Pelis: la interessant, "La suerte de Emma", l'acabo de veure, i a part de bona és intrigant, han tret el màxim partit d'una història on més d'un s'hi hauria atrapat els dits. La no tan interessant, "Goldeneye", on Pierce Brosnan fa sempre la mateixa cara. La peli, almenys, és distreta, si no li busquem més profunditats que les de Yellow Submarine.
La publicitada novetat és que fa uns dies que m'he posat a treballar de nou en la ex-òpera, amb vistes a reconvertir-la en un àlbum doble. Encara no tinc ni idea de què dir a les lletres, i serà l'última cosa que encararé. I ja vaig avisant que bàsicament consistirà a refondre gravacions descartades del "Corrupció", junt amb alguna cançó nova en aquesta línia. En tot cas, es tracta que pugui fer la major part de la feina a la Unitat Mòbil (Kanga no està en el seu millor estat). Almenys, tinc ja vint-i-cinc pistes base aprovades, entre cinc i set pendents d'acabat, i potser pugui fer-ne alguna més amb sort, tinc disponibles unes dues hores de fragments de divers pelatge, d'aprofitable a desastre. Tot serà saber triar. El títol serà "Disfunctional West Coast Promotion", una referència al destí del "Corrupció". Encara no sé per on tirar amb els títols de les cançons, i no acabo de trobar quina portada clàssica puc parodiar, si és que acabo anant per aquí. Almenys, la meva primera intenció és tenir acabat el disc pel desembre. En català, evidentment.
Pel que fa al disc de vaixells, una vegada buidat (i no del tot) de cançons massa "corruptes", està tan verd que prefereixo no capficar-m'hi. Espero trobar llibres sobre els vaixells que m'interessen a NY, i de passada vull fer temps per a trobar una altra veu, sonar diferent. Pot ser que fins i tot torni a consultar l'ona curta, com amb "Han matat en Johnny" i "Dock'n'Doll" l'any 92. I la Fender! En fi, ja ho sentirem a dir. Bona impaciència.