única pega: la lletra de "Potser... després" no s'entenia prou, segurament pel problema combinat d'una mescla correcta però no perfecta i de posar alt el volum de PA en una sala molt brillant i pensada per a concerts clàssics. El mateix els ha passat als Manel, un grup excel·lent amb mil històries per a explicar però de les que en devem haver entès un 40% pel mateix motiu. El públic? Relativament petit, però tots interessants.
El Requiem va progressant. Nou moviments són ja al sac. Quatre més estan començats (dos d'ells, avui, revisant coses fetes "de coco" a Lanzarote), amb el que queda només un per començar... i tinc un parell d'idees per a fer-lo. A veure què em depara demà al matí. A la tarda, misteri a l'entorn d'uns vaixells de joguina. Això sí, l'estrena de la composició trigarà. Ja us avisaré.
Algú de vosaltres ha vist "La muchacha de Londres" del Hitchcock? A mi em va agradar molt.